El Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda ha publicat avui l’escenari macroeconòmic de Catalunya per al bienni 2020-2021, que incorpora el deteriorament de l’activitat econòmica derivat de la crisi sanitària respecte a les previsions difoses el mes d’abril passat. Les previsions de l’economia catalana assenyalen per al 2020 una caiguda del PIB del 10,0%, mentre que el 2021 es produiria una recuperació progressiva, amb un rebot del creixement del 7,7%.

Aquestes estimacions es troben en línia amb les dels principals organismes internacionals, que apunten a una caiguda històrica a escala global motivada per la crisi de la COVID-19. La davallada es preveu especialment pronunciada a la zona euro, on la Comissió Europea estima un retrocés del 8,7 % el 2020. Per a Espanya, la Comissió preveu una caiguda del PIB del 10,9 % el 2020 seguida d’un creixement del 7,1 % el proper any, unes previsions en línia amb les difoses pel Ministeri d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital el 6 d’octubre (del -11,2% el 2020 i 7,2% el 2021).

A més de l’escenari base (en endavant, E1), les previsions de la Generalitat incorporen un segon escenari (en endavant, E2) on la caiguda del PIB el 2020 s’accentua (-12,0%) , alhora que es preveu un procés de recuperació menys intens el 2021 (4,5%) degut als efectes més persistents de la crisi sanitària.

Les dades del 2T2020 han confirmat un retrocés acusat de l’activitat que s’ha traduit en una caiguda del PIB català del 16,9% respecte el 1T. Tot i això, després que la majoria d’indicadors toquessin fons durant el segon trimestre, l’aixecament gradual de moltes de les restriccions i de les limitacions a l’activitat entre l’inici de maig i finals de juny va propiciar una recuperació progressiva de l’activitat en el 3T, que ha perdut intensitat a partir del mes d’agost, segons els indicadors de freqüència més elevada.

En conjunt, les previsions macroeconòmiques per a l’economia catalana suggereixen que la recuperació serà progressiva. Cal remarcar que els resultats de qualsevol exercici de previsió macroeconòmica en l’actual context d’incertesa s’han d’interpretar amb extremada cautela. Tot i que els riscos són majoritàriament a la baixa, un factor que podria influir positivament en la recuperació de l’economia el 2021 seria una bona gestió i execució del programa europeu de recuperació (Next Generation EU). L’impacte dels fons addicionals provinents d’Europa no s’ha considerat en cap dels dos escenaris de les previsions atès el baix nivell de concreció a hores d’ara.

La davallada del PIB el 2020 (-10,0% en l’E1 i el -12,0% en l’E2) s’explica principalment per l’aportació negativa de la demanda interna, que recull la reducció del consum de les llars (-11,3% en l’E1 i -13,1% en l’E2) i de la formació bruta de capital (-17,8% en l’E1 i -20,1% en l’E2). Les mesures de confinament aplicades, la contracció de les rendes del treball (per la pèrdua de llocs de treball, tot i l’ús generalitzat dels ERTO) i l’alça de la taxa d’estalvi són els principals motius que expliquen el retrocés del consum de les llars. El consum de les administracions públiques, en canvi, jugaria un paper estabilitzador, amb un creixement notable el 2020 (del 5,9% en l’E1 i del 6,2% en l’E2).

L’aportació de la demanda externa el 2020 seria negativa (-1,8 punts en l’E1 i -2,5 punts en l’E2), en gran part per la davallada del turisme estranger, però també per la reducció, més moderada, de la resta d’exportacions de béns i serveis. Així, les exportacions retrocedeixen entre un 20,1% en l’E1 i un 23,7% en l’E2, mentre les importacions presenten un ritme de caiguda una mica més moderat, del 18,9% en l’E1 i del 21,6% en l’E2. Les perspectives sobre el comerç internacional indiquen caigudes molt intenses per al 2020, però també hi ha força consens en què la recuperació del comerç de béns pot ser més ràpida que la de serveis relacionats amb el consum social. En aquest sentit, les regions més exposades al comerç de béns amb països asiàtics, com Catalunya, es podrien veure afavorides, atès que Àsia va més avançada en el control de la pandèmia i presenta unes perspectives de recuperació més intenses.

Les previsions per al 2021 suggereixen uns escenaris de recuperació gradual, amb un rebot del creixement del PIB del 7,7% en l’E1 i el 4,5% en l’E2. Aquest rebot recull tant la recuperació parcial de la demanda interna com l’empenta de la demanda externa (amb una aportació favorable d’entre 2,2 i 1,4 punts, respectivament). La millora de la demanda interna reflecteix la recuperació parcial del consum de les llars (amb un creixement del 7,4% en l’E1 i del 4,1% en l’E2) i una reactivació progressiva de la formació bruta de capital (amb un avanç del 8,9% en l’E1 i del 4,7% en l’E2). El 2021 també es projecta una contenció en el creixement del consum de les administracions públiques (al voltant de l’1% en els dos escenaris), després del creixement intens del 2020. En l’àmbit del sector exterior, les exportacions recuperen vitalitat amb un creixement per sobre els dos dígits (del 15,5% en l’E1 i de l’11,6% en l’E2), mentre les importacions avancen a un ritme inferior (del 12,9% en l’E1 i del 9,4% en l’E2).

La taxa d’atur se situarà entre el 15% i el 16% en els propers dos anys

 Les previsions sobre el mercat de treball apunten a una caiguda destacada de l’ocupació equivalent a temps complet el 2020, del 8,2 % en l’E1 i del 9,5 % en l’E2, que difereix de la caiguda més moderada del nombre de persones ocupades segons l’EPA (del 5,6 % en l’E1 i del 6,4 % en l’E2). En qualsevol cas, l’impacte sobre el mercat de treball és destacat però desigual per branques d’activitat. Segons les dades de l’afiliació, les branques més afectades fins al moment són l’hostaleria, la restauració i l’oci, el comerç i el transport, totes elles afectades especialment per les mesures de distanciament social. Aquesta dinàmica de l’ocupació, en conjunció amb un retrocés de la població activa, al voltant del 0,8 %, propiciaria un augment de la taxa d’atur d’entre el  15,4 % (E1) i el 16,1 % (E2) el 2020.

Les previsions per al 2021 suggereixen també un augment de l’ocupació equivalent a temps complet menys intens que el del PIB, del 4,6 % en l’E1 i del 2,6 % en l’E2. L’augment de l’ocupació assenyalat, amb unes trajectòries de creixement molt moderades de la població activa, conduirien el 2021 a una estabilitat en la taxa d'atur, amb una disminució suau en l'E1 (15,0 %) o a un augment molt moderat en l'E2 (16,2 %).

El document de previsions macroeconòmiques es pot consultar en aquest enllaç:

Previsions Macroeconòmiques. Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2020 i 2021