S’ocuparà també de fomentar i fer compatible la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat amb el desenvolupament territorial, l’activitat econòmica i social, la generació d’ocupació, l’emprenedoria i la innovació. L’objectiu és que les polítiques de natura generin valor afegit en el territori i esdevinguin un motor econòmic i de fixació de capital humà per al món rural.
Les competències en matèria de boscos, de caça i pesca i de vigilància (el Cos d’Agents Rurals) seguiran adscrites al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
La creació de l’Agència respon a una demanda històrica, des principis dels anys noranta, d’entitats, administracions i organismes, l’àmbit acadèmic i persones expertes vinculats a la conservació del medi natural a Catalunya. La iniciativa també forma part del Pla de Govern de la XII legislatura, per assolir una major eficiència, transparència i coresponsabilitat amb el territori en les polítiques de conservació de la natura. A més, està recollida a l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat, aprovada pel Govern el juny de 2018.
Aquesta llei es va començar a tramitar el setembre de 2017, sota l’impuls de quatre grups parlamentaris (Junts per Catalunya, Republicà, Socialistes i Units per Avançar i Catalunya en Comú Podem), però la tramitació va quedar aturada en acabar la legislatura abruptament per aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. El desembre de 2018, els mateixos grups van tornar a entrar-la a la Mesa del Parlament. La ponència parlamentària que ha tramitat la llei ha inclòs un procés molt ampli amb 32 compareixences parlamentàries. Entre juny i juliol de 2019, ha escoltat les posicions d’una variada representació sectorial i territorial, amb la participació, entre d’altres, del món agrari i forestal, del món local, del tercer sector ambiental, de l’àmbit econòmic i de la ciència, garantint així participació, transparència, i diversitat d’opinió.
L’Agència de la Natura de Catalunya s’ha de constituir en el moment que es dicti el decret que n’aprovi els estatuts, uns estatuts que el Departament de Territori i Sostenibilitat vol redactar en base a un ampli procés de participació.
Una eina per lluitar contra la pèrdua de biodiversitat
Catalunya té més d’1 milió d’hectàrees protegides que aporten més de 2.500 milions d’euros de beneficis anuals en forma de serveis ecosistèmics. Concretament, el 32% de superfície està protegida pel Pla d’espais d’interès natural, el qual inclou els espais de la xarxa Natura 2000 i els espais naturals de protecció especial, com ara els parcs naturals. Compta amb més de 400 espècies d’animals vertebrats, més de 10.000 espècies d’animals invertebrats i més de 4.000 plantes vasculars. Això suposa 12 vegades més hàbitats d’interès comunitari per unitat de superfície que el conjunt d’Espanya, 6 vegades més que Itàlia, 3 més que Portugal, 13 més que França, 14 més que Suècia o la Gran Bretanya i 15 més que Alemanya. Així, el patrimoni natural és un tret distintiu de Catalunya i un actiu estratègic que cal protegir i gestionar adequadament.
Tot i la recuperació d’algunes espècies amenaçades molt emblemàtiques o la protecció d’espais naturals, els indicadors sobre l’estat de la biodiversitat i el patrimoni natural mostren que Catalunya continua perdent biodiversitat i que les poblacions d’animals i plantes disminueixen. Per exemple, el càlcul per a Catalunya de l’índex Planeta Viu, un indicador sobre l’estat de la biodiversitat mundial adoptat pel Conveni sobre la diversitat biològica i els objectius d’Aichi, evidencia una greu tendència regressiva, amb una disminució del 22% de les poblacions de 258 espècies de vertebrats i invertebrats per al període 2002-2016.
Des d’una perspectiva econòmica, el cost d’oportunitat per incomplir l’objectiu de la Unió Europea d’aturar la pèrdua de la biodiversitat per al 2020 es calcula en 50.000 milions d’euros anuals. Cal afegir els efectes per a la salut i el benestar de la societat de la pèrdua de biodiversitat i la degradació del patrimoni natural, que posen en risc la provisió de serveis ecosistèmics bàsics, com la pol·linització, la fixació de carboni, l’esmorteïment d’inundacions, la purificació de l’aigua o la protecció dels recursos pesquers.
Una estructura independent i amb autonomia financera