El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha recuperat un individu a l’excavació al cementiri de la pedania dels Reguers, a Tortosa (Baix Ebre). La intervenció, iniciada el passat 25 de novembre, pretenia trobar les restes de Francisco Serrano Iranzo, un maqui aragonès conegut amb el sobrenom d’el Rubio, que va morir durant l’assalt a una masia.

En espera de l’encreuament d’ADN

La pelvis dreta de l’individu té un tret de bala, una dada que coincideix amb l’autòpsia que es va practicar al cadàver del maqui l’any 1954. Les restes s’han trobat al punt que determinava l’estudi previ de la Direcció General i que també assegurava el relat d’un testimoni. El cos s’ha trobat de boca terrossa i sense taüt.

Malgrat les evidències, l’encreuament genètic amb l’ADN de la filla del maqui confirmarà que l’individu recuperat és realment Francisco Serrano. Els arqueòlegs acabaran d’exhumar l’esquelet aquesta setmana. Les restes es traslladaran al laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona per fer-ne l’estudi antropològic i extreure’n l’ADN.

Mort una nit d’estiu

Francisco Serrano, el Rubio, era un guerriller antifranquista que actuava a la zona del Maestrat, els Ports i la Terra Alta juntament amb el maqui Florenci Pla, àlies Durruti, però conegut popularment com la Pastora.

Els dos maquis van assaltar una masia dels Reguers la nit del 3 d’agost de 1954. Van entrar a la casa a l’hora de sopar i van intentar segrestar la filla de la família per poder obtenir diners i menjar. Un dels fills, oficial de milícies, tenia una pistola amagada i va aprofitar un moment de distracció per disparar a Francisco Serrano.

Els guerrillers van aconseguir fugir de la casa. Florenci Pla va marxar a Andorra, però Francisco Serrano va acabar morint a causa de les ferides. El seu cos va ser trobat el matí següent al barranc de Vallcervera, prop de la masia. L’agutzil i el sereno van carregar el cadàver dalt d’un carro i se’l van emportar al cementiri, on va ser enterrat a terra.

Reclamat per la família

Francisco Serrano era natural de Castellote, un municipi de Terol. La Guàrdia Civil va comunicar la mort a la família, però no va permetre traslladar el cos al poble natal. La filla del maqui, Lídia Serrano, de 84 anys, continua vivint a Castellote i té la intenció de poder identificar el seu pare i enterrar-lo al poble.

33a obertura

La del cementiri dels Reguers és la 33a fossa que s’obre gràcies al Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de les restes mortals de 339 persones.

D’aquestes, vuit han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és un sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics de familiars de víctimes i perfils genètics de restes localitzades en fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha coincidència genètica.

A banda d’aquestes vuit, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca recuperat d’una fossa de Pamplona, arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat disposava d’una mostra genètica.

Mostres d’ADN

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car.

En canvi, la donació d’ADN per part de familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.

El Cens de persones desaparegudes disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones naturals de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya, com és el cas del maqui Francisco Serrano.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.