El producte interior brut de Catalunya registra una variació interanual del -8,8% al tercer trimestre del 2020 segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), xifra que mostra una recuperació significativa respecte del trimestre anterior (-21,7%). La reducció del PIB al tercer trimestre s’explica principalment per l’evolució negativa de la demanda interna (-8,4%), a causa de la caiguda del consum de les llars (‑10,7%) i la formació bruta de capital (-13,9%). Pel que fa al sector exterior, les exportacions totals a l’estranger han disminuït un 19,6% interanual i les importacions totals s’han reduït un 19,8%.

L’evolució de l’economia catalana el tercer trimestre de l’any situa el creixement del PIB català en termes internanuals una dècima per sota de l’economia espanyola (-8,7% avanç) i quatre punts i cinc dècimes inferior a la de la UE-27 (-4,3%). La variació intertrimestral del PIB a Catalunya és del 16,9%, i contrasta amb la caiguda que es va produir en el segon trimestre de l’any (-17,0%). La taxa trimestral se situa per sobre de la taxa espanyola (16,7% avanç) i de la UE-27 (11,6%).

Des de l’òptica de la demanda, la reducció del PIB s’explica principalment per l’evolució negativa de la demanda interna (-8,4%), amb comportaments força diferenciats dels seus components. D’una banda, el consum de les administracions públiques s’ha incrementat un 5,2% en el tercer trimestre de l’any. En canvi, l’evolució del consum de les llars és d’un -10,7%, decrement important però que implica una significativa recuperació respecte del trimestre anterior que va registrar un -25,4%. La millora de la situació sanitària i la fi del primer estat d’alarma del passat juny van permetre eliminar la majoria de les restriccions a la mobilitat i, per tant, millorar les condicions per a la normalització del consum de les llars. La formació bruta de capital presenta una taxa interanual del -13,9%, quasi deu punts superior a la del trimestre anterior (-23,8%). Per components, la caiguda més accentuada es registra a la inversió en béns d’equipament (-15,0%). La inversió en construcció cau un -13,4%, dada que implica una important millora relativa respecte del trimestre anterior (-27,2%).

El sector exterior presenta una variació interanual negativa de les exportacions totals a l’estranger (‑19,6%), la meitat del que va anotar el trimestre anterior que va ser del -39,6%. Les exportacions de béns i serveis han minorat un -8,9%, bàsicament pel descens de les exportacions de béns intermedis i de capital. Les exportacions de béns de consum s’han reduït lleugerament i, en alguns productes com l’automoció i l’alimentació, fins i tot mostren increments respecte al mateix trimestre de l’any anterior. Malgrat l’obertura parcial de les fronteres pel turisme internacional, el consum dels estrangers en el territori ha reduït en un -71,6% la seva taxa respecte del mateix període en relació amb el 2019.

Pel que fa a les importacions, la taxa interanual cau un -19,8%, fet que s’explica tant per la reducció de les importacions de béns i serveis (-16,7%) com per l’evolució negativa del consum dels residents a l’estranger (-69,0%). A diferència de les exportacions, en el cas de les importacions, totes les tipologies de béns (consum, intermedis, capital) mostren una davallada rellevant.

L’anàlisi des de l’òptica de l’oferta mostra una caiguda generalitzada de l’activitat a tots els sectors econòmics, però molt inferior al trimestre anterior. El sector serveis és el que reflecteix una reducció d’activitat superior, amb una taxa de variació interanual del -9,8%, degut principalment al comerç, transport i hostaleria (-23,3%). En aquest grup d’activitats, malgrat la clara millora respecte del trimestre anterior, continua destacant la reducció del volum de negoci de les activitats d’hostaleria i el transport aeri. Altres branques com les activitats postals i de correus mostren fins i tot augments respecte de l’any anterior. Les activitats immobiliàries, professionals i altres mostren una taxa del -6,0%. En aquest grup conviuen branques amb un nivell d’activitat similar al de l’any anterior, com les telecomunicacions, serveis informàtics i seguretat amb altres que mantenen importants caigudes de l’activitat com les agències de viatges. Finalment, l’Administració pública, educació, sanitat i serveis socials manté un creixement positiu del 3,8%.

La indústria assoleix unes taxes de creixement interanual negatives (-7,4%), més de dotze punts superior al trimestre anterior (-19,7%). Malgrat que algunes branques com l’automoció i la metal·lúrgia mantenen reduccions d’activitat significatives respecte de l’any anterior, el sector industrial presenta una tendència de recuperació generalitzada, on destaquen pel seu impacte les branques de l’alimentació, el tèxtil i els productes metàl·lics.

La construcció amb una taxa del -7,4% és el sector amb una millor recuperació respecte del trimestre anterior (-27,9%). Finalment, el sector agrari presenta una variació interanual negativa del -3,1%.