L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) preveu que el nombre de llars continuarà augmentant a Catalunya fins a assolir una xifra de 3,72 milions el 2048, nombre que equival a unes 694.000 llars més que el 2018. El creixement demogràfic i el canvi en l’estructura per edats de la població catalana contribuirien a tres quartes parts de l’augment en el nombre de llars entre el 2018 i el 2048, mentre que l’augment restant seria fruit de la major propensió de la població a residir en llars més petites, és a dir, amb un menor nombre de persones. La dimensió mitjana de les llars el 2048 seria de 2,28 persones, mentre que el 2018 era de 2,47.

Es preveu que les llars d’una persona són les que més augmentaran en termes relatius a les pròximes tres dècades (41,9%). Podrien arribar a 1,12 milions l’any 2048, fet que representaria que el 30% de les llars estiguessin constituïdes per una sola persona i que concentressin el 13% de la població de Catalunya. En el període 2018-2048 l’augment més elevat de llars unipersonals seria el de persones de 80 anys i més (95,9%). Es preveu que l'any 2048 hi haurà 288.000 llars formades per persones soles de 80 anys i més, de les quals el 78% seran dones.

Les llars de dues persones, que són les més nombroses, també augmentaran (36,8%) i es preveu que l’any 2048 assoliran la xifra d’1,30 milions. El seu pes en el total de llars augmentarà fins al 35% i concentraran el 31% de la població.

Als anys vinents s’estima un creixement molt baix de les llars formades per tres persones (7,4%), de les 612 mil del 2018 a les 657 mil de l’any 2048. Aquesta evolució, si bé trenca amb l’increment observat a les darreres dècades del segle passat, és coherent amb la tendència d’aquest segle caracteritzada per una reducció del seu pes dintre del conjunt de les llars. Així, es preveu que el 2048 representaran el 18% de les llars catalanes i concentraran el 23% de la població.

En relació amb les llars de quatre membres, s’estima una lleugera reducció del seu nombre fins a les 482 mil el 2048, dada que equival a un 3,5% menys respecte de l’any 2018. Es preveu que el seu pes en el conjunt de les llars catalanes minvi fins al 13% el 2048 i que concentrin el 23% de la població.

Finalment, les llars més grans, les formades per cinc o més persones, han estat les úniques que han reduït el nombre de forma continuada. Es preveu que es mantindrà aquesta trajectòria els propers anys, amb una reducció del 7,9%, fins a una xifra de 164 mil llars el 2048, quan representaran el 4% de les llars catalanes i el 10% de la població.

L’augment de població que resideix en llars d’una i de dues persones es reflectirà a totes les comarques a l’horitzó de l’any 2033, degut a l’arribada de generacions nombroses a edats avançades i afavorides per una major autonomia residencial de la gent gran. Es preveuen increments del nombre de llars unipersonals i de dues persones a totes les comarques, amb un rang que oscil·la entre l’1,7% de la Terra Alta i el 34,4% del Maresme en les unipersonals i l’1,3% de la Terra Alta i el 31,7% del Vallès Oriental en les de dos membres. Les de tres membres presenten trajectòries diferenciades en el territori i una major dicotomia espacial. En el període 2018-2033, 25 comarques i Aran tindrien evolució positiva i 16 negativa, amb un rang que oscil·la entre la minva del 9,4% de la Terra Alta i l’increment de l’11,4% del Gironès. La tendència de les llars de quatre persones és de disminució generalitzada, ja que només a sis comarques aquestes llars augmentarien i de forma molt moderada. Finalment, les llars més grans es reduirien arreu del territori, amb caigudes relatives molt importants a les comarques demogràficament menys dinàmiques.

La grandària mitjana de les llars disminuiria a tot el territori durant els propers quinze anys

El 2033, la menor grandària de la llar es localitzaria a les comarques del Pirineu, al Barcelonès (amb una mitjana de 2,22 persones per llar la ciutat de Barcelona), a algunes comarques del litoral (el Garraf) i de l’interior de Tarragona (la Conca de Barberà i el Priorat), mentre que la mitjana més alta de persones per llar es donaria al Pla de l’Estany, a la Terra Alta i a comarques de l’interior de Lleida, com la Segarra, el Pla d’Urgell i l’Urgell. L’any 2033 la grandària mitjana de la llar oscil·laria entre les 2,1 persones del Pallars Jussà, i les 2,55 del Pla de l’Estany.

La Terra Alta és l’única comarca on disminuiria el nombre de llars a l’horitzó del 2033

Els increments relatius més elevats del nombre de llars es localitzarien al litoral, del Tarragonès a la Selva, a l’Àmbit Metropolità (a excepció del Barcelonès), a més del Gironès, el Moianès, Osona i el Pla de l’Estany. Per contra, a l’interior i al Pirineu, a excepció d’Aran, tendirien a localitzar-se les comarques amb pèrdues o menors creixements relatius de llars. Es poden diferenciar cinc grups de comarques:

L’única comarca on es preveu que disminueixi el nombre de llars és la Terra Alta, amb una reducció del 5,2% entre el 2018 i el 2033, encara que en termes absoluts només representaria una minva d’unes 200 llars. Es tracta de la comarca que tindria una major davallada de població durant el període, de l’ordre d’un 9%. A més, malgrat augmentar les propensions a residir en llars més petites continuaria sent una de les comarques amb una grandària mitjana de la llar més alta.

Set comarques amb creixements del nombre de llars inferior al 5%. Es tracta de comarques ubicades al Pirineu i a l’interior sud de Catalunya, i per ordre de menor a major variació relativa de les llars són les Garrigues, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Conca de Barberà. En aquestes comarques la població es reduiria entre l’1% i el 5%, però la propensió més gran a residir en llars petites compensaria l’efecte negatiu de l’evolució demogràfica. El creixement absolut entre el 2018 i el 2033 seria d’unes mil llars.

Onze comarques amb increments del 5% al 10% del nombre de llars. Es caracteritzen per tenir increments de població moderats, inferiors al 5% entre el 2018 i el 2033. Inclou les comarques litorals de les Terres de l’Ebre (el Baix Ebre i el Montsià), les de l’oest de Lleida (la Noguera, el Pla d’Urgell i el Segrià), les del Pirineu (l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Ripollès), a més del Barcelonès i el Bages.

Dotze comarques i Aran, amb creixements del 10% al 15%. Són comarques on s’estimen increments de població d’entre el 5% i el 9%, i uns creixements relatius de les llars al voltant del projectat al conjunt de Catalunya. A més d’Aran, inclou comarques litorals i prelitorals (el Baix Camp, l’Alt Camp, el Garraf, la Selva, el Baix Empordà i l’Alt Empordà) i de l’interior com el nucli constituït per l’Anoia, la Segarra, el Solsonès i l’Urgell, a més de la comarca gironina de la Garrotxa. Cal destacar que a les comarques del Garraf i de la Selva, les variacions relatives de les llars se situarien molt properes al llindar del 15%.

Deu comarques amb augments superiors al 15%. Es caracteritzen pel seu dinamisme demogràfic als pròxims anys, amb increments de població entre el 9% i el 14%. Es localitzen a tot l’Àmbit Metropolità (excepte el Barcelonès), i s’estenen per l’interior al Moianès i Osona i pel sud a l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Tarragonès, a més del Gironès i el Pla de l’Estany. Destaquen el Maresme, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Gironès, amb increments al voltant del 20% en el nombre de llars entre el 2018 i el 2033.