El Govern i les universitats han acordat avui els criteris d’accés a determinades especialitats del màster universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes (MUFPS), en el marc del sistema universitari de Catalunya. L’acord, que s’ha pres en l’última junta de l’any del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), fixa la relació de títols universitaris oficials de grau o equivalents que, a partir del curs 2021-2022, disposaran d’accés preferent a les especialitats del MUFPS en llengua i literatura catalana/castellana, anglès, i llengües estrangeres (francès, alemany i italià).

Concretament, els títols declarats prioritaris hauran de complir una sèrie de criteris que hauran de ser garantits per les universitats corresponents. Així, per a l’especialitat de Llengua i Literatura Catalana / Castellana els títols hauran de contenir en el seu pla d’estudis un mínim del 60% dels seus crèdits, en matèria de llengua i literatura catalana o castellana. Igualment, per a les especialitats d’Anglès i de Llengües Estrangeres els títols han de contenir en el seu pla d’estudis un mínim del 60% dels seus crèdits, en matèria de la llengua estrangera corresponent (anglès, francès, alemany o italià).

Un cop fixats els criteris, l’Oficina d’Accés a la Universitat (OAU) assignarà les places que s’ofereixen a les diferents especialitats del MUFPS per ordre de nota mitja d’expedient, en primera instància, de les persones candidates que disposin d’algun dels títols declarats prioritaris als efectes d’accés a l’especialitat corresponent i, en segona instància, si escau, per a la resta de candidatures que acreditin algun dels títols concordants amb aquesta especialitat.

Acord sobre la Formació Contínua de nivell superior

La Junta del CIC ha aprovat també en la reunió d’avui un document marc que estableix la necessitat d’emprendre mesures per impulsar la Formació Contínua de nivell superior a Catalunya, en la línia estratègica marcada pel Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC). Precisament, per donar resposta a les accions en aquest àmbit recollides en el document final del pacte, la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement coordina el disseny d’un sistema de formació contínua de nivell superior que pugui esdevenir una política pública, en el qual participen les 12 universitats de Catalunya, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU Catalunya).

Al llarg de 2020, s’ha treballat per generar una oferta pública i de qualitat, dins de l’oferta universitària de títols propis a totes les persones desocupades o els treballadors amb necessitat de reciclatge. Així, les universitats de forma conjunta han dissenyat programes de formació de curta durada (Short Learning Programmes) amb els estàndards de qualitat de la Unió Europea verificats a través d’AQU, que permeten donar resposta a les necessitats de formació professionalitzadora de l’entorn socioeconòmic.

Aquesta nova política pública de formació contínua superior aspira a ser un agent de canvi clau per fer front a reptes com la manca de professionals digitals, la transformació de la indústria de l’automoció i de la mobilitat o els reptes de la transformació energètica i l’economia circular: Alhora, aquesta formació ha de propiciar que el sistema universitari s’orienti en major mesura a complir la seva missió en una economia basada en el coneixement.

En aquesta línia, per al període 2020-2023 es preveu dissenyar entre 60 i 65 programes de formació contínua de nivell superior de diferents competències i sectors i, amb el suport de les administracions i institucions públiques d’educació superior, poder atendre les demandes i necessitats d’actualització o especialització de fins a 18.000 persones en el mateix període.

Grup de Treball per a la Promoció i el Desenvolupament de la Formació Dual

Continuant amb la línia estratègica marcada pel Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PN@SC), també s’ha constituït un grup de treball per a la Promoció i el Desenvolupament de la Formació Dual en el Sistema Universitari de Catalunya, amb la finalitat que les universitats desenvolupin programes específics que vinculin l’educació universitària i la formació professional.

Aquest grup, integrat per representants de les 12 universitats i membres de la Secretaria d’Universitats i Recerca, haurà de fer la proposta d’un marc de referència que situï la formació dual, en relació amb altres modalitats formatives així com l’establiment d’un marc de relacions entre els actors principals: estudiantat, universitat i empresa.

El grup es constitueix amb l’objectiu de debatre i reflexionar sobre els aspectes relacionats amb les anteriors línies de treball i determinar propostes operatives al respecte.

Pla d’Acció del sistema universitari per a la consecució de l’Agenda 2030

Un altre dels acords assolits a la junta del CIC és la posada en marxa d’un Pla d’Acció del sistema universitari de Catalunya per a la consecució de l’Agenda 2030. Aquest Pla ha estat elaborat pel Grup de Treball de l’Agenda 2030, que compta amb els representants de les 12 universitats que formen el sistema universitari català, així com representants dels estudiants, de l’AQU, de l’AGAUR, de la Institució CERCA, de l’ACUP i de la Secretaria General del CIC.

El Pla d’Acció proposat s’organitza al voltant de cinc dimensions diferents: estratègia i governança; educació i docència; recerca i transferència; compromís amb la societat; i iniciatives de campus. Aquest Pla d’Acció s’anirà desplegant en una sèrie d’actuacions previstes per al curs acadèmic 2020-2021. Per als cursos successius, el grup de treball proposarà noves actuacions a implementar a totes les universitats, cada curs, fins haver assolit el desplegament dels 17 Objectius de desenvolupament sostenible (ODS) relacionats amb el sistema universitari de Catalunya.