Territori

tortugues caretta

Alliberades 35 tortugues careta dels nius localitzats aquest estiu a la platja de La Pineda

query_builder   9 octubre 2020 18:57

event_note Nota de premsa

Alliberades 35 tortugues careta dels nius localitzats aquest estiu a la platja de La Pineda

  • La majoria d’exemplars van néixer en aquesta platja de Vila-seca i es van traslladar a les instal·lacions de la Fundació CRAM per garantir unes condicions òptimes abans de retornar al medi, atès que presentaven signes d’inmaduresa

 

  • Enguany la temporada de nidificació de careta a la costa catalana ha estat rècord, arribant a xifres del 2018, amb 4 nius a Barcelona, Vila-seca i el Delta de l’Ebre que sumen 380 ous
tortugues careta

La platja de La Pineda de Vila-seca ha acollit l’alliberament de 35 tortugues careta (Caretta caretta) dels dos nius trobats aquest estiu, amb la participació de personal de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat, l’Ajuntament de Vila-seca, la Universitat de Vic, la Fundació CRAM, el Zoo de Barcelona i persones i entitats voluntàries que hi han col·laborat en tot el procés.

 

Tots els exemplars alliberats es van incubar a la mateixa platja durant bona part del període, però alguns ous es van haver de traslladar d’urgència al CRAM per a finalitzar aquest procés, ja que la temperatura de la sorra havia baixat sensiblement, fins els 27ºC de mitjana, només un grau per sobre del límit de viabilitat. L’objectiu era garantir unes condicions òptimes dels animals abans de deixar-los anar de nou a la natura. Per altra banda, una part dels ous es van incubar artificialment des del principi, amb el suport de la Fundació CRAM, el Zoo de Barcelona i el Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), per a assegurar un mínim d’èxit en la reproducció. Un cop nascudes, les cries del Zoo i el CRARC també es van traslladar a la Fundació CRAM, que compta amb els equips necessaris per al seu seguiment i evolució. En els propers dies, aquests animals es dividiran en diferents centres per a seguir un projecte de cria en captivitat fins al seu alliberament.

 

Del primer niu s’han alliberat 14 exemplars dels 21 que van néixer a la platja els dies 7 i 8 de setembre i els 6 que van néixer al CRAM els dies següents. Els ous es van traslladar per completar la seva incubació, atès la baixada de temperatura ambient, i van estar 54 dies a la platja i 7 dies incubant-se artificialment.  Aquest niu tenia 141 ous. D’aquests, 90 van quedar a la platja i 51 es van traslladar a incubadora. En total van néixer 44 animals: 1 va morir, 14 han anat al mar, i 29 s’integren al programa de cria en captivitat que la Generalitat té en marxa amb el suport de la Fundació CRAM, el Zoo de Barcelona i l’Oceanogràfic de València.

 

Del segon niu, s’han alliberat 21 tortugues que van néixer al CRAM a finals de setembre. Provenen d'ous que es van incubar 39 dies a la platja i uns 14 dies a incubadora del CRAM, per la baixada tèrmica. En total, aquest niu presentava 74 ous: 60 es van quedar a la platja i 14 van anar a la incubadora. Van néixer 34 animals: 2 van morir, 21 han anat a mar i 11 s’integren al programa de cria en captivitat.

 

L’èxit reproductiu d’aquest exemplar de tortuga ha resultat per sota de la mitjana, tot i els esforços esmerçats. De fet, més del 50% dels ous eren infèrtils o no es van desenvolupar, fet que podria estar relacionat amb les característiques pròpies de l’animal, veient el percentatge d’èxit d’altres nius d’aquest estiu.

 

Dos nius més a la costa catalana

 

A banda dels dos nius de Vila-seca, aquest estiu es van localitzar dos nius més, un a la platja de la Mar Bella de Barcelona (el primer de l’estiu) i l’altra a la platja del Trabucador, al Delta de l’Ebre (el darrer). El primer contenia 77 ous (60 incubats a platja i 17 a incubadora), dels quals van néixer en total 72 animals, entre els quals 41 van anar al mar. Al niu del Delta, es van estimar 88 ous. Van néixer 79 animals, dels quals 67 van anar al mar. Les 12 tortugues que es van trobar a la platja estan al CRAM, que és on es preveu dur els animals que no han emergit espontàniament, i s’incorporaran també  al programa de cria en captivitat fins que siguin reintroduïdes al medi.


En global, comptant els quatre nius, s’han trobat 380 ous a Catalunya, dels quals han nascut 234 exemplars. D’entre aquests, 152 han anat al mar, i 82 es distribueixen en els centres que col·laboren en el programa de cria en captivitat. Així, en total, el 60% dels animals nascuts han tornat al mar, i el 40% formaran part del programa de cria en captivitat que té per objectiu augmentar la supervivència i el coneixement de l’espècie.

 

Aquestes xifres suposen un nou rècord reproductiu, que no es veia des del 2018. Les dades indiquen que la costa catalana s’estaria convertint en una zona cada cop més habitual per a la nidificació de la tortuga careta, a conseqüència de les condicions climàtiques i ambientals. Per això, preveient que en un futur hi hagi un augment dels nius que requereixi més trasllats a incubadora a finals de temporada, i també per a millorar el coneixement sobre l’espècie, la Generalitat ha treballat per ampliar el nombre de centres col·laboradors que estiguin preparats per a fer cria en captivitat, amb el suport de la Fundació CRAM, el Zoo de Barcelona i l’Oceanogràfic de València.

 

Estudis i protocols en pro de l’espècie

 

La Generalitat compta en aquesta matèria amb l’assessorament i suport científic d’un equip multidisciplinari format per persones doctores i llicenciades en Biologia, Veterinària i/o Ciències del Mar, expertes en nidificació de tortugues marines, investigadores genètiques, expertes en l’ús de l’hàbitat i en telemetria de tortugues marines, i veterinaris investigadors en biologia reproductiva de les tortugues marines.

 

A més, des del 2015 participa al Projecte d’investigació científica per a la conservació de la nidificació de la tortuga careta a Catalunya, liderat per experts de les principals Universitats i Centres d’Investigació. Entre d’altres coses, l’estudi vol determinar si aquest augment de la nidificació a la Mediterrània Occidental es deu a l’escalfament global. També inclou anàlisi genòmic de cries i mares, per estudiar el retorn a determinats indrets per nidificar, i estudis sanitaris per determinar quines són les patologies que poden afectar les cries en l’edat que concentra la més alta mortalitat de l’espècie.

 

D’altra banda, per abordar de manera eficient la nidificació de l’espècie a la costa catalana, la Generalitat, juntament amb la Universitat de Barcelona (UB) i Vic (UVic), han desenvolupat un protocol de gestió d’episodis de nidificació, dins del grup de treball de tortugues marines coordinat pel Ministeri per a la Transició Ecològica. La voluntat és prioritzar que la major part del niu tingui una incubació natural sempre que sigui possible, deixant sempre una petita part dels ous a incubadora per tal d’assegurar l’eclosió d’un mínim d’ous. En cas que el niu es trobi en una zona clarament no viable, o quan concorrin altres situacions desfavorables, s’optarà per traslladar-lo a un altre lloc dins la mateixa platja, a una altra platja propera o, en cas extrem, la incubació artificial.

 

La temporada de cria de la tortuga careta es pot allargar fins a finals d’octubre i, per tant, encara es podrien trobar cries a les platges d’algun niu no detectat. En aquest cas, és molt important avisar el 112 i no molestar els animals. Els naixements acostumen a produir-se en hores crepusculars i nocturnes, però si el dia és núvol i fa fred, poden sortir a primera hora del matí.

2  

Imatges

Fotografia

Fotografia 372

Fotografia

Fotografia 3104

1  

Vídeos

Vídeo

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 621