Territori

Polls de trenca alliberats a Lleida el 2020. Foto: Marc Gálvez/TRENCA.

Neixen 15 polls de trenca el 2020 a Lleida, l'únic lloc de la península Ibèrica on es reprodueix l'espècie

query_builder   26 novembre 2020 09:29

event_note Nota de premsa

Neixen 15 polls de trenca el 2020 a Lleida, l'únic lloc de la península Ibèrica on es reprodueix l'espècie

  • En el marc del projecte de conservació d’aquesta espècie en situació crítica, liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb l’Associació Trenca, el Centre de Fauna de Vallcalent, la Fundació Biodiversitat i el Zoo de Barcelona, s’ha fet balanç de la temporada

 

  • El 2020 han arribat a Catalunya 13 trenques, essent la segona taxa de retorn d’exemplars joves més alta des de fa 11 anys, només superada per la del 2010
Parella de trenca (mascle a l'esquerra i femella a la dreta). Foto: Marc Gálvez/TRENCA.

Un total de 15 polls de trenca (Lanius minor) han nascut en llibertat enguany a Lleida, a la finca de Torreribera. Es tracta de l’únic indret de tota la península Ibèrica on aquesta espècie migratòria en situació crítica es reprodueix entre la primavera i l’estiu. I és que es va extingir d’Osca el 2010 i també de l’Empordà el 2002. Aquest any han estat quatre les parelles que han criat, i dels 15 polls, 10 han aconseguit volar. L’any passat una única parella reproductora va aconseguir fer volar tres polls.

 

Les dades s’inclouen en l’últim informe de balanç elaborat per l’Associació Trenca, en el marc del projecte de conservació d’aquesta espècie, que impulsa el Departament de Territori i Sostenibilitat. El projecte, en marxa des del 2007, també inclou la cria en captivitat, amb el suport del Centre de Fauna de Vallcalent, la Fundació Biodiversitat del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i el Zoo de Barcelona. La trenca és un ocell catalogat com a espècie en situació crítica ja que es troba en perill imminent d'extinció a la península.

 

Reproducció en captivitat

 

Pel que fa a la reproducció en captivitat, durant la temporada de cria de 2020, s'ha constatat el naixement de 74 polls al Centre de Cria de la trenca a Vallcalent, procedents de l'estoc captiu, gairebé com l’any anterior, amb 71. Concretament, han nascut de 18 parelles amb primera posta, i de 13 parelles amb segona posta. D'aquests, nou polls han estat incorporats a l'estoc.

 

Com a experiència pionera, des de 2009 s’alliberen polls de trenca nascuts en captivitat, per reforçar la població salvatge. Gràcies a aquest mètode, s’ha aconseguit que polls alliberats tornin i criïn a l’entorn de l’àrea d’alliberament. Des de l’inici del projecte s’han reintroduït en total 674 exemplars.

 

Enguany, s’han deixat anar 55 polls nascuts en captivitat al Centre de Fauna de Vallcalent, 28 a Lleida (finca de Torreribera) i 27 al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. És la segona vegada que s'alliberen polls en els Aiguamolls.

 

13 trenques tornen a Lleida

 

El 2020 s’han observat 13 trenques a Lleida, vuit més que l’any passat. Totes elles van ser detectades a la finca de Torreribera, on es porta a terme el projecte de reforç poblacional. D'aquestes, 12 (92,3%) van ser alliberades per la tècnica de hàcking. Ha tornat un mascle sense anelles que és altament probable que es tracti d'un dels tres polls que van néixer en l'únic niu de 2019. Els polls de 2019 no es van poder anellar ja que es van trobar quan ja eren volanders.

 

Pel que fa a les taxes de retorn dels joves de segon any (alliberats l'any anterior), la de 2020 ha estat la segona més alta de la història del projecte, amb un 26,8%, després del 2010, quan van tornar dos dels sis polls alliberats el 2009 (un 33%). Quant al retorn d'adults, la taxa ha estat baixa si la comparem amb la mitjana dels anys anteriors (78,5%). Dels cinc individus que van tornar el 2019, només ha tornat un el 2020, el que significa una taxa del 20%.

 

Observacions fora de Lleida

 

Aquest any s’han registrat dues observacions de trenques fora de la plana de Lleida. D'una banda s'ha observat un mascle sense anelles a Llagostera (Girona), on l'espècie no hi cria. S’atribueix a exemplars migrants d'altres poblacions europees que calibren erròniament la ruta i acaben apareixent en zones allunyades. D’altra banda, es va localitzar un exemplar del projecte al sud de França, que va arribar posteriorment a Lleida i va criar amb èxit. Es tracta de la primera observació d’una trenca del projecte en migració pre-nupcial fora de la Península.


Una espècie especialment en perill

 

La població de trenca ha disminuït dramàticament, i s’ha convertit en una de les espècies més escasses de la fauna vertebrada ibèrica. D’unes 35-40 parelles nidificants a principis dels anys 80 es va passar a cap o una a tota la península Ibèrica entre 2018 i 2019. Entre les causes d’aquesta davallada, trobem possibles efectes de l’alteració del règim de pluges a les zones d’hivernada a causa del canvi climàtic, la pèrdua d’hàbitat de nidificació associada a la intensificació agrícola, l’ús excessiu de plaguicides, que eliminen els insectes de què s’alimenta, una elevada taxa de depredació sobre els ous i polls per part de la garsa (Pica pica).

 

És una espècie estival que passa l’hivern al sud del continent africà, a la depressió del Kalahari. Les trenques ibèriques realitzen una de les migracions més llargues de tots els ocells europeus. A Catalunya arriba a mitjans de maig o principis de juny, i immediatament construeix el niu. Posa de cinc a set ous, que són covats per la femella durant 15 dies. Al mes d’agost, adults i polls abandonen les zones de cria per començar la migració.

2  

Imatges

Parella de trenca (mascle a l'esquerra i femella a la dreta). Foto: Marc Gálvez/TRENCA.

Parella de trenca (mascle a l'esquerra i femella a la dreta). Foto: Marc Gálvez/TRENCA. 526

Niu de trenca amb polls. Foto: Marc Gálvez/TRENCA.

Niu de trenca amb polls. Foto: Marc Gálvez/TRENCA. 630

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 320