Direcció General de Comunicació

Consellera Capella

Navarra i Catalunya compartiran mostres d'ADN per identificar víctimes de la Guerra Civil i el franquisme

query_builder   23 setembre 2020 16:34

event_note Nota de premsa

Navarra i Catalunya compartiran mostres d'ADN per identificar víctimes de la Guerra Civil i el franquisme

  • El Memorial Democràtic i l’Instituto Navarro de la Memoria intercanviaran les respectives exposicions i accions divulgatives

  • Les conselleres Capella i Ollo, responsables de les polítiques de memòria democràtica a Catalunya i Navarra, rubriquen un conveni de col·laboració

La Generalitat i la Comunitat Foral de Navarra compartiran les mostres d’ADN per identificar les víctimes desaparegudes de la Guerra Civil i del franquisme. D’una banda, hi ha les dades genètiques dels familiars dels desapareguts i, de l’altra, les dels seus familiars vius. El creuament d’aquestes mostres permet posar noms i cognoms a les restes que els arqueòlegs recuperen en les excavacions a les fosses comunes.

 

Sumar esforços per dignificar les restes i tancar dols

 

Al Cens de persones desaparegudes, n’hi ha 19 de navarreses. No obstant això, és impossible quantificar quants navarresos van perdre la vida a Catalunya. Es tracta de soldats desapareguts, principalment, durant l’ofensiva franquista sobre Catalunya d’entre el desembre de 1938 i el febrer de 1939; al front de l’Ebre, entre el juliol i el desembre de 1939; i, també, navarresos que vivien a Catalunya i que es van enrolar a l’exèrcit republicà.  A Navarra, segons diverses fonts, hi ha 5 catalans que podrien haver desaparegut en presons com el Fuerte de San Cristóbal (Pamplona) i centres de concentració d’un territori que es va convertir en un enclavament estratègic de la repressió del bàndol rebel.

 

Pioners en la recuperació de la memòria democràtica

 

La Generalitat  ha obert 31 fosses a Catalunya.  El Pla de fosses es va posar en marxa l’any 2017 i, des de llavors, planifica i prioritza les excavacions i els treballs per identificar-ne les restes. Durant aquest temps, la Generalitat ha recuperat 314 víctimes. Per ara, de totes elles, el Departament de Justícia ha pogut posar noms i cognoms a 8 persones gràcies al Programa d’identificació genètica, que creua els perfils genètics de familiars de víctimes amb els de restes localitzades a les fosses.

 

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.000 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 200 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal. A Catalunya hi ha 523 fosses de la Guerra Civil documentades. La Generalitat calcula que, en aquestes fosses, hi ha a l’entorn de 20.000 persones enterrades. El Departament de Justícia també acaba de publicar, a través del Memorial Democràtic, la base de dades de deportats més completa de l’Estat (banc.memoria.gencat.cat), amb un total de 9.161 persones registrades. Entre elles, n’hi ha 2.000 de catalanes. El Cens és el resultat d’un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.

 

Per la seva banda, el Govern de Navarra ha obert 49 de les 204 fosses que ha documentat. Des del 2015, ha recuperat les restes de 121 persones i ha recollit 250 mostres d’ADN de familiars de víctimes. Gràcies a l’obertura de fosses i al banc d’ADN, Navarra ja ha identificat les restes de 24 persones. 

 

Els memorials de Navarra i Catalunya compartiran exposicions

 

El Memorial Democràtic i l’Instituto Navarro de la Memoria són les organitzacions de Catalunya i Navarra dedicades a la promoció, commemoració i recuperació de la memòria democràtica. Des d’aquest objectiu comú, les dues institucions compartiran exposicions i impulsaran conjuntament accions per reparar, dignificar i reconèixer les víctimes de la repressió franquista. Això inclou tant la senyalització contextualitzada de fosses comunes i altres espais de memòria com l’organització de seminaris, col·loquis i programes educatius i de recerca. 

 

Un conveni que formalitza la col·laboració permanent

 

La consellera de Justícia, Ester Capella, i la consellera del Departament de Relacions Ciutadanes del Govern de Navarra, Ana Ollo, han formalitzat la relació de col·laboració amb la signatura d’un conveni, aquest dimecres, a les instal·lacions del Memorial Democràtic, a Barcelona.

 

Després de signar el conveni, les conselleres Capella i Ollo han visitat l’exposició “Els primers exilis de la Guerra Civil” amb el comissari de la mostra, l’historiador Ruben Doll. L’exposició es pot veure al Memorial Democràtic fins a l’1 de febrer.