La davallada del PIB el 2020 (-10,0% en l’E1 i el -12,0% en l’E2) s’explica principalment per l’aportació negativa de la demanda interna, que recull la reducció del consum de les llars (-11,3% en l’E1 i -13,1% en l’E2) i de la formació bruta de capital (-17,8% en l’E1 i -20,1% en l’E2). Les mesures de confinament aplicades, la contracció de les rendes del treball (per la pèrdua de llocs de treball, tot i l’ús generalitzat dels ERTO) i l’alça de la taxa d’estalvi són els principals motius que expliquen el retrocés del consum de les llars. El consum de les administracions públiques, en canvi, jugaria un paper estabilitzador, amb un creixement notable el 2020 (del 5,9% en l’E1 i del 6,2% en l’E2).
L’aportació de la demanda externa el 2020 seria negativa (-1,8 punts en l’E1 i -2,5 punts en l’E2), en gran part per la davallada del turisme estranger, però també per la reducció, més moderada, de la resta d’exportacions de béns i serveis. Així, les exportacions retrocedeixen entre un 20,1% en l’E1 i un 23,7% en l’E2, mentre les importacions presenten un ritme de caiguda una mica més moderat, del 18,9% en l’E1 i del 21,6% en l’E2. Les perspectives sobre el comerç internacional indiquen caigudes molt intenses per al 2020, però també hi ha força consens en què la recuperació del comerç de béns pot ser més ràpida que la de serveis relacionats amb el consum social. En aquest sentit, les regions més exposades al comerç de béns amb països asiàtics, com Catalunya, es podrien veure afavorides, atès que Àsia va més avançada en el control de la pandèmia i presenta unes perspectives de recuperació més intenses.
Les previsions per al 2021 suggereixen uns escenaris de recuperació gradual, amb un rebot del creixement del PIB del 7,7% en l’E1 i el 4,5% en l’E2. Aquest rebot recull tant la recuperació parcial de la demanda interna com l’empenta de la demanda externa (amb una aportació favorable d’entre 2,2 i 1,4 punts, respectivament). La millora de la demanda interna reflecteix la recuperació parcial del consum de les llars (amb un creixement del 7,4% en l’E1 i del 4,1% en l’E2) i una reactivació progressiva de la formació bruta de capital (amb un avanç del 8,9% en l’E1 i del 4,7% en l’E2). El 2021 també es projecta una contenció en el creixement del consum de les administracions públiques (al voltant de l’1% en els dos escenaris), després del creixement intens del 2020. En l’àmbit del sector exterior, les exportacions recuperen vitalitat amb un creixement per sobre els dos dígits (del 15,5% en l’E1 i de l’11,6% en l’E2), mentre les importacions avancen a un ritme inferior (del 12,9% en l’E1 i del 9,4% en l’E2).
La taxa d’atur se situarà entre el 15% i el 16% en els propers dos anys
Les previsions sobre el mercat de treball apunten a una caiguda destacada de l’ocupació equivalent a temps complet el 2020, del 8,2 % en l’E1 i del 9,5 % en l’E2, que difereix de la caiguda més moderada del nombre de persones ocupades segons l’EPA (del 5,6 % en l’E1 i del 6,4 % en l’E2). En qualsevol cas, l’impacte sobre el mercat de treball és destacat però desigual per branques d’activitat. Segons les dades de l’afiliació, les branques més afectades fins al moment són l’hostaleria, la restauració i l’oci, el comerç i el transport, totes elles afectades especialment per les mesures de distanciament social. Aquesta dinàmica de l’ocupació, en conjunció amb un retrocés de la població activa, al voltant del 0,8 %, propiciaria un augment de la taxa d’atur d’entre el 15,4 % (E1) i el 16,1 % (E2) el 2020.
Les previsions per al 2021 suggereixen també un augment de l’ocupació equivalent a temps complet menys intens que el del PIB, del 4,6 % en l’E1 i del 2,6 % en l’E2. L’augment de l’ocupació assenyalat, amb unes trajectòries de creixement molt moderades de la població activa, conduirien el 2021 a una estabilitat en la taxa d'atur, amb una disminució suau en l'E1 (15,0 %) o a un augment molt moderat en l'E2 (16,2 %).
El document de previsions macroeconòmiques es pot consultar en aquest enllaç:
Previsions Macroeconòmiques. Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2020 i 2021