El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha recuperat, de moment, les restes de sis individus de la fossa del prat del fuster de Sorpe, al terme municipal d’Alt Àneu (Pallars Sobirà). Es tracta d’esquelets, alguns incomplets. Entre les troballes, hi ha un crani amb un tret de bala i peces de roba. Les restes, segons els primers indicis, corresponen a sis dels deu homes que van ser afusellats per l’exèrcit franquista l’abril de 1938. Els arqueòlegs continuaran l’excavació durant els pròxims dies a l’espera de trobar més individus. 

Les famílies dels afusellats han donat mostres d’ADN aquest dilluns al matí, amb l’objectiu de poder identificar els cossos que es recuperin de la fossa. El Programa d’identificació genètica del Govern creuarà els perfils genètics dels familiars amb els de les restes òssies per veure si hi ha coincidència. La recollida de mostres s’ha fet al Centre d’Atenció Primària d’Esterri d'Àneu per part de genetistes de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. 

Els 10 d’Isavarre 

Els deu afusellats són els homes que durant la Guerra Civil vivien a Isavarre, un poble depenent de Sorpe. Segons la memòria oral, les tropes franquistes van ocupar Isavarre el 16 d’abril de 1938 i van fer concentrar tots els homes a la plaça de la vila. Després els van retenir en una capella que hi ha a la població.  

Un o dos dies després, els van traslladar i afusellar a la zona coneguda com a prat del fuster, prop d’una cabana de pedres, a Sorpe. Van ser enterrats al mateix lloc de l’execució. Ells mateixos van haver de cavar la fossa, obligats pels sodats rebels. A la fossa hi podria haver també una onzena persona: un soldat franquista del qual es desconeix la identitat.  

Dies més tard, alguns familiars es van desplaçar fins al lloc i van acabar d’enterrar-hi els cossos que havien quedat mig descoberts. L’Ajuntament d’Alt Àneu va instal·lar-hi l’any 2004 un monòlit amb els noms dels 10 homes.  

La Direcció General de Memòria Democràtica ha documentat l’episodi i ha verificat els noms i cognoms de les víctimes: Francesc Bringué, Francesc Móra, Ramon Sala, Joan Paulet, Francesc Capdevila, Jaume Sabaté, Albert Mateu, Josep Añel, Francesc Font i Pere Sala. La recerca ha permès contactar amb familiars vius. 

31 fosses

La fossa de Sorpe és la 31ena que la Generalitat obre a través del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de 308 persones. 

D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica. 

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros.

En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.

A Catalunya hi ha 523 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimatòria de 20.000 persones enterrades.