La primavera de 2020 (mesos de març, abril i maig) ha resultat càlida i plujosa (figures 1 i 3) al conjunt de Catalunya. L’estació s’ha caracteritzat per la persistència de valors de temperatura relativament elevats, amb excepció del període entre finals de març i principis d’abril, quan van arribar algunes masses d'aire fred acompanyant les pertorbacions. Al maig, en canvi, la temperatura es va disparar, arribant-se a superar el llindar de 30 °C a gran part del territori durant la calorada del 19 al 23.

La situació durant bona part de la primavera ha estat marcada per un anticicló al centre i nord d’Europa, que ha provocat l’arribada de diverses baixes despenjades cap a les nostres latituds. Com a conseqüència, els registres de precipitació de l’abril van ser excepcionals a la franja litoral i prelitoral. Destaca l’episodi del 18 al 22 d’abril.

Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de la primavera 2020 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la primavera 2020 (març, abril i maig) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Març contrastat, abril suau, maig particularment càlid

Els mapes mensuals (figura 2) mostren unes anomalies de temperatura més moderades al març, que van anar augmentant progressivament fins a les anomalies marcades del maig. Malgrat això, cal tenir en compte que el març va presentar una clara diferència entre la primera quinzena, càlida, i la segona, freda.

L’abril, en què els diversos episodis de precipitació van ser protagonistes, va tenir uns valors de temperatura amb menys variacions. Els fluxos del segon quadrant associats a les pertorbacions van inhibir l’arribada de masses d’aire fred. Des de finals d’abril i al llarg del maig, la temperatura es va enfilar fins a valors de temperatura apreciablement per sobre dels habituals, només es va produir un parèntesi entre els dies 9 i 16. A finals de mes, la subsidència associada a una dorsal en altura i un anticicló en superfície van comportar valors de temperatura estiuencs.

A l’Observatori de l’Ebre i l’Observatori Fabra, amb més de 100 anys de dades, el maig de 2020 va ser el més càlid de les respectives sèries.

Excepcionalment plujosa a sectors del litoral i prelitoral

La primavera d’enguany ha resultat plujosa a més d’un 80% de la superfície de Catalunya, mentre que es pot qualificar de molt plujosa a aproximadament a un 10%. Els sectors on la precipitació ha estat més remarcable en comparació amb la mitjana se situen al litoral Central i Nord, així com a les Terres de l’Ebre, amb registres excepcionals al massís del Port.

A l’EMA dels Ports, durant la primavera s’han recollit un total de 954,0 mm, dels quals 489,1 mm es van enregistrar al març. L’acumulació només des del gener fins al maig, de 1275,5 mm, ja supera àmpliament la precipitació mitjana anual.

A l’Observatori Fabra de Barcelona, amb un total de 349,5 mm, aquesta primavera ha estat la més plujosa de la sèrie, que es va iniciar l’any 1914.

Per contra, l’excepció seca es localitza a l’àrea entre la plana de Vic i el Prepirineu oriental, on, d’una banda, tant el març com el maig van ser secs, i de l’altra, en aquest abril plujós, tampoc va rebre quantitats especialment abundants.

Rècords de precipitació a l’abril

Aquesta primavera serà recordada pels registres inèdits de precipitació de l’abril al litoral i prelitoral. La precipitació mensual va ser la més elevada per a un mes d’abril a la sèrie centenària de l’Observatori Fabra, on es van recollir 258,7 mm. A punts del prelitoral, com el Montseny, es van enregistrar acumulacions mensuals molt poc habituals, com els 421,6 mm a Puig Sesolles (1.668 m).

Al llarg de l’estació s’han donat diversos patrons de precipitació que han deixat diferències notables entre zones: al març cal destacar sobretot les pluges al sector occidental, tot i que també en alguns punts de l’est, a l’abril, al litoral i prelitoral, mentre que el maig va presentar una gradació de sud-oest (pluges més abundants) a nord-est (més escasses).

Mapa 3: Mapes de precipitació acumulada durant la primavera 2020 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.    

Figura 4: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dels mesos de la primavera 2020 (març, abril i maig)

Irradiació solar inferior a la mitjana

La irradiació solar global ha estat clarament inferior a la mitjana dels darrers anys (figura 5), a conseqüència de les pertorbacions que s’han succeït durant gran part de la primavera. Tant el març com l’abril van destacar per l’escassa irradiació, i només el maig va presentar valors propers a la mitjana, o fins i tot elevats, a l’Aran. El quadrant nord-est, menys afectat per la precipitació durant l’últim mes de la primavera, també va tenir lleugeres anomalies positives al maig.

Figura 5: Mapa d’anomalia de la mitjana de la irradiació solar diària de la primavera 2020 respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2010-2019).

Figura 6: Mapes d’anomalia d’irradiació solar global dels mesos de la primavera 2020 (març, abril i maig) respecte de la mitjana dels últims 10 anys

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes de juliol. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.

8 de juny de 2020