Primera placa a Seròs

La primera placa s’ha instal·lat aquest divendres al cementiri de Seròs (Segrià), aprofitant que s’hi ha enterrat un soldat recuperat l’any 2018 en l’obertura d’una fossa. El text recorda que Seròs va quedar devastat durant la Guerra Civil i que al poble hi van tenir lloc enfrontaments molt intensos entre republicans i rebels, que van provocar milers de baixes.

El soldat enterrat és un home d’entre 25 i 30 anys que hauria mort en els combats de la batalla del Segre i que no ha pogut ser identificat. D’acord amb la Llei de fosses, les persones sense identificar s’han d’enterrar als cementiris dels municipis on van ser trobades.

Pròximes plaques

Les següents plaques previstes s’instal·laran en els pròxims mesos als cementiris de l’Albagès (Garrigues), Cabó (Alt Urgell) i Foradada (Noguera), aprofitant que també s’hi han d’enterrar soldats sense identificar que van ser recuperats de fosses.

Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica

Les plaques formaran part de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica, que agrupa museus, plafons, senyalitzacions o espais relacionats amb la Guerra Civil i el franquisme. La Generalitat en farà difusió a través de fulletons, webs, guies o itineraris.

Pla de fosses

El Pla de fosses és el programa del Govern que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha possibilitat l’obertura d'una trentena de fosses i la recuperació d’unes 300 persones.

D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

Prioritat: les dades genètiques de les restes

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. El Departament de Justícia es marca com a prioritat l’extracció de dades genètiques de les restes que encara no s’han analitzat. Es tracta d’un procés complex i car. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros.

En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.

A Catalunya hi ha 517 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.