El Parlament de Catalunya ha convalidat avui el Decret llei 1/2020 que va aprovar el Govern amb l’objectiu de modificar un punt en concret del Decret llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. En concret, modifica i precisa la definició que es feia d’habitatge buit, per considerar que podia generar dubtes d’interpretació i, en conseqüència, problemes de seguretat jurídica.

 

Així, es considera habitatge buit el que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per un termini de més de dos anys. Es consideren causes justificades: el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l'abandonament de l'habitatge en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l'habitatge sigui objecte d'un litigi judicial pendent de resolució. L’ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge.

 

El conseller Calvet ha explicat al Parlament que “és una matisació i millora del Decret llei 17/2019, que resol alguns dubtes de naturalesa tècnica i jurídica que no vam ser a temps d’incorporar en aquell Decret llei”. Amb el canvi, també “s’harmonitza el concepte present a diferents normes” en vigor en matèria d’habitatge, ha afegit.

 

Famílies vulnerables en pisos de bancs i grans tenidors

 

Calvet ha concretat també que la modificació convalidada avui “reconeix la situació de les ocupacions sense títol habilitant de famílies amb vulnerabilitat acreditada d’habitatges buits d’entitats financeres o de grans tenidors” sempre que aquesta ocupació ja s’estigués produint almenys des de sis mesos abans de l’entrada en vigor del Decret llei 17/2019. A aquestes famílies se les haurà d’oferir un lloguer social obligatori.

 

El conseller de TES ha detallat que, precisament, “el 35% dels casos de les Meses d’Emergències resolts favorablement i que estan pendents de reallotjament són ocupants sense títol habilitant d’habitatges de grans tenidors”. Per tant, “era important tenir una via oberta per evitar un increment notable de desnonaments”, ha emfasitzat.

 

En la seva intervenció, ha desmentit “un suposat risc d’efecte crida a ocupar habitatges de grans tenidors”, atès que el lloguer social obligatori es dirigeix a “famílies que hagin ocupat el pis abans de l’entrada en vigor de la norma, sense que sigui aplicable a casos posteriors”. També hauran d’acreditar la seva vulnerabilitat social “amb informes favorables dels serveis socials” i només s’aplicarà quan el pis ocupat sigui d’una entitat bancària o d’un gran tenidor, no de propietaris individuals.

 

“Tenim molt clar a qui ens dirigim”, ha reblat Calvet, que ha subratllat que “el rescat bancari” que es va fer d’aquestes entitats “ha de tenir un peatge social”. “No és cap anormalitat que des del Govern es demani col·laboració al sector privat per resoldre un problema del qual, en aquest cas, n’és corresponsable”, ha defensat. “En molts casos estem parlant d’entitats financeres rescatades amb recursos públics i grans tenidors que s’han fet amb carteres immobiliàries d’aquestes entitats”, ha recordat. Així, l’objectiu dels Decrets llei impulsats pel Govern és que “el dret a l’habitatge de les famílies vulnerables estigui per damunt dels interessos dels grans fons d’inversió i les entitats financeres”, ha dit Calvet.

 

 

“Blindar” les suspensions de desnonaments

 

El conseller també s’ha referit al recent acord d’unificació de criteris de les seccions civils de l’Audiència provincial de Barcelona, considerant que “els jutges han fet una interpretació restrictiva del Decret llei 17/2019”. En aquest sentit, ha anunciat que “modificarem i millorarem l’article que ha provocat aquest acord de l’Audiència provincial perquè no hi hagi excusa possible a les suspensions de desnonaments”.

 

Així, ha avançat que s’aprofitarà “la norma que tenim previst aprovar per evitar l’increment dels preus del lloguer per incorporar aquesta millora i blindar les suspensions dels desnonaments”, entenent que “afecta el dret substantiu, el mateix contracte d’arrendament”.

 

Catalunya va registrar més de 88.000 desnonaments entre els anys 2013 i 2018. El conseller ha explicat en seu parlamentària que “s’ha atès l’emergència habitacional destinant la pràctica totalitat del parc d’habitatge social disponible a atendre famílies que havien perdut el pis, i també per la via de les prestacions”. De fet, els recursos públics destinats a evitar la pèrdua de l’habitatge han passat dels 50 milions d’euros el 2012 a més de 130 milions el 2028 i a un total de 111 milions el 2019.

 

Quant a les famílies beneficiades amb ajuts per pagar el lloguer, han passat de 23.343 el 2014 a 65.281 el 2018, i a 60.800 el 2019. El nombre de persones sol·licitants també s’ha incrementat, passant de 29.561 el 2014 a 77.148 l’any 2018.