La Direcció General de Joventut (DGJ) reforça a partir d’avui l’assessoria d’habitatge per a joves gratuïta per orientar les persones joves que tinguin dificultats o no puguin fer front a les despeses de l’habitatge -ja sigui en règim de lloguer com de compra- derivades de la pèrdua d’ingressos provocada per la crisi de la Covid19.

Amb aquest servei, els i les joves podran adreçar qualsevol consulta a professionals experts sobre les possibilitats d’ajornar els pagaments i demanar microcrèdits bancaris, o sobre els seus drets de continuar residint a l’habitatge malgrat hi hagués una extinció del contracte de lloguer o un judici de desnonament. Totes les qüestions es tractaran en base al contingut del Reial Decret llei 11/2020, de 31 de març.

En la mateixa línia, per tal de resoldre els dubtes més habituals sobre les dificultats per pagar l’habitatge derivada de l’actual situació Covid19, la DGJ també ha començat a difondre avui a les xarxes socials la Guia Joves i Habitatge: mesures urgents durant el COVID19. Amb un total de 27 preguntes considerades de les més freqüents (17 sobre el lloguer, 6 sobre la hipoteca i 4 sobre violència masclista), el document permet conèixer quines condicions cal tenir per optar a una moratòria del lloguer, quin perfil correspon a un gran tenidor o com accedir a un microcrèdit bancari sense interès.

En l’àmbit dels desnonaments, per exemple, la guia clarifica que no només queden suspesos amb la declaració d’estat d’alarma sinó que també es poden suspendre després d’aquesta situació si es poden justificar dificultats econòmiques derivades de la Covid19.

Una de les preocupacions més habituals són les de les persones joves que no poden fer front al lloguer per haver perdut la feina amb un ERTO, han hagut de tancar el negoci o s'han quedat a l’atur. Si a aquesta situació s’hi afegeix que l’habitatge representa un 35% o més dels ingressos de la unitat familiar (els quals no superin, almenys, tres vegades la IPREM), la guia jove indica que el llogater pot sol·licitar una moratòria del contracte de lloguer si l’arrendatari és una empresa, entitat pública o gran tenidor (de més de 10 habitatges).

Aquesta moratòria -especifica la guia de la DGJ- consisteix en la reducció del 50% del lloguer o bé en un ajornament de manera fraccionada a retornar en un període equivalent al que duri l’estat d’alarma i no superior a quatre mesos.

Tanmateix, si l’arrendatari és una persona física i no un gran tenidor, les opcions de la persona jove llogatera són les de demanar un ajornament temporal i extraordinari de la renda del lloguer. En aquest cas, el/la propietari/ària s’hi pot negar, situació en la qual la guia aconsella acudir a l’entitat bancària per a sol·licitar un préstec equivalent a, com a màxim, sis mesos de lloguer. La normativa permet que sigui una operació sense despeses ni interessos que es pugui retornar en un termini de 6 anys, prorrogables a 4 anys més.

Pel que fa als llogaters als quals se’ls acabava el contracte durant l’estat d’alarma o fins a dos mesos després, la guia exposa que poden demanar-ne la pròrroga durant 6 mesos més i en les mateixes condicions.

Altres de les qüestions que aborda la Guia Joves i Habitatge: mesures urgents durant el COVID19 estan relacionades amb la documentació necessària per acreditar les diferents situacions. Així mateix, també dona resposta a les opcions de les dones joves en situació de violència masclista, col·lectiu que pot accedir als ajuts de lloguer o a prestacions econòmiques d’especial urgència. Sobre aquestes dones joves, la guia també indica canals telemàtics on poden acudir (telèfons 900900120 o whatsapp 671778540), i es fa ressò de la campanya “Establiment segur contra la violència masclista”.

Finalment, la guia afronta la preocupació derivada dels subministraments bàsics de la llar. En aquest cas, l’estat d’alarma suspèn els talls de llum o gas i amplia el col·lectiu que es pot beneficiar de l’abonament social.

La directora general de Joventut, Laia Girós, ha recordat que aquest recurs dona continuïtat a l’assessoria en línia gratuïta en temes d’habitatge que ja oferia Joventut, però que ara se centra prioritàriament en la situació produïda per la Covid19. “Es tracta d’una situació especialment greu entre la joventut catalana, un col·lectiu que ja va ser el més castigat per l’anterior crisi econòmica, i que ara torna a posar contra les cordes desenes de milers de joves que veuen com s’estronca el seu projecte d’emancipació”, ha indicat Girós.

Per la seva banda, el director general de l’Agència Catalana de la Joventut, Cesc Poch, ha recordat que les 44 Oficines Joves i 223 Punts d’Informació Juvenil que hi ha Catalunya van atendre el 2019 un total de 12.507 consultes en temes d’habitatge. D’aquests consultes, la gran majoria van ser sobre els ajuts existents en temes d’habitatge (87%), mentre que la resta van ser en l’àmbit del lloguer (4%), la compra (3%), la inscripció a borses d’habitatge (3%), les subvencions, aspectes legals, allotjament per a estudiants i altres formes residencials (tots ells, per sota l’1%).