Territori i Sostenibilitat

Conseller Calvet

Conseller Calvet: "El Decret llei d'habitatge és un escut social que incrementa la protecció dels col·lectius més vulnerables davant els desnonaments"

query_builder   18 novembre 2020 18:15

event_note Nota de premsa

Conseller Calvet: "El Decret llei d'habitatge és un escut social que incrementa la protecció dels col·lectius més vulnerables davant els desnonaments"

  • Durant la convalidació al Parlament del Decret llei, Calvet ha assegurat que “no sortirem de la crisi social si no garantim una adequada protecció del dret a l’habitatge de les famílies amb vulnerabilitat acreditada”

  • Mentre duri l’estat d’alarma o les restriccions de mobilitat per motius sanitaris, s’han d’interrompre els llançaments de famílies vulnerables fins que el gran tenidor propietari de l’habitatge ofereixi el lloguer social obligatori
Canal Parlament. Conseller Calvet.

El Parlament de Catalunya ha celebrat aquesta tarda el debat de convalidació del Decret llei de reforç de la protecció del dret a l’habitatge davant els efectes de la pandèmia que el Consell Executiu va aprovar el passat 3 de novembre. El Decret reforça la protecció dels col·lectius més vulnerables davant possibles desnonaments mentre duri l’estat d’alarma o estigui en vigor qualsevol altra restricció de mobilitat per motius sanitaris. Així, els llançaments quedaran explícitament suspesos fins que el gran tenidor o entitat financera propietària de l’habitatge ofereixi el lloguer social a què està obligat.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha defensat el text al Parlament, assegurant que “el país necessita que s’activi amb urgència el Decret llei, perquè no sortirem de la crisi social si no garantim una adequada protecció del dret a l’habitatge d’aquelles persones i famílies amb vulnerabilitat acreditada, incloent-hi aquelles que ja eren vulnerables amb anterioritat a l’impacte de la pandèmia, i de les quals no ens podem oblidar”.

El Decret llei modifica alguns preceptes de la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquella llei establia mesures per evitar els desnonaments a les persones o unitats familiars que no tinguin una alternativa d’habitatge pròpia, quan es trobin en una situació de risc d’exclusió.

Entre aquelles mesures destaca l’obligació dels grans tenidors d’habitatge d’oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar qualsevol demanda judicial d’execució hipotecària o de desnonament per impagament del lloguer.

Posteriorment, el Decret llei 17/2019 va ampliar l’obligació d’oferir un lloguer social abans d’instar a un desnonament als casos de venciment de la durada del contracte de lloguer i també a les persones que ocupaven un pis sense títol habilitant i que complien els requisits establerts.

 Cap persona vulnerable desnonada durant l’alarma

La situació de vulnerabilitat de les persones o famílies en risc d’exclusió residencial s’agreuja quan s’incompleix l’obligació legal de formular una proposta de lloguer social. La situació esdevé particularment greu en el context actual de les restriccions a la mobilitat establertes per lluitar contra la COVID-19. “La gent està patint i la nostra obligació com a governants és proveir-los de tot allò que els cal per desenvolupar el seu projecte vital”, ha afirmat el titular de TES, que ha emmarcat el Decret llei en “l’escut social” de protecció que impulsa el Govern i en una resposta “no només al principi d’actuació àmplia i transversal que inspira les mesures impulsades per aquest Govern, sinó a un clam social i a les demandes dels grups presents en aquest Parlament”.

Aquest Decret “se centra principalment a garantir que cap persona o família en situació de vulnerabilitat acreditada que visqui en un habitatge d’un gran tenidor sigui víctima d’un desnonament mentre estigui vigent un estat d’alarma o qualsevol mesura que suposi una restricció a la llibertat de moviments”, ha explicat Calvet. El Decret llei no afecta els inquilins de pisos propietat de petits tenidors.

Desnonaments suspesos durant les restriccions de mobilitat

Així, s’especifica que els procediments de desnonament iniciats en què no s’hagi acreditat l’oferiment d’un lloguer social s’han d’interrompre perquè el gran tenidor pugui formular la seva proposta.

La prohibició dels desnonaments a persones vulnerables sense habitatge alternatiu es perllongarà durant la vigència de l’estat d’alarma o d’una mesura que comporti restriccions a la llibertat de circulació per raons sanitàries. Aquesta situació de vulnerabilitat ha d’estar acreditada mitjançant un informe dels serveis socials corresponents. És, doncs, una mesura de protecció amb un termini més ampli que el que preveu el Reial Decret Llei 30/2020, aprovat per l’Estat, que només arriba fins el 31 de gener de 2021.

Precisament, Calvet ha considerat que la norma estatal “és insuficient perquè limita temporalment la vigència de les mesures només fins al 31 de gener de 2021, per tant, cinc mesos abans de la fi de l’estat d’alarma, i no suposa una adequada cobertura a diverses circumstàncies de vulnerabilitat que es donen en l’àmbit de l’habitatge”.

A més, el Reial Decret Llei estatal, ha volgut recordar el conseller, “estableix la suspensió dels desnonament només en els casos de famílies que acreditin vulnerabilitat causada per l’impacte de la COVID, quan és evident que abans de la pandèmia ja hi havia moltes persones en situació de vulnerabilitat i que estarien totalment desprotegides”.

Col·lectius protegits

El Decret llei del Govern català protegeix, per tant, a més col·lectius que el Reial Decret Llei. Segons la legislació catalana, doncs, les persones i famílies vulnerables i, per tant, a qui no es pot desnonar sense una oferta de lloguer social, són:

  • Persones o famílies en situació de vulnerabilitat acreditada ja abans de la pandèmia
  • Persones o famílies que ocupen el pis on viuen des d’abans del juny de 2019 sense títol habilitant, que compleixin els requisits per considerar-se vulnerables i tinguin un informe dels serveis socials en aquest sentit
  • Els casos d’extinció del contracte de lloguer amb un gran tenidor. Així, “la nostra norma amplia la prolongació automàtica de contractes de lloguer durant tot el període de vigència de l’estat d’alarma” i no només fins el 31 de gener de 2021, ha recordat Calvet. També amplia la possibilitat de moratòria o condonació del pagament de les rendes de lloguer fins al final de l’estat d’alarma.
  • Persones o unitats familiars vulnerables amb dificultats per pagar les quotes hipotecàries

Excepcionalment, també quedaran cobertes per la suspensió transitòria del desnonament durant l’estat d’alarma les persones o famílies que han ocupat un pis d’un gran tenidor entre juliol de 2019 i l’inici de l’actual estat d’alarma, el 25 d’octubre, si compleixen els requisits de vulnerabilitat i disposen del corresponent informe social. En aquest cas, però, no és obligatori oferir-los un lloguer social.

Calvet ha conclòs que el Decret llei  “reforça els drets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en matèria d’habitatge en un context d’extrema gravetat com l’actual, superant i millorant una norma estatal que, des del nostre punt de vista, va néixer curta en durada i en abast”.