Territori i Sostenibilitat

Palamós

Territori i Sostenibilitat promou la utilització de sòl públic i infraestructures per a la generació d'energia renovable

query_builder   21 desembre 2020 22:06

event_note Nota de premsa

Territori i Sostenibilitat promou la utilització de sòl públic i infraestructures per a la generació d'energia renovable

L’INCASÒL llogarà sòl per a destinar-lo a parcs fotovoltaics vinculats a polígons industrials, amb una primera licitació del lloguer d’una finca de 179 ha a l’Alt Camp, que s’obrirà en breu
Sant Carles de la Ràpita
  • El Departament treballa en la instal·lació de plaques a les 4 estacions en viaducte de l’L10 Sud (Zona Franca, Port Comercial, Europarc, i Zal i Riu Vell) i a la coberta dels tallers de TMB a la Zona Franca, amb una inversió de 3 milions, que permet un estalvi en emissions de CO2 de més de 200 tones a l’any

 

  • FGC ha instal·lat 162 plaques a l’edifici corporatiu, a Barcelona, i també al Centre Operatiu de Rubí, i n’instal·larà més de 300 a les estacions de Sant Andreu de la Barca, Sant Boi i Rubí, i més en el futur Centre Operatiu de Martorell, i l’estació de la UAB

 

  • Ports de la Generalitat ha instal·lat 800 plaques fotovoltaiques a les cobertes de 5 llotges de peix, als ports de Roses, Palamós, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita, i a les oficines de la Zona Portuària Sud a la Ràpita

 

  • L’ACA ha iniciat la instal·lació de dos parcs fotovoltaics a les dues depuradores de Sabadell i està desplegant un pla d’eficiència energètica, potenciant l’energia fotovoltaica, la producció de biogàs i diverses mesures per fer més eficients les depuradores i satisfer el 78% de l’energia de les depuradores amb fonts renovables, amb una inversió global de 159 milions

 

  • CIMALSA ha posat en marxa i té en desenvolupament 14 projectes per assolir l’autosuficiència energètica en les seves instal·lacions pròpies i en els polígons que gestiona

 

El Departament de Territori i Sostenibilitat en la seva aposta per generar energia renovable, té en marxa diversos projectes per aprofitar sòl públic i infraestructures existents o en construcció, per a generar aquest tipus d’energia. Uns projectes que s’emmarquen en l’Agenda Verda que el Departament impulsa i en els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

 

Lloguer de sòl per a energia renovable

 

D’una banda, l’INCASÒL té previst treure a lloguer finques de la seva propietat en sòl no urbanitzable per tal de destinar-les a parcs fotovoltaics. Aquests terrenys que es comercialitzaran mitjançant concurs, seran pròxims a sectors industrials per tal d’associar el balanç de generació fotovoltaica amb el consum de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupin.

 

Amb aquesta nova línia de treball que ara s’inicia, l’INCASÒL vol impulsar l’activitat econòmica facilitant la creació de sinèrgies i, fins i tot, una gestió energètica integrada amb les empreses que s’implantin en aquests sectors. Així mateix mostra el compromís de l’INCASÒL de desplegar la generació d’electricitat distribuïda a partir de fonts renovables en línia amb les estratègies de transformació del model energètic fixades en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya i amb les del marc d’actuació en matèria de clima i energia de la Unió Europea per a l’any 2030.

 

Primer concurs, al Pla de Santa Maria

 

L’INCASÒL comercialitzarà en règim de lloguer 179 ha de terrenys en sòl no urbanitzable de la finca coneguda com la Garriga Gran al terme municipal del Pla de Santa. Aquest parc fotovoltaic, respectuós amb el territori, està vinculat al PDU d’activitat econòmica de l’Alt Camp.

 

És per aquest motiu que, aquest concurs que es licitarà en breu, i els diferents concursos que es convoquin, valoraran especialment la integració paisatgística del parc fotovoltaic en el territori amb els criteris següents:

 

  • El respecte a la matriu biofísica del territori, tenint en compte el criteri de proporcionalitat amb l'entorn, el model parcel·lari preexistent i els Hàbitats d’Interès Comunitari existents a l’àmbit.

 

  • L'adaptació al terreny on s'ubiquin el manteniment dels traçats dels camins existents i la no modificació del seu recorregut, la configuració dels marges i altres elements existents com l'arbrat d'interès, torrents, encara que això suposi que l'àmbit de la planta hagi de ser discontinu.

 

  • La preservació i protecció del patrimoni existent com poden ser cabanes de pedra existents, murs de pedra seca, aljubs, pous, recs i similars.

 

  • La consideració de les zones inundables.

 

  • La minimització dels moviments de terres de manera que les plaques se situïn prioritàriament sense cimentació contínua i sobre el terreny natural.

 

Alhora, com a elements de valoració de les ofertes que es presentin en el concurs, es puntuarà, a banda de l’oferta econòmica, el fet que es mantingui dins del possible l’explotació agrícola i ramadera simultàniament a l’explotació del parc i que els ofertors estiguin constituïts com una comunitat energètica d’energies renovables.

 

Hi podran concursar aquelles empreses que compleixin els requisits de capacitat que estableix la normativa bàsica del sector elèctric. La durada del lloguer serà de 35 anys amb un període de carència de 13 mesos i una fiança de 2.000 €. Hi haurà la possibilitat de prorrogar el contracte d’arrendament amb renovació i/o repotenciació de la instal·lació o amb mesures addicionals d´integració al territori i de democratització socialització de la instal·lació per períodes addicionals de 5 anys, si hi hagués acord entre es dues parts.

 

 

Energia renovable a l’L10 Sud i FGC

 

El Departament té en marxa el projecte d’instal·lació de plaques fotovoltaiques a les estacions de l’L10 Sud situades al tram de viaducte (Zona Franca, Port Comercial, Europarc, i Zal i Riu Vell) i a la coberta dels tallers de TMB a la Zona Franca. Suposa una aposta decidida per la qualitat de l’aire, atès que representa un estalvi en emissions de CO2 de més de 1.200 tones a l’any (comptant les que s’eviten en la producció mateixa de l’energia verda i l’entrada en funcionament de les noves estacions de transport públic que comportaran una reducció del trànsit rodat), equivalent a les emissions del recorregut diari mitjà de 275.000 vehicles. L’energia consumida per l’L9-L10 està actualment certificada com a energia verda.

 

L’objectiu és la generació d’energia de proximitat, més eficient, a través d’instal·lacions fotovoltaiques. Es tracta d’un dels projectes d’aquestes característiques més ambiciosos a Barcelona, amb una inversió de prop de 3 milions. Actualment estan en execució les obres per a la instal·lació de panells a les cobertes de les quatre estacions del viaducte de la línia L10 Sud, amb un pressupost de prop de 420.000 euros.

Les plaques a les cobertes de la primera estació, Zona Franca, han quedat instal·lades recentment i a les altres 3 estacions del viaducte els treballs estan en curs, amb la previsió que finalitzin a la primavera i, per tant, estiguin enllestits quan entrin en funcionament les noves estacions. A cadascuna de les estacions la superfície de coberta disponible és d’uns 500 m2 en la qual es poden instal·lar més de 100 plaques, el que suposa una aportació anual d’energia per estació a l’entorn dels 50.000 kWh.

 

La instal·lació de plaques a la coberta dels tallers de TMB Zona Franca suposa la part fonamental del projecte. Actualment està en redacció el projecte constructiu per a la instal·lació d’aquests elements sobre els tallers. A l'edifici, de 600 metres de llarg per 32 d'ample, s’hi instal·laran 4.850 plaques solars.


En concret, es generaran uns 2.743.000 kwh/any, que suposa una reducció de 661 tones de CO2 equivalent en el sistema de producció energètica. En total, doncs, les noves plaques de tot aquest projecte suposaran un estalvi anual de 700 tones de CO2 equivalent en el sistema, l’equivalent a les emissions del recorregut diari mitjà de 151.500 vehicles.


L’energia es destinarà als tallers i també es connectarà a la xarxa de distribució interna de l’L9-L10. Aquests panells es posaran en funcionament durant el 2022, amb un pressupost previst de 2,5 milions.

 

El sol mourà els trens d’FGC

 

D’altra banda, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha fet una ferma aposta per les energies renovables. L’Agenda d’Acció Climàtica d’FGC preveu la transició de l’empresa cap un consum intensiu de fonts d’energia renovable. L’any 2019, Ferrocarrils ja va reduir un 72% les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle gràcies a la compra d’energia verda d’origen renovable i certificada. I aquest any 2021, tota l’energia que consumeixin els trens serà 100% d’origen fotovoltaica. Amb aquesta agenda, FGC incorpora la sostenibilitat ambiental com un valor estratègic per a l’empresa, la societat i l’entorn.

Pel que fa a plaques solars, FGC n’instal·larà més de 300 a les estacions de Sant Andreu de la Barca, Sant Boi i Rubí per reduir el consum energètic i evitar l’emissió de gasos contaminants. Aquest 2020 ja se n’han instal·lat 162 a l’edifici corporatiu, a Barcelona i també al Centre Operatiu de Rubí, des d’on es coordina tota l’operativa de trens de la companyia.

 

D’altra banda, FGC també té en fase de projecte instal·lar-ne al Centre Operatiu de Martorell, actualment en obres, de manera que la seva execució començaria el 2021, un cop acabat el nou edifici d’accés. I està redactant el projecte per col·locar-ne a l’estació de la UAB, també l’any vinent.

 

Paral·lelament, Ferrocarrils està treballant en la reducció del consum elèctric amb la substitució de punts de llum convencional per enllumenat tipus LED. Durant aquest 2020 ja s'ha substituït més de 3.500 punts de les estacions de les línies metropolitanes així com al tot l’enllumenat exterior del Centre Operatiu (COR) i del Centre d’Instal·lacions Fixes (COIF), tots dos a Rubí. L’any 2021 el 100% de les estacions de Ferrocarrils disposaran d’enllumenat de baix consum.

800 plaques a Ports de la Generalitat

 

Pel que fa als Ports de la Generalitat, en total s’han instal·lat 800 plaques fotovoltaiques a les cobertes de 5 llotges de peix als ports de Roses, Palamós, Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú i Sant Carles de la Ràpita. A més, també se n’han col·locat a les oficines de la Zona Portuària Sud a la Ràpita. Les actuacions sumen una inversió propera als 368.000 euros.

 

Roses: La Confraria de pescadors de Roses produeix l’energia elèctrica per a l’autoconsum de les instal·lacions pesqueres. S’han instal·lat 79 mòduls de plaques fotovoltaiques de silici monocristal·lí, amb una potència de 30 kWh, amb una inversió de 37.500 euros. Suposa un estalvi energètic de 3.950 kWh/mes i un estalvi econòmic de 300 €/mes en la factura de la llum de la Confraria. Pel que fa a la millora ambiental, suposa una reducció de 13 tones d’emissions de CO2 a l’any a l’atmosfera.

 

Les plaques s’han distribuït a la coberta de l’edifici principal en una superfície de 156 m2 i generen una energia anual de 47.290 kWh. Aquestes plaques donen cobertura elèctrica a la sala de subhastes, la zona d’emmagatzematge i envasat del peix, les oficines i els serveis complementaris. 

 

Palamós: La Confraria de pescadors de Palamós genera l’energia elèctrica per a l’autoconsum de les instal·lacions pesqueres amb 212 plaques fotovoltaiques de silici monocristal·lí amb una potència de 65 kWh per unitat, que han tingut un cost de 107.000 euros. L’estalvi energètic és de 9.200 kWh per mes i l’econòmic, de 1.000 €/mes en la factura de la llum de la Confraria. A més, suposa una reducció de 31 tones d’emissions de CO2 a l’any a l’atmosfera.

 

Les plaques s’han distribuït entre la coberta de l’edifici principal i les de instal·lacions adjacents en una superfície de 671 m2 , i generen una energia anual de 110.000 kWh. L’equipament dona cobertura elèctrica a la sala de subhastes, la zona d’emmagatzematge i envasat del peix, les oficines, la càmera de gel i els serveis complementaris.

 

Arenys de Mar: La Confraria de Pescadors de Sant Elm al port d’Arenys de Mar produeix l’energia elèctrica per a l’autoconsum amb 60 mòduls de plaques fotovoltaiques de silici monocristal·lí, amb una potència de 400 watts, que han suposat una inversió de 47.000 euros.

 

Les plaques solars han produït el mes de novembre 1.793 kWh i això suposa que han generat un 20,7% d’energia sobre la demanda energètica total de la Confraria de Pescadors, i un estalvi en la factura elèctrica de 300 euros al mes. Suposa una reducció de 7 tones d’emissions de CO2 a l’any a l’atmosfera.

 

Aquests mòduls s’han instal·lat a la coberta de la llotja de peix blau i l’energia que se n’extreu és per a les dues llotges. Així queden incloses la sala de subhastes, la zona d’emmagatzematge i encaixat del peix, la càmera de gel, les oficines i els serveis complementaris.

 

Vilanova i la Geltrú: A la llotja de peix de Vilanova es produirà a partir d’ara l’energia elèctrica gràcies a la instal·lació de 60 plaques fotovoltaiques de 400 watts de potència que transformaran la irradiació solar en energia elèctrica per a l’autoconsum de les instal·lacions pesqueres, amb una inversió de 46.450 euros.

 

Les plaques solars donen cobertura elèctrica a la sala de subhastes, la zona d’emmagatzematge i envasat del peix, les oficines i els serveis complementaris. No inclou la fàbrica de gel perquè té una potència diferent, i s’estudiarà més endavant. Aquesta aposta de Ports de la Generalitat per l’energia renovable suposa que les instal·lacions pesqueres de Vilanova deixaran d’emetre 7,5 tones de CO2 a l’atmosfera cada any, en benefici del medi ambient i del clima.

 

Sant Carles de la Ràpita: A la llotja, Ports de la Generalitat ha instal·lat un camp fotovoltaic amb 340 plaques solars i una potència individual de 125 kW que produeixen uns 18.000 kWh d’energia al mes, que es destina a l’autoconsum del sector pesquer de la Ràpita, arribant a cobrir el 20% de les necessitats energètiques de la Confraria de Pescadors, amb una inversió de gairebé 130.000 euros. Amb aquesta inversió es rebaixa la factura de l’electricitat de la Confraria de Pescadors en 24.000 euros. Així mateix, es redueixen les emissions de CO2 a l’atmosfera en 52 tones a l’any.

 

Pel que fa a les Oficines Zona Portuària Sud, l’aposta per les energies netes ha portat l’empresa pública a instal·lar un camp fotovoltaic per a l’autoconsum energètic. Amb aquestes plaques es produeixen 1.800 kWh d’energia i s’han deixat d’emetre 5 tones anuals de CO2 a l’aire a l’any.

 

En total, s’estalviaran 115,5 tones de CO2 equivalent, el que correspon a les emissions en el recorregut diària mitjà de 25.000 vehicles.

 

El 78% del consum de les depuradores amb energies renovables

 

L’Agència Catalana de l’Aigua està desplegant, des de 2018, el Programa d’Estalvi i Eficiència Energètica al sanejament de Catalunya. Aquesta iniciativa s’està abordant mitjançant tres eixos, consistents en la implantació de parcs fotovoltaics, la producció de biogàs i mesures per potenciar l’eficiència energètica. El Pla preveu una inversió global de 159 milions i fixa ja per a l’any vinent satisfer fins a un 18% de les necessitats energètiques provinents de fonts pròpies renovables (avui és del 14%) i, en el futur, aquesta xifra podria ascendir fins el 78%.

 

Generació fotovoltaica

L’ACA, en relació amb el primer eix (energia fotovoltaica) té previst implantar de manera progressiva instal·lacions d’energia fotovoltaica en diverses depuradores catalanes, fins arribar a una potència instal·lada total de més de 90 MW.

 

Entre 2020 i 2021 prop de 65 depuradores disposaran d’instal·lacions fotovoltaiques, que faran possible assolir fins a un 18% d’energia procedent d’aquesta font d’energia renovable. En aquest sentit, l’ACA té previst invertir 2,8 milions al llarg de 2021 en aquest àmbit.

 

A principis d’aquest mes de desembre, l’ACA ha presentat la instal·lació de dos parcs fotovoltaics a les dues depuradores de Sabadell, amb una inversió superior al milió d’euros. L’energia fotovoltaica aconseguida en aquestes dues plantes se sumarà també a la produïda pels nous aerogeneradors, instal·lats a principis d’aquest any i a l’aprofitament del biogàs derivat de la digestió del propi procés, assolint el 21% d’autoproducció d’energia renovable al conjunt de les dues plantes depuradores de Sabadell.

 

Duplicar la producció de biogàs

 

El segon dels eixos del pla d’eficiència energètica de l’ACA és la generació i ús del biogàs a partir dels processos de depuració de les aigües residuals. Actualment, l’energia generada a partir del biogàs és de 44 GWh/a, que representa un 14% del consum renovable i que comporten un estalvi energètic en la compra d’electricitat de 4,3 MEUR/any.

 

Aquest any, tot i les limitacions provocades per la COVID-19, s’han fet auditories en 32 depuradores (concretament en el procés de digestió anaeròbia) per estudiar les possibles millores en la producció de biogàs. Abans que acabi l’any, es posarà en marxa un nou motor de cogeneració a la depuradora de Girona amb una potència instal·lada de 350 kW. També en els propers mesos es preveu noves instal·lacions de cogeneració a la depuradora de Vilafranca del Penedès, coincidint amb la seva ampliació, i a la depuradora de Navarcles- Sant Fruitós de Bages.

 

Amb aquestes actuacions i les previstes per als propers set anys, es preveu duplicar la producció de biogàs, passant del 14 al 37%.

 

Reducció del 10% amb eficiència energètica

 

El tercer eix del pla d’eficiència energètica de l’ACA, consisteix en millorar l’eficiència energètica en les instal·lacions de sanejament. S’està, per tant, recopilant la informació de les millores en plantes que estan implantant l’ISO 50.001 (les dues depuradores de Sabadell ja compten amb aquesta certificació), i ajudant les administracions actuants que tenen grans consums i encara no tenen l’ISO implantada. La millora sistemàtica i continua en eficiència energètica ofereix possibilitats de reducció de consum de l’ordre del 10%.

 

Camí cap a l’autosuficiència energètica

 

L’empresa pública CIMALSA, en el marc de l’Agenda d’Acció Climàtica 2020-2025, ha emprès un camí determinat cap a l’autosuficiència energètica d’acord a la llei 16/2017 del canvi climàtic i a la declaració d’emergència climàtica del propi Govern de la Generalitat de Catalunya. En aquest context, s’ha establert un full de ruta que incideix, en primer lloc, en els projectes destinats a l’autoconsum de les instal·lacions pròpies i, en segon terme, en els destinats al consum elèctric dels polígons gestionats per CIMALSA.

Aquests són els projectes en funcionament:

 

Nau 3 CIM La Selva

Vilobí d'Onyar- Riudellots de la Selva

100KW

Venda a xarxa

Edifici serveis CIM el Camp

Reus

6KW

Autoconsum

Nau 8 CIM El Camp

Reus

950KW

Venda a xarxa

IFV Alguaire

Alguaire

300KW

Venda a xarxa

Logis Bages

Sallent

100KW

Venda a xarxa

 

D’altra banda, hi ha diversos projectes en desenvolupament, com ara l’edifici de serveis CIM La Selva; l’edifici de control Aparcament de camions de Castellar del Vallès; l’hort solar Montblanc; Autoconsum compartit La selva; Autoconsum compartit Logis Bages; Marquesines fotovoltaiques CIM Vallès; Planta FV Alguaire terrenys perimetrals aeroport; Planta FV CIM Lleida terrenys municipals, i Planta FV El Far d'Empordà en terrenys municipals.

 

Finalment, cal remarcar que dins aquest objectiu general de descarbonització de l’economia, ja és una realitat que CIMALSA disposa de subministrament elèctric fet exclusivament amb proveïdors d’energia 100% renovable certificada.

2  

Imatges

Palamós

Palamós 592

Sant Carles de la Ràpita

Sant Carles de la Ràpita 527