L’equip del Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima ha resolt en tercer grau les classificacions dels membres del Govern, igual que en el cas dels líders de les entitats sobiranistes Òmnium i ANC en el moment del referèndum de l’1 d’octubre. D’aquesta manera, el Servei de Classificació ratifica la proposta formulada el 14 de gener per les juntes de tractament dels centres penitenciaris de Puig de les Basses (Figueres), en relació amb Dolors Bassa; i Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada), en relació amb Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Totes les resolucions són el resultat d’una anàlisi individualitzada. No obstant això, en el conjunt dels casos, les resolucions tenen en compte que, des de l’anterior proposta de tercer grau, han complert mig any més de pena. Amb aquests sis mesos, tots se situen a l’entorn dels tres anys interns als centres penitenciaris i, a més, han complert o compliran la quarta part de la pena en els propers 14 dies. El Servei de Classificació considera que es tracta d’un temps suficient per a la confirmació d’una evolució positiva, d’acord amb l’article 104.3 del Reglament penitenciari (RP). En aquest sentit, subratlla que tots han tingut accés al règim de vida en 100.2 i en tercer grau, sense incidents, amb ple compromís amb la tasca encomanada i amb una valoració positiva, tant per al procés de reinserció sociolaboral com per al manteniment del vincle familiar.

El Servei de Classificació també recorda que el tercer grau és una forma de compliment prevista per l’article 102.4 del RP, que en cap cas suposa cap buidatge de cap sentència. En relació amb això, afegeix que l’article 72.4 de la Llei orgànica general penitenciària (LOGP) impedeix que els serveis penitenciaris mantinguin cap intern en un grau inferior quan, per l’evolució del seu tractament, sigui mereixedor d’una progressió. Les resolucions també recullen els articles 72.4 i 59.1 de la LOGP i l’article 25.2 de la Constitució espanyola (CE), que alerten del perill que els tractaments restrictius atemptin contra la finalitat rehabilitadora i de reinserció social de les condemnes penals.

El Servei de Classificació coincideix a destacar la participació en activitats de raonament, judici crític i resolució de conflictes; la màxima col·laboració, tant amb la resta d’interns com amb els professionals dels equipaments penitenciaris; així com l’absència d’incompliments judicials i d’expedients disciplinaris. Les resolucions també tenen en compte que, en tots els casos, existeix una xarxa social i familiar favorable per a la rehabilitació, junt amb un pronòstic de baix risc de reincidència.

 És per tot això que, amb l’objectiu d’afavorir i consolidar l’itinerari de reinserció sociolaboral en l’àmbit privat, el Servei de Classificació resol donar continuïtat als seus programes de tractament amb un règim de major autonomia. Des que les juntes de tractament van formular les respectives propostes, l’equip del Servei de Classificació disposava d’un màxim de dos mesos per estudiar-les, amb el propòsit de garantir la coherència dels criteris del conjunt dels centres penitenciaris.

El Tribunal Suprem, l’última instància

El Servei de Classificació ha hagut de valorar la proposta de tercer grau que les juntes han fet en el termini previst per la Llei. La Llei estableix que el Servei de Classificació ha de traslladar les resolucions de tercer grau a la Fiscalia, que les pot recórrer davant del jutjat de vigilància penitenciària corresponent. Les decisions dels jutjats de vigilància també es poden recórrer, en última instància, davant del tribunal sentenciador, que, en aquest cas, és el Tribunal Suprem.

Més de 30 professionals penitenciaris independents per a cadascuna de les classificacions

La funció del Servei de Classificació és garantir que el conjunt dels centres penitenciaris elaboren les seves propostes de grau d’acord amb els mateixos criteris. Aquest equip només formula una contraproposta en el 5 % de les resolucions, per assegurar que el sistema penitenciari de la Generalitat respon igual a tots els casos que reuneixen característiques iguals o similars, amb independència de la presó que s’ocupi del seu tractament. El Servei, format per cinc juristes i cinc psicòlegs, analitza les propostes de classificació que preparen les juntes de tractament de cada centre.

Les juntes de tractament estan compostes per més de 10 professionals. Són juristes, psicòlegs, treballadors i educadors socials, metges i mestres. Per formular la proposta que envien al Servei de Classificació, aquests equips estudien i avaluen els informes dels professionals dels mòduls de la presó que estan en contacte diari amb les persones internes.

A més dels anys de la pena, les juntes de tractament tenen en compte altres factors com la conducta i el nivell d’adaptació de les persones penades al centre penitenciari, les condicions de la seva xarxa social i familiar, la capacitat de reinserció social i laboral, si tenen o no antecedents penals, el risc de reincidència i el temps complert a la presó.