Aquest migdia ha tingut lloc a l’Espai Catalunya Europa de Brussel·les la primera sessió d’un nou cicle de conferències organitzat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i la Delegació del Govern davant la Unió Europea. Seguint la temàtica del número 47 de la revista IDEES del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, dedicada als feminismes, el debat s’ha enfocat en comprendre l’impacte d’aquest moviment social i polític en l’àmbit europeu i també en analitzar les polítiques d’igualtat de gènere que s’estan duent a terme.

Sota el títol ‘Feminisme a l’avantguarda d’Europa’, la professora de la Universitat Pompeu Fabra, Tània Verge, i la Senior Programme Manager de Friends of Europe, Amanda Rohde, han conversat davant d’una seixantena de persones sobre com la Unió Europea enfoca el feminisme. 

En la introducció de la conversa, Tània Verge ha explicat que “les institucions europees conceptualitzen molt bé els drets però no són tan bones en assegurar-los a la pràctica” i Amanda Rohde ha subratllat que “parlar de dones en posicions de poder no va de números sinó de diversitat i d’inclusió”.

Preguntades sobre com el feminisme pot contribuir en la millora de la democràcia, Verge i Rohde han estat d’acord en que les polítiques centrades en la igualtat d’oportunitats no són suficients ja que, al seu entendre, fa falta anar més enllà: no només cal canviar la composició de les institucions, sinó que cal ‘feminititzar-les' i reconstruir la definició de poder per incloure altres qualitats.

Sobre l’agenda feminista a les institucions europees, Verge ha demanat a la Comissió Europea que “deixi de considerar la qüestió de gènere en termes econòmics”. Per exemple, ha afegit, “la Unió Europea pot fer molt més en l’àmbit de les polítiques per abordar la qüestió de la violència contra les dones però cal dedicar-hi molts més recursos i revertir les polítiques d’austeritat”. “No podem plantejar la qüestió de gènere sense tenir en compte la diversitat”, ha constatat Rohde, la qual ha conclòs que “és cert que Von der Leyen vol parlar de gènere, però és important afrontar el debat des de la perspectiva del poder”.

L’acte, que ha estat moderat per la periodista del diari EUobserver, Elena Sánchez, ha comptat amb una introducció a càrrec de la delegada del Govern davant la UE, Meritxell Serret, que ha posat en evidència que tan sols sis dones han estat al capdavant de les principals institucions i òrgans de la Unió Europea en tota la història. “Avui ens proposem reflexionar sobre com les dones poden ser presents en les polítiques de la Unió Europea i liderar el futur d’Europa”, ha dit Serret. “El feminisme ha de ser el factor que condueixi els canvis que les nostres societats afronten”.

També en el discurs de benvinguda, el director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Pere Almeda, ha animat el públic a llegir els articles de la revista IDEES sobre feminisme, elaborats per diverses expertes i ha insistit en la idea que “necessitem una narrativa feminista per a una nova Europa”.

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, ha estat l’encarregada de cloure la jornada i ha subratllat que “les institucions hem d’assegurar-nos que fem tot el possible per preservar el que hem aconseguit fins ara i seguir avançant en l’equitat de gènere”. Per altra banda, també ha recordat que “al Parlament Europeu només tenim un 36% de dones, un 32% a la Comissió Europea i un 14% al Consell d’Europa. Això significa que les dones encara no estem gaire representades a totes les institucions europees i no ens tenen en compte en la presa de decisions. Cal repensar qui són les persones que decideixen el nostre futur i com afecta això a les poblacions en general”.