Acció Exterior i Unió Europea

El conseller Bernat Solé, acompanyat d'una comitiva, abans d'entrar al judici al TSJC.

Solé, després de declarar al TSJC per l'1-O: "Jutjar-me a mi és jutjar tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya"

Avui s'ha celebrat la vista contra el conseller d'Acció Exterior, acusat d'un presumpte delicte de desobediència durant el referèndum de 2017, quan era alcalde d'Agramunt

query_builder   14 desembre 2020 13:06

event_note Nota de premsa

Solé, després de declarar al TSJC per l'1-O: "Jutjar-me a mi és jutjar tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya"

Avui s'ha celebrat la vista contra el conseller d'Acció Exterior, acusat d'un presumpte delicte de desobediència durant el referèndum de 2017, quan era alcalde d'Agramunt

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha declarat aquest dilluns davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), acusat d’un presumpte delicte de desobediència durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. En aquell moment, Solé era alcalde del municipi d’Agramunt.
El conseller Bernat Solé, acompanyat d'una comitiva, abans d'entrar al judici al TSJC.

En una atenció als mitjans a la sortida dels jutjats, Solé ha denunciat que el seu judici forma part d’una “causa general”. “Jutjar-me a mi és jutjar tots els alcaldes i alcaldesses de Catalunya”, ha afirmat. Per al conseller, “avui ha quedat demostrat que no hi ha hagut cap acte de desobediència, sinó al contrari: he obeït la voluntat de la ciutadania". Solé també ha afirmat que “mai estar al costat del poble hauria de ser un acte de desobediència”.

Davant les portes del TSJC, el conseller ha fet una crida a “bastir una estratègia conjunta” i a posar “l’amnistia i el referèndum com a elements essencials” per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, que ha advocat que cal abordar “per la via de la negociació i la democràcia”. “Mai en cap lloc del món un conflicte polític s'ha acabat resolent a través de la judicialització, sinó que s'han acabat resolent tard o d'hora per la via del diàleg", ha recordat Solé.

El conseller també ha volgut agrair el suport rebut per part del món municipal i de membres del Govern, però també de persones que “fins i tot l’1-O no es van sentir cridades a anar a votar”. “Aquesta és la grandesa de la democràcia: que tothom es pugui expressar, pensar i dir allò que considera millor per al país”, ha ressaltat Solé en acabar la seva vista al tribunal.

Membres del Govern, encapçalats pel vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, i la portaveu i consellera de la Presidència, Meritxell Budó; el president del Parlament, Roger Torrent; una vintena d’alcaldes i membres de la societat civil, com Òmnium, l’ANC i entitats municipalistes, han acompanyat el conseller aquest matí a l’entrada del TSJC.

La fiscalia demana una pena d’inhabilitació d’un any i mig per càrrec públic i una multa de 24.000 euros, en considerar que Solé va desatendre la petició dictada pel Tribunal Constitucional d’impedir el referèndum de l’1-O, i que va “permetre” i “col·laborar” en la votació a Agramunt. En la seva interlocutòria, el TSJC al·lega que el 7 de setembre de 2017 Solé va promulgar un decret d’alcaldia donant suport al referèndum –tal com van fer centenars d’ajuntaments del país–, i que el 25 de setembre va participar en un acte a favor del referèndum organitzat al municipi i va fer una crida a la ciutadania a exercir el dret a vot.

El conseller Solé s’enfronta a l’amenaça d’una inhabilitació, en un context en què el Govern de la Generalitat té també el seu president, Quim Torra, inhabilitat per defensar la llibertat d’expressió. És, doncs, el segon membre del Govern jutjat pel TSJC aquesta legislatura. A més, fa pocs dies, el Tribunal Suprem va revocar el tercer grau a les preses i presos polítics, una decisió tècnica que havia estat avalada pels jutjats de vigilància penitenciària. Així mateix, més de 2.800 persones tenen causes obertes per la participació als fets de la tardor de 2017. Un cop celebrada la vista, el TSJC emetrà sentència, que pot ser recorreguda en última instància al Tribunal Suprem.

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia