El conseller Solé ha recalcat que, en el moment actual, la missió del departament que encapçala és “liderar la reflexió sobre el món post-COVID19, amb una mirada llarga i inclusiva”. Per al conseller, “davant d’una gran crisi com l’actual, no podem mirar cap a una altra banda, cal fer front a la complexitat del moment”. En aquest sentit ha remarcat la importància que des de la política es prenguin decisions “basades en el coneixement científic”, per superar amb resiliència una crisi que és multidimensional. Solé ha posat en valor que el cicle de sis debats “proposa una reflexió des de diferents perspectives, que ens servirà per plantejar escenaris de futur i analitzar com fer-hi front”.  

El cicle de debats per analitzar l’impacte de la COVID-19 s’ha estrenat amb molt bona acollida: gairebé 200 persones han seguit el debat en directe a través del canal de Youtube del Departament d’Exteriors i han fet arribar les seves preguntes als experts a través de l’etiqueta #IdeesCOVID19 a les xarxes socials. El director del CETC i la revista IDEES, Pere Almeda, ha presentat el cicle, i la directora general d’Anàlisi Econòmica, Marta Curto, ha estat l’encarregada de moderar la conversa.

Durant el debat, el director d’Estudis de CaixaBank Oriol Aspachs ha recalcat que la incertesa està afectant fortament l’anàlisi econòmica i ha vaticinat que l'impacte de la COVID-19 sobre l’economia serà “històric”. El catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra Albert Carreras, ha subratllat la necessitat d’un “comportament virtuós” per part de la ciutadania com a element clau per poder tornar a la normalitat. Sara de la Rica, directora de la Fundación ISEAK, ha fet una reflexió a l'entorn del mercat laboral i ha destacat l'oportunitat per emprendre una transició tecnològica enfocada en l’I+D+A (on A seria l’adequació de les persones treballadores) i una transició energètica. Per últim, la professora d’Economia de la Universitat de Barcelona Judit Vall s’ha centrat en com les mesures de confinament i la pandèmia afectaran la salut mental de la població, especialment els infants i els professionals sanitaris. Els ponents han coincidit en el fet que els ciutadans són ara molt més conscients de la importància del sistema de salut pública. 


Una anàlisi transversal en sis sessions temàtiques
La propera sessió del cicle, prevista per dimecres 20 de maig, s’ha planejat com una continuació del primer debat. En aquest cas, la discussió buscarà aprofundir en els escenaris de futur i les respostes econòmiques i socials que cal donar a la crisi del coronavirus. Hi participaran les economistes Matilde Mas, catedràtica de Fonaments d’Anàlisi Econòmic de la Universitat de València i directora de projectes internacionals de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE); Teresa Garcia-Milà, catedràtica d’Economia Aplicada de la UPF i directora de la Barcelona Graduate School of Economics, i Núria Mas, cap del Departament d’Economia de l’IESE Business School. Les inscripcions ja estan obertes i es poden fer a través d’aquest enllaç.

Les següents sessions del cicle analitzaran l’impacte de la pandèmia des d’altres perspectives. Així, la tercera sessió se centrarà en la COVID-19 com a repte de salut planetària, la quarta aprofundirà en la relació entre el coronavirus i la crisi climàtica, la cinquena estarà dedicada a les conseqüències sobre la democràcia i els drets de la ciutadania, i la darrera posarà el focus en el context geopolític mundial i el sistema multilateral.