L’exministre anarquista Joan Peiró tindrà una Stolpersteine a la capital del Maresme, on va créixer i fundar la cooperativa Cristalleries de Mataró. El Memorial Democràtic instal·larà la llamborda al portal de l’última residència on va viure en llibertat, abans de l’exili, la deportació a l’Alemanya nazi i l’extradició a l’Espanya franquista, que el va afusellar el juliol de 1942 a Paterna. Peiró (1887-1942), nascut al barri de Sants de Barcelona, va ser un dels homes més rellevants de l’anarquisme espanyol. Durant els anys 20, va ser secretari general de la CNT i, després, en plena Guerra Civil, va ser ministre d’Indústria (novembre de 1936-maig de 1937) de la Segona República durant mig any. Durant aquesta etapa, va ser molt crític amb els crims i abusos comesos en nom de la revolució a la rereguarda republicana.

 

La de Joan Peiró és una de les quinze Stolpersteine que el Memorial Democràtic col·locarà demà a Mataró, en record de veïns d’aquesta ciutat detinguts i deportats pel feixisme. A les 11:00 hores, tindrà lloc un acte institucional presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella, amb la presència de l’alcalde de Mataró, David Bote. L’acte tindrà lloc al passeig del Callao, 4, just davant de la casa del deportat Francesc Verdalet. Des d’allà, s’iniciarà un recorregut per cadascun dels portals on s’instal·larà cadascuna de les Stolpersteine. Totes peces les instal·laran els familiars de les víctimes.

 

Deportats en record dels quals es col·loquen les llambordes Stolpersteine a Mataró

 

Nom	Data de naixement	Data de deportació	Lloc	Data de defunció o alliberament	Lloc on es col·locaran
Francesc Verdalet	1914	1941	Mauthausen	17/10/1941Mauthausen	Passeig del Callao 4
Josep Herrera	1903	1941	Mauthausen	14/11/1941	Camí Ral-L'Havana, 45
Josep Duran	1901	1940	Mauthausen	13/01/1942. Gusen	C. del Hospital 23
Juli Pey	1905	1941	Mauthausen	03/11/1941	C/ Sant Ramon, 16C
Niabel Belis	1907	1941	Dachau	Alliberat Bergen-Belsen	C/ Enric Prat de la Riba, 15
Joan Peiró	1887	1940		24/07/1942. Paterna/País Valencià	El Rierot, 21
Josep Guasch	1904	1944	Buchenwald	Desaparegut	Camí Fondo, 20
Josep Astort	1909	1940	Mauthausen	28/08/1941. Hartheim   .	Camí Fondo, 31
Josep Maria Julià	1910	1941	Mauthausen	23/06/1942	C/ Portal de Valldeix, 33
Joaquim Mir	1906	1940	Mauthausen	25/09/1941. Hartheim	El Torrent, 66
Josep Ferrer	1900	1940	Mauthausen	18/02/1942. Gusen	El Torrent, 9
Camil Quintana	1906	1940	Mauthausen	22/09/1941. Hartheim	C/ Fray Luís de León, 61
Elies Soriano	1914	1941	Mauthausen	19/11/1941. Gusen	C/ Sant Cugat, 13
Ramon  Aniento	1904	1941	Mauthausen	22/10/1941. Gusen	C/ Sant Josep Oriol, 5
Pere Guillaume	1912	1941	Mauthausen	Alliberat	Muralla de Sant Llorenç, 6

 

 

Altres municipis on es col·locaran llambordes Stolpersteine aquesta tardor són:

 

Municipi i comarca	Nombre de peces	Data de col·locació
Cardona (Bages)	3	26 de setembre
Vilanova i la Geltrú (Garraf)	17	4d'octubre
Esparreguera (Baix Llobregat)	7	8 d'octubre
Santa Perpètua de Mogoda  (Vallès Occidental	1	8 d’octubre
Vallbona d’Anoia (Anoia)	1	15 d’octubre
Súria (Bages)	14	17 d’octubre
Figueres (Alt Empordà)	11	Sense data
Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)	6	Sense data
Ripollet (Vallès Occidental)	4	Sense data
Rubí (Vallès Occidental)	11	Sense data
Montornès del Vallès (Vallès Oriental)	3	Sense data

 

 

Amb les peces que s’instal·laran el proper dimarts hi haurà 208 llambordes Stolpersteine arreu del territori català.

 

Actualment, n’hi ha a: Albatàrrec (1), Castellar del Vallès (5), Cervera (3), Cubelles (1), els Guiamets (1), Girona (16), Gironella (7), Granollers (7), Granyena de Segarra (1), Igualada (10), Lleida (11), Manresa (24), Navàs (6), Olesa de Montserrat (10), les Oluges (1), la Prenyanosa (1), el Pont de Vilomara i Rocafort (1), Prats de Lluçanès (2), Puig-reig (4), Sant Antolí i Vilanova (1), Sant Vicenç de Castellet (1), Sanaüja (1), Talavera (1), Torà (1), Tarroja de Segarra (1), Vallfogona de Riucorb (1), Vilafranca del Penedès (9),  Pontils (1), Santa Coloma de Queralt (3) i Sabadell (61).

 

El Memorial Democràtic ha coordinat la instal·lació de totes les llambordes, tret de les set peces de Gironella, i cinc de les sis col·locades a Navàs. En aquests dos casos, la instal·lació ha estat a iniciativa dels propis ajuntaments.

 

75.000 Stolpersteine arreu del món

 

Gunter Demnig va crear i instal·lar la primera Stolpersteine l’any 1996.  Des de llavors, ha col·locat més de 75.000 llambordes en record dels deportats a una vintena de països com França, Finlàndia, Lituània o fins i tot Argentina. Stolpersteine és un terme alemany que vol dir ‘pedres que ens fan ensopegar’. Segons Demnig, aturar-se i inclinar-se per llegir la inscripció de la llamborda és una mostra de respecte cap a les víctimes. Es tracta d’uns blocs de ciment, d’aproximadament 10 cm x 10 cm, amb una placa de llautó daurat on hi ha gravades les dades de les persones detingudes i deportades.

 

Cens de deportats

 

Les dades sobre els deportats mataronins es poden trobar al cens “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis” (banc.memoria.gencat.cat). Es tracta de la base de dades de deportats més completa de l’Estat amb un total de 9.161 persones deportades registrades, de les quals a l’entorn de 2.000 són catalanes. El Cens és el resultat d’un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.

 

El Memorial Democràtic

 

El Memorial Democràtic és una institució pública adscrita al Departament de Justícia que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya del període 1931-1980. L’entitat rememora la lluita antifranquista i la transició a la democràcia fins a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya.