El llarg episodi de precipitació que ha afectat Catalunya entre el diumenge 29 de març al migdia i el dijous 2 d’abril ha deixat quantitats que van des de menys de 10 mm a sectors de la Catalunya Central, l’Alt Empordà i la vall del Segre fins a més de 100 mm a les Terres de l’Ebre. Amb més de 200 mm, el massís dels Ports ha tornat a rebre la pluja més abundant, com va passar del 15 al 17 de març (274 mm) i del 22 al 23 de març (113 mm). Pel que fa a la neu, a banda de caure al Pirineu i Prepirineu, dilluns es va deixar veure testimonialment fins a 300 m al sud del país.

El mapa mostra la precipitació acumulada entre el diumenge 29 de març i el dijous 2 d’abril i s’ha obtingut a partir de les dades de 255 pluviòmetres, 184 de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i 71 de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM).

Més de 50 mm a les Terres de l’Ebre i a punts del Pirineu

La taula següent mostra la precipitació acumulada a les estacions automàtiques de la XEMA i manuals de la XOM que al llarg de l’episodi han recollit més de 50 mm.

(*) Dades fins a les 9 del matí del dimecres 2 d’abril

144 mm de pluja en un dia a Amposta

Al llarg del dimarts 1 d’abril la pluja va persistir durant gairebé tota la jornada al sud de les Terres de l’Ebre, acumulant fins a 144,2 mm a Amposta, la capital del Montsià. Aquesta estació amb 28 anys de dades no havia registrat mai tanta aigua en un una sola jornada, ja que fins ara el dia més plujós havia estat el passat 22 d’octubre de 2019, amb 133,5 mm.

Tot i que al llarg de l’episodi la pluja ha caigut en general de manera dèbil o moderada, a Amposta es van recollir 27,9 mm en mitja hora, dels quals 1,6 mm en només un minut. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques no va registrar llamps a terra ferma, si bé es van observar algunes tempestes prop del delta de l’Ebre.

945 mm des de principis d’any al PN dels Ports

L’estació meteorològica automàtica del PN dels Ports, a l’extrem sud de Catalunya i a 1.055 m d’altitud, ha acumulat més de 600 mm de precipitació en poc més de 2 setmanes, després dels 275 mm caiguts del 15 al 17 de març, els 113 mm del 22 al 23 de març i els 208 mm durant aquest últim episodi. A banda, durant el gran temporal de llevant del 19 al 23 de gener va superar els 300 mm, de manera que aquest 2020 ja acumula 947 mm, una quantitat propera a la seva precipitació mitjana anual, que és d’uns 1.060 mm.

El massís dels Ports, situat a cavall de l’extrem sud del Principat, el nord del País Valencià i la franja de Ponent, és una àrea muntanyosa molt propera al mar, orientada a l’est i amb cims de fins a 1.400 m d’altitud, característiques que afavoreixen un comportament pluviomètric excepcional. Al llarg dels seus 13 anys de dades, l’estació del PN dels Ports ha registrat 23 dies amb més de 100 mm, dels quals 6 dies s’han superat els 200 mm i fins i tot es van registrar 336,1 en un dia, el 29 de novembre de 2014. Pel que fa a episodis, destaquen els 693,2 mm recollits del 20 al 25 de març de 2015 o els 513,3 mm del 17 al 23 de desembre de 2007, d’un total de 6 episodis de més de 300 mm. Aquests episodis de precipitació tan abundant solen concentrar-se durant la meitat freda de l’any, sobretot a finals de tardor i principis de primavera, mentre que a l’estiu la pluja sol ser molt escassa.

Nevada testimonial a cotes baixes de la meitat sud

Durant la jornada del dilluns 30 de març, una massa d’aire fred provinent de l’interior del continent va abraçar el nord de la península Ibèrica, deixant una mica al marge bona part de Catalunya. De totes maneres, aquest aire fred es va escolar per la vall de l’Ebre, provocant una caiguda de la cota de neu a les comarques del sud de Catalunya i Ponent.

A partir de mig matí o migdia es va veure nevar a poblacions situades a 300 o 400 m, per exemple a Falset (Priorat), si bé la nevada només va agafar testimonialment a partir d’uns 600 o 700 m als diferents massissos del sud del país i fins als punts més elevats de l’altiplà Central. Cal esmentar gruixos de 3-5 cm a Prades (928 m, Baix Camp), 2 cm al PN dels Ports (1.055 m, Baix Ebre) i 1 cm a la Pobla de Cérvoles (660 m, les Garrigues).

L’endemà, dimarts 31 de març, la massa d’aire fred havia estat empesa cap a l’Atlàntic pels vents de llevant, que a Catalunya implicaven la presència d’aire més temperat, amb la conseqüent pujada de la cota de neu fins a altituds més normals per l’època. Els mapes següents, corresponents a la temperatura de 850 hPa (uns 1.500 m d’altitud) del dilluns al migdia (esquerra) i del dimarts al migdia (dreta) mostren aquest canvi de massa d’aire a Catalunya.

30 cm de neu nova a cotes altes del Pirineu

Al Pirineu la cota de neu no va arribar a ser tan baixa com al sud del país. El dilluns 30 de març al matí voltava els 800 m al Pirineu occidental i els 1.300-1.400 m a l'oriental. Va ser aleshores quan Vielha (Val d'Aran) va registrar la nevada més important de la temporada (11 cm segons l'estació automàtica), ja que al llarg de l'hivern havien estat escasses i en general inferiors als 5 cm. Posteriorment, dimarts i dimecres la cota es va situar entre els 1.500 i els 1.800 m, aproximadament.

A l’alta muntanya hi ha nevat de manera intermitent al llarg de l’episodi, amb acumulacions de neu nova que han arribat a superar els 30 cm, segons dades de les estacions automàtiques d’alta muntanya:

Una depressió aïllada a nivells alts amb aire fred provinent de Centreeuropa

L’episodi de precipitació ha estat provocat pel pas d’un solc provinent del nord i la posterior formació d’una baixa freda a nivells mitjans i alts, que dilluns es va formar sobre el Cantàbric i dimarts i dimecres es va situar a l’oest de la Península. Els mapes següents mostren aquesta evolució cada 24 hores, segons les topografies de 500 hPa (uns 5.500 m d’altitud) dels migdies de dilluns (esquerra), dimarts (al mig) i dimecres (dreta). Ja més desdibuixada, ha creuat la Península fins al Mediterrani.

Vent de llevant al litoral

Si bé el vent no ha estat un dels aspectes més destacats de l’episodi, el dimecres 1 d’abril es va deixar notar arran de mar, amb ratxes de fins a més de 70 km/h, com ara els 78,1 km/h del Port de Barcelona – Bocana Sud, 72,7 km/h a l’Observatori Fabra de Barcelona o bé els 72,4 km/h de l’Illa de Buda, al delta de l’Ebre. La formació d’una petita depressió al voltant de les illes Balears va impulsar aquest vent de llevant, provocant forta maror a bona part del litoral català (onades de fins a 2,5 m d’altura).

3 d’abril de 2020