Justícia

Dos arqueòlegs  treballant en l'obertura d'una fossa al Cementiri de la pedania de Reguers, a Tortosa

L'excavació ha començat aquest dimecres

Justícia busca les restes d'el Rubio al cementiri dels Reguers

És un maqui que va morir l'any 1954 durant l'assalt a una masia

query_builder   25 novembre 2020 12:43

event_note Nota de premsa

L'excavació ha començat aquest dimecres

Justícia busca les restes d'el Rubio al cementiri dels Reguers

És un maqui que va morir l'any 1954 durant l'assalt a una masia

Treballs d'obertura d'una fossa al Cementiri de la pedania dels Reguers, a Tortosa

El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha iniciat aquest dimecres una excavació al cementiri de la pedania dels Reguers, a Tortosa (Baix Ebre), per intentar recuperar les restes de Francisco Serrano Iranzo, un maqui aragonès conegut amb el sobrenom d’el Rubio. Es tracta d’un guerriller antifranquista que actuava a la zona del Maestrat, els Ports i la Terra Alta juntament amb el maqui Florenci Pla, àlies Durruti però popularment conegut com la Pastora.


Mort una nit d’estiu

Els dos maquis van assaltar una masia dels Reguers la nit del 3 d’agost de 1954. Van entrar a la casa a l’hora de sopar i van intentar segrestar la filla de la família per poder obtenir diners i menjar. Un dels fills, oficial de milicies, tenia una pistola amagada i va aprofitar un moment de distracció per disparar a Francisco Serrano.

Els guerrillers van aconseguir fugir de la casa. Florenci Pla va marxar a Andorra, però Francisco Serrano va acabar morint a causa de les ferides. El seu cos va ser trobat el matí següent al barranc de Vallcervera, prop de la masia. L’agutzil i el sereno van carregar el cadàver dalt d’un carro i se’l van emportar al cementiri, on va ser enterrat a terra, no se sap si amb taüt o sense.

La Direcció General de Memòria Democràtica ha fet un exhaustiu treball de documentació sobre el cementiri dels Reguers per precisar l’indret exacte on va ser enterrat.  


Reclamat per la família

Francisco Serrano era natural de Castellote, un municipi de Terol. La Guàrdia Civil va comunicar la mort a la família, però no va permetre traslladar el cos al poble natal.

La filla del maqui, Lídia Serrano, té ara 84 anys i continua vivint a Castellote. Va inscriure el cas al Cens de persones desaparegudes i té la intenció de poder identificar el seu pare i enterrar-lo al poble.

El Departament de Justícia ha obtingut una mostra del seu ADN per mitjà d’un kit enviat expressament. Els encreuaments genètics amb l’ADN de les restes n’hauran de determinar la identitat.   

 

33a obertura

La del cementiri dels Reguers és la 33a fossa que s’obre gràcies al Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de les restes mortals de 330 persones.

D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és un sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

A banda d’aquestes vuit, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca recuperat d’una fossa de Pamplona, arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat disposava d’una mostra genètica. L’home era un pres republicà que va aconseguir escapar-se d’una presó de màxima seguretat de Navarra, però al cap d’uns dies va ser abatut per la Guardia Civil i enterrat en una fossa.


Mostres d’ADN

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car.

En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.

El Cens de persones desaparegudes disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones naturals de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya, com és el cas del maqui Francisco Serrano.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.



 

4  

Imatges

La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech

La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech 149

La directora general de Memòria Democràtica en l'obertura d'una fossa al Cementiri de la pedania dels Reguers, a Tortosa.

La directora general de Memòria Democràtica en l'obertura d'una fossa al Cementiri de la pedania dels Reguers, a Tortosa. 180

Treballs d'obertura d'una fossa al Cementiri de la pedania dels Reguers, a Tortosa

Treballs d'obertura d'una fossa al Cementiri de la pedania dels Reguers, a Tortosa 217

Els arqueòlegs treballant en l'obertura de la fossa

Els arqueòlegs treballant en l'obertura de la fossa 206