Justícia

Barcelona, capital de la ràdio

Recull de 25 articles de periodistes, professors universitaris i escriptors

El Memorial Democràtic publica 'Barcelona, capital de la ràdio'

Una obra que analitza la importància del mitjà des de les primeres emissions fins al final de la Guerra Civil

query_builder   10 novembre 2020 13:53

event_note Nota de premsa

Recull de 25 articles de periodistes, professors universitaris i escriptors

El Memorial Democràtic publica 'Barcelona, capital de la ràdio'

Una obra que analitza la importància del mitjà des de les primeres emissions fins al final de la Guerra Civil

Barcelona, capital de la ràdio

El Memorial Democràtic ha publicat Barcelona, capital de la ràdio, la publicació més completa elaborada fins ara pel que fa a una visió global de les emissores radiofòniques barcelonines de 1924 a 1939 i el paper clau de la ràdio en la modernització de la societat catalana.

La publicació coincideix amb el 96è aniversari de la inauguració oficial de la primera emissora amb una programació regular a Catalunya, Ràdio Barcelona, que inicià les emissions el 14 de novembre del 1924. Des d’aquest 10 de novembre, l’obra es pot trobar a les llibreries i al catàleg en línia de la llibreria de la Generalitat.

25 aportacions d’especialistes

Amb excepcions notòries, la ràdio ha estat un camp poc estudiat de la història dels mitjans de comunicació. Barcelona, capital de la ràdio trenca amb aquesta inèrcia i reuneix el treball de 25 experts –entre periodistes, professors universitaris i escriptors– que mostren que la història de les emissores barcelonines també va ser la d’una Barcelona que es redefiní al voltant del projecte urbanístic de l’Exposició Universal de 1929 i en el context polític de la dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i la Guerra Civil.

Barcelona va ser capital de la ràdio perquè, entre 1924 i 1939, aquestes emissores es transformaren en portaveus de les transformacions culturals i polítiques. El volum incideix en el paper de la ràdio en la construcció d’una cultura de masses d’oci vinculada a la programació teatral i els esports, així com els seus vincles amb el cinema, i en el seu rol decisiu com a eina de propaganda política.

Els àmbits en els quals aprofundeix el llibre són la Barcelona de 1924, que donà la benvinguda al nou mitjà de comunicació; contingut, audiències i tecnologia; el rol de la dona a la ràdio i la dona com a principal consumidora de publicitat radiofònica, i la ràdio i la política.

El volum, de 436 pàgines i l’11è de la col·lecció Referents, ha estat editat pels historiadors Armand Balsebre i Susanna Tavera, i l’historiador i tècnic de Memorial Democràtic Josep Lluís Martín i Berbois. Hi han participat David Martínez, Carmen Grandas, Manuel Fernández, Armand Balsebre, Pedro Barea, Esteve Riambau, Luis Miguel Pedrero, Marga Lluch, Josep Casellas, Josep Lluís Martín i Berbois, Cinto Niqui, Sylvia Roig, Susanna Tavera, Sílvia Espinosa, Elvira Altés, Carolina Serra, Jaume Serra, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Ferran Aisa, Antonio Checa, Daniel Arasa i Luis Segarra.

Els llibres publicats pel Memorial Democràtic tenen distribució comercial i es poden adquirir a la llibreria en línia de la Generalitat, a la Xarxa de Llibreries Acreditades de la Generalitat de Catalunya i a les llibreries habituals.

(Més informació i petició d’entrevistes: telèfon 638 682 872).

1  

Imatges

Barcelona, capital de la ràdio

Barcelona, capital de la ràdio 242