El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha iniciat els treballs d’obertura d’una fossa de la Guerra Civil a la serra de Cavalls, als afores de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre). L’excavació és al davant del Mas de Santa Magdalena, que va ser utilitzat per l’exèrcit republicà com a hospital de guerra durant la Batalla de l’Ebre.

Hospital de triatge

El Mas està ubicat molt a prop d’on hi havia el front de guerra i funcionava com a hospital de triatge. Els metges hi operaven d’urgència els ferits més greus. La resta eren traslladats als hospitals situats a la rereguarda. Hi havia soldats que ja hi arribaven morts i d’altres que no sobrevivien a les operacions. Els cadàvers s’enterraven en una fossa.

El Mas de Santa Magdalena va funcionar com a hospital de guerra durant almenys l’agost i el setembre de l’any 1938. Un dels directors va ser el metge neozelandès Douglas Jolly, que després s’acabaria convertint en un professional de referència de la medicina de guerra. 

La llibreta del doctor Gras 

Els arqueòlegs no tenen constància de quants individus poden arribar a aparèixer en aquesta excavació. L’unica pista és una llibreta on un dels metges de l’hospital, el doctor Miquel Gras Artero, va anotar el nom d’una trentena de soldats que van morir durant l’estada al Mas. Es tracta només dels ferits que va atendre el seu equip i tot fa pensar que a la fossa hi podria haver molts més soldats. La llibreta l’ha facilitat l’associació No Jubilem la Memòria, del Priorat.  

El soldat Josep Aubeso

A la llista del doctor Gras hi ha el nom d’un soldat anomenat Josep Aubeso, que coincideix amb un dels casos que ja figuren al Cens de desapareguts de la Generalitat. Les dades de la defunció encaixen i tot apunta que podria ser enterrat en aquesta fossa. La prova definitiva, però, serà l’encreuament de dades genètiques.

 34a obertura

La fossa del Mas de Santa Magdalena és la 34a excavació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Les excavacions del Pla han facilitat la recuperació de les restes mortals de 339 persones.

Vuit d’aquestes persones han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb els perfils genètics dels familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.

A banda d’aquestes vuit persones, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca recuperat d’una fossa de Pamplona, arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat en tenia una mostra genètica.

Mostres d’ADN

El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car.

En canvi, la donació d’ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.

El Cens de persones desaparegudes disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones naturals de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya.

Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.

Annex. Llista amb els noms de la llibreta del doctor Miquel Gras Artero:

Josep Aubeso Rovira

Luis Adriera Escalli [o Stalli]

Manuel Aguilera

Julio Cabezas Canadas

Ramon Cangarón [o Cangaión]

Francisco Craduz [o Graduz] Francisco

Antonio Fernández García

Miguel García Mellado

Joaquín Jefe Valverde

Francisco Lombardero García

Diego López Rodríguez

Juan Lozano García

Juan Martínez Verdú

Joan Mata Mercé [o Marcé], de Subirats (Alt Penedès)

Ramon Mores [o Jover] Hornache

Manuel Núñez Gámez [o Granero]

Francisco Onsins Malapeira, de les Borges Blanques i resident a Reus

Rafael Ortega Botella

Anselmo Pérez Arnal

Florencio Pont

Rafael Poveda Pérez

Antonio Quirol López

José Rubel

Paulino Rufo González, de Navahermosa (Toledo)

Carlos Segura Guijarro

Juan Urgell Recasens

Ángel Vidal Parés

[Nom desconegut] García