Territori i Sostenibilitat

El conseller, durant l'acte de celebració dels 20 anys de l'ACA.

Calvet: "Abans del 40è aniversari de l'ACA tindrem competències sobre totes les aigües de Catalunya, de conques internes i de la conca de l'Ebre, la Garona i la Sénia"

query_builder   14 octubre 2020 14:16

event_note Nota de premsa

Calvet: "Abans del 40è aniversari de l'ACA tindrem competències sobre totes les aigües de Catalunya, de conques internes i de la conca de l'Ebre, la Garona i la Sénia"

  • Avui s’ha celebrat, de manera oficial i en un acte en format reduït al Palau de Pedralbes, el 20è aniversari de l’Agència Catalana de l’Aigua
El conseller Calvet, durant l'acte.
  • El conseller de Territori i Sostenibilitat ha avançat els detalls de l’agenda verda de l’aigua, en la qual l’ACA invertirà més de 3.000 MEUR en els propers 15 anys, amb mesures i actuacions per adaptar la gestió de l’aigua als efectes del canvi climàtic

  • Consolidar la dessalinització, modernitzar les depuradores i convertir-les en productores d’energia neta, adaptar les estructures de sanejament i hidràuliques als impactes del canvi climàtic, entre d’altres, són alguns dels principals objectius



El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha presidit avui l’acte de commemoració dels 20 anys de la creació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en un esdeveniment de petit format en el Palau de Pedralbes de Barcelona, que també s’ha pogut seguir de manera telemàtica.

Calvet, i el director de l’ACA, Lluís Ridao, han repassat els grans assoliments en el cicle integral de l’aigua, però centrant la seva intervenció en els reptes de futur. El conseller s’ha mostrat convencut que “en el futur, sense data, però abans de celebrar el 40è aniversari de l’agència, exercirem les competències sobre el conjunt de les aigües de Catalunya: les conques internes, però també la part catalana de la conca de l’Ebre, a més de la Garona i la Sénia”.

Per la seva banda, Ridao ha expressat que, “transcorreguts els primers 20 anys de l’ACA, cal que abordem conjuntament quin ha de ser el model a futur per gestionar els nostres rius i el seu entorn en un context d’emergència climàtica que ja avui ningú pot qüestionar, conjuntament amb el territori, amb les institucions, les entitats i tots els operadors implicats en la gestió del cicle de l’aigua”.

L’agenda verda, 3.000 MEUR d’inversió

Els efectes del canvi climàtic cada cop són més evidents i palpables. La dicotomia del clima mediterrani (llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses) provoca que la gestió de l’aigua sigui flexible i acurada. L’ACA, amb els pressupostos de 2020, té en compte l’accentuació dels fenòmens meteorològics extrems i el 23% de les seves accions està vinculat a les accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Davant la necessitat de garantir les demandes futures, millorar el sanejament de les aigües residuals i potenciar el bon estat del medi hídric, l’ACA ha elaborat l’agenda verda, “un ambiciós pla a 15 anys vista que preveu inversions de més de 3.000 MEUR amb l’objectiu d’adaptar-nos i ser resilients als efectes del canvi climàtic”, ha assegurat el conseller Calvet durant l’acte. “No podem definir el futur amb la mirada hidrològica del passat”, ha afegit el conseller de Territori i Sostenibilitat, “és imprescindible impulsar una agenda verda de l’aigua”.

I ho constata la dada que “el 33% del seu pressupost per al 2020 està vinculat a les accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic”, ha puntualitzat el conseller, per a qui “si mirem al futur, som conscients que el cost per lluitar contra l’emergència climàtica és gran, però el cost de no fer-ho és encara superior”. Calvet ha recordat però que, malgrat els reptes de futur, “no podem obviar allò que ens condiciona com a país i com a societat, condicionats en negatiu: el dèficit fiscal, el dèficit d’inversió en infraestructures, l’impagament dels compromisos i convenis signats per part de l’Estat”.

En la darrera dècada s’han incrementat en un 30% (122 hm3) els recursos hídrics disponibles a les zones més poblades del país gràcies a la dessalinització (70 hm3), la recuperació de captacions en desús (37 hm3) i la

 

millora en els tractaments de potabilització (15 hm3). No obstant això, entre 2016 i 2020 s’està fent un gran esforç en “equilibrar la balança i fer importants inversions en municipis que no estan connectats a grans xarces de transport d’aigua i que tenen problemes de garantia, destinant fins a 86,2 MEUR en aquest període”, ha afegit el titular de Territori i Sostenibilitat.

Resiliència circular

En el marc de l’agenda verda i per garantir la disponibilitat d’aigua, l’ACA fa una aposta decidida per la resiliència circular, amb una inversió prevista de 291 MEUR en els propers 15 anys, reforçant l’aposta per les dessalinització, ampliant la planta de la Tordera (dels 20 als 80 hm3/any) i construint una nova dessalinitzadora a la conca del riu Foix (20 hm3/anuals, per reforçar tant el sistema CAT com l’àmbit ATL). Amb mesures com aquestes es “podrà garantir tant la quantitat com la qualitat de l’abastament, reduint la pressió sobre rius com el Llobregat i el Ter i les masses d’aigua subterrànies”, ha dit Calvet.

La reutilització de l’aigua és un dels eixos de la política hidrològica catalana. Anualment s’empren més de 30 hm3 d’aquest recurs, que es destina per a usos no consumptius com la refrigeració en la indústria, el reg agrícola i els usos lúdics. Es preveu que a mig termini es passi dels 30 als 90 hm3 en l’ús de l’aigua regenerada i durant el període 2020-2021 l’ACA destinarà 13,5 MEUR per activar nous sistemes terciaris i mantenir el funcionament dels ja existents. En el marc de l’agenda verda, es preveu invertir més de 150 MEUR entre 2020 i 2035 per potenciar l’aigua regenerada.

Depuradores productores d’energia

Actualment hi ha 527 depuradores en servei, que sanegen les aigües residuals generades pel 97,1% de la població. A l’any 2000, aquesta xifra es reduïa aproximadament a la meitat, provocant que rius com el Besòs i el Llobregat i moltes platges tinguessin una mala qualitat. El futur de la depuració de les aigües residuals consistirà, per una banda, en modernitzar les plantes ja existents i, per l’altra, construir noves depuradores en nuclis aïllats de menys de 2.000 habitants. L’ACA preveu una inversió de 858 MEUR en els propers anys per modernitzar les depuradores ja en servei i dur a terme prop de 1.000 noves depuradores, podent així arribar al 100% de població sanejada.

La descarbonització i millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions de sanejament és una altra de les prioritats i l’ACA, segons Calvet, “preveu desenvolupar un pla d’estalvi i eficiència energètica que suposarà, entre d’altres, la implantació d’instal·lacions de parcs de producció elèctrica fotovoltaica en les depuradores”. En aquest sentit, l’ACA destinarà 100 MEUR per convertir les actuals depuradores en bio-refineries capaces de ser autosuficients energèticament. Exemples com el de la depuradora de Ventalló (Alt Empordà), on s’ha instal·lat una planta fotovoltaica que permet un autoconsum d’energia verda del 83%, marquen aquest camí pioner per fer més eficients les estacions depuradores d’aigües residuals.

La gestió global del medi hídric

Temporals com la Dana del mes d’octubre de 2019 o el Gloria de gener de 2020 han posat al descobert que els efectes erosionadors de l’aigua no tenen límits. Durant l’any hidrològic 2019-2020 es van alliberar dels embassaments, únicament per seguretat, 780 hm3 d’aigua, una quantitat superior a la capacitat total dels embassaments de les conques internes. Una mostra que el clima està canviant i està extremant les característiques del clima mediterrani .

Per reparar els efectes d’aquests temporals, l’ACA està destinant 71 MEUR en adequar les lleres dels rius i reparar infraestructures de protecció defensa davant d’inundacions, a més de tenir obertes línies d’ajuts, per valor de 6 MEUR, per reduir el risc d’inundacions en zona urbana a tot Catalunya.

En el marc de l’agenda verda, l’ACA destinarà 836 MEUR durant els propers 15 anys en la millora del medi hídric. Cal destacar que dins d’aquesta partida està previst adaptar les estructures de sanejament i hidràuliques als impactes del canvi climàtic, amb accions com la retirada progressiva de depuradores i col·lectors de la línia de costa o aquelles que estan sotmeses a afectacions de riuades freqüents.

Això, sense oblidar, la millora progressiva del bon estat de les nostres masses d’aigua, reduint la contaminació per nitrats de les aigües subterrànies (800 MEUR, 300 dels quals per al tractament per eliminar els nitrats i 500 per al tractament de les dejeccions ramaderes) i potenciant actuacions en zones humides de gran valor com els deltes de Catalunya, implicant inversions de les diferents administracions implicades. Calvet ha precisat que “al “delta de l’Ebre es duran accions per frenar la seva regressió i revilitzar l’entorn natural, mentre que al Llobregat es millorarà el sanejament en baix, col·laborant amb l’esforç que hauran de fer els municipis de l’entorn metropolità”.

 

2  

Imatges

Foto 1

Foto 1 173

Foto 2

Foto 2 195

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 152