La secretaria d’Universitats i Recerca, adscrita al Departament d’Empresa i Coneixement, impulsa les primeres Jornades Internacionals de Formació Contínua Superior a Catalunya. Programades en dues sessions en línia, la primera celebrada avui i la segona es farà el 14 de gener, les jornades tenen com a objectiu debatre amb experts internacionals els reptes actuals del mercat laboral i analitzar com afronten altres països europeus les noves necessitats professionals. Les jornades també volen esdevenir una plataforma de reflexió al voltant del sistema universitari de Catalunya i de la seva capacitat d’incidir en la formació contínua de nivell superior.

El secretari d’Universitats i Recerca, Francesc Xavier Grau, que ha inaugurat telemàticament la primera sessió, ha dit que “Catalunya és una regió europea amb baix nivell de formació contínua superior, una situació preocupant que cal revertir”. En aquest sentit, Grau considera que “governs, universitats i agents socials han de reflexionar i identificar les estratègies a desplegar per millorar la formació contínua, que és clau per a la innovació i la competitivitat del país”.

La sessió d’avui ha estat coordinada i dirigida per la Directora General de Planificació en l’àmbit d’Universitats i Recerca, Mercè Chacón, i ha comptat amb la intervenció de diversos experts de la UE en educació superior i ponents procedents de França, Finlàndia i Alemanya que han exposat les polítiques públiques en aquest àmbit que regeixen en els seus països. Chacón, en la sessió d’avui, ha subratllat que “és urgent equiparar-nos amb la resta de països europeus pel que fa als nivells superiors de qualificació en formació contínua”.

En aquestes jornades s’analitza com la crisi global generada per la pandèmia de COVID-19 ha evidenciat més que mai el fet que l’espai laboral canvia ràpidament i de diverses maneres. En aquests moments, els dos grans reptes dels països europeus són els nivells d’atur (especialment entre els joves) i l’escassetat de competències requerides per a les noves necessitats del mercat laboral.

La indústria, l’oci i el turisme, el comerç i les empreses en general necessiten personal qualificat amb noves habilitats i competències que pugui adaptar-se ràpidament a les demandes immediates. En aquest sentit, es constata que els graduats superiors estan ben preparats acadèmicament, però no tenen les oportunitats de perfeccionament i requalificació que requereixen els mercats laborals actuals, en canvi constant.

Objectius fixats en el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC)

Aquestes jornades sorgeixen dels acords i propostes incorporats en el PN@SC en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030 i que preconitzen plans d’acció en àmbits com la formació al llarg de la vida i el sistema de formació continua en tota la seva traçabilitat, tal i com està dissenyat en el Marc europeu de qualificacions o EQF(de les sigles en anglès European Qualification Framework).

Així, un dels acords assolits en el PN@SC parla explícitament de la necessitat de dissenyar i implementar un sistema de formació contínua superior, conjuntament amb el departament competent en treball, en empresa i en universitats, per donar resposta a les necessitats socials, vehicular la innovació empresarial i reduir la bretxa digital. A tal efecte, el document preveu impulsar una plataforma de regulació conjunta entre el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya i AQU Catalunya per definir perfils i verificar la formació ocupacional i contínua superior, que inclogui tots els nivells de qualificació definits. Finalment, el PN@SC incorpora l’objectiu de desenvolupar mecanismes d’acreditació dels nivells formatius 5, 6, 7 i 8 EQF, amb certificacions reconegudes a nivell europeu.

En la sessió d’avui els experts han destacat el paper social de la universitat com a element clau per impulsar polítiques de formació permanent i la urgència d’implementar una formació professionalitzadora avançada que doni resposta a les necessitats econòmiques actuals. Pel que fa a Catalunya, hi ha un acord de tot l’ecosistema de formació superior en el sentit que per equiparar-nos amb la resta de països europeus cal, d’una banda, invertir fons públics en l’espai de formació vocacional superior i, de l’altra, l’aportació imprescindible a la competitivitat de les empreses, de la indústria i de la salut a la formació contínua superior que han d’oferir les universitats.

En aquesta mateixa línia, els ponents han subratllat la necessitat d’establir estratègies que ajudin a la modernització de l'oferta universitària de Catalunya en l'àmbit de l’aprenentatge al llarg de la vida a través de nous formats de nivells superiors de qualificació.

Amb aquesta finalitat, des del Consell Interuniversitari de Catalunya, en col·laboració amb el Govern de la Generalitat i les universitats, ja s’està treballant per posar en marxa una experiència pilot en l’àmbit de la formació en professions digitals. A mig termini, l'objectiu és posar les bases d’una futura nova política pública de formació contínua de nivell superior, amb les universitats com a motor del canvi, per propiciar la millora contínua de les persones i les competències professionals que requereix el nou mercat laboral.