La directora general de Serveis Socials, Meritxell Benedí, ha assenyalat que “l’acció comunitària pot contribuir a cosir el país i la societat i treballar des de l’àmbit preventiu tot l’impacte que ha tingut el confinament”, davant el cansament que generen les mesures adoptades per contenir la pandèmia. Ha observat que el congrés abordarà les respostes dels serveis socials en l’escenari pandèmic i postpandèmic, amb més èmfasi que mai en l’acció comunitària. “El sistema genera molt de coneixement que encara cal traslladar a la pràctica de la intervenció social i al conjunt de la ciutadania, per la qual cosa, un eix molt destacat serà la importància de l’evidència de l’impacte social en l’acció comunitària”.
Format híbrid adaptat a la situació
El termini d’inscripcions s’obrirà l’1 de març, i a causa de la covid-19 es preveu que el congrés se celebri en un format híbrid, amb opció de seguir-lo de forma presencial o telemàtica, i amb l’aforament i les mesures de prevenció que indiqui el Procicat en el moment de la seva celebració.
Entre les novetats de l’edició del 2021 destaca la presència de tallers per poder treballar amb més intensitat diferents temes, i la convocatòria d’un premi per la realització d’un projecte de recerca, perquè pugui presentar les conclusions amb motiu del proper congrés, amb l’objectiu de fomentar la investigació en aquest àmbit, ha explicat Benedí, que ha concretat que s’estan elaborant les bases.
Han clos la presentació el secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i el vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, i Jordi Collet. “És necessari generar coneixement i compartir-lo perquè ens pugui ajudar”, ha destacat Collet. Iglesies ha remarcat el compromís de tots els actors del congrés, una aliança per “conjurar-nos tots plegats en els processos d’innovació per desenvolupar tot el capital en l’àmbit cientificotècnic”. “La pèrdua de la interacció social per la pandèmia no ens ha de vèncer”, i el distanciament físic no ha de comportar distanciament en l’àmbit social i comunitari, ha reivindicat.
La coordinadora estratègica del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials de la UVic-UCC, Marina Geli, ha exposat les conclusions de la segona edició del congrés, quan es va reflexionar sobre la necessitat de solidificar un model de concertació publica: “El concert social va més enllà d’un contracte”, ha d’incorporar la sensació de pertinença. També ha indicat que les cures són suportades majoritàriament en l’esfera privada, i “els serveis públics tenen encara molt recorregut per garantir un servei de cura universal”, mentre que l’accés als serveis s’hauria de simplificar. “Hem d’estar oberts a aprendre a desaprendre. Els canvis de necessitats requereixen canvis ràpids”.
La “ultraindividualització”
També ha participat en l’acte el director del Servei d’Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona, Òscar Rebollo, que ha ofert la ponència L’Acció Comunitària davant dels reptes presents i futurs dels Serveis Socials. Ha explicat que el neoliberalisme comporta una “ultraindividualització” plantejada amb components de personalització positius. “Però darrere aquesta cara amable hi ha una més amarga i més crua: l’individualisme de la responsabilitat i la resposta. El pobre és el responsable de la seva pobresa, l’aturat és el responsable del seu atur. Sembla que es desdibuixés el fet social, s’ultrarresponsabilitzés el fet individual”, ha reflexionat Rebollo. Davant d’això, ha ressaltat que els reptes socials requereixen una resposta col·lectiva, que és “l’atenció comunitària”, des dels vincles, la solidaritat i l’organització, el que exigeix incorporar una mirada diferent.
El Congrés de l’Acció Social – Inclusió.cat és un esdeveniment adreçat a tots els agents del Sistema Català de Serveis Socials que, sumant-se a altres congressos del sector, vol incentivar la creació de coneixement basat en l’evidència, per enfortir les disciplines acadèmiques i professionals en l’àmbit dels serveis socials. Col·laboren en el congrés col·legis professionals, universitats, professionals dels serveis socials, centres de recerca i investigació, responsables d’àrees de recerca i estudi de serveis socials de les diferents universitats de l’àmbit català, així com dels ens locals, el Tercer sector social i les entitats proveïdores de serveis a les persones.