• Enguany s’ha detectat a 19 territoris, la xifra més alta mai assolida, i s’ha pogut cobrir la totalitat de l’àmbit del parc, per l’elevat nombre de persones observadores que hi han col·laborat

 

• El cens es fa quan es pon el sol, perquè a l’hivern és quan els mascles comencen a cantar fins entrada la nit, per marcar territori i atraure la femella, seguint el ritual reproductiu

 

 

L’últim cens de duc (Bubo bubo) elaborat al Parc Natural de Cap de Creus mostra la bona salut de la població d’aquesta espècie al parc. És el rapinyaire nocturn més gran d’Europa. La seva distribució a Catalunya és dispersa, i és escàs arreu del país.

 

Enguany el cens ha comptat amb la participació de gairebé 90 persones observadores, sobretot voluntàries a títol personal, però també d’entitats col·laboradores com la IAEDEN, l’APNAE o STERNA. Aquesta implicació ha permès cobrir la totalitat de l’àmbit territorial del parc i disposar de xifres més precises. El cens s’ha desenvolupat seguint les directrius específiques de seguretat per la pandèmia.

 

Aquesta elevada participació ha contribuït a registrar aquest 2021 xifres rècord de presència del rapinyaire. En concret, s’ha detectat a 19 territoris, la xifra més alta mai registrada al parc.

 

 

Aquest és el desè cens que es du a terme al Parc Natural de Cap de Creus. Enguany, a més del nombre de persones participants, han contribuït als bons resultats les bones condicions del dia del cens. En concret, l’absència de vent, després de dies de fortes ventades, fet que permet sentir perfectament els mascles cantant i alhora que els mascles estiguin més actius. El coneixement que aporten censos com aquest ajuda a conèixer millor territorialment els elements faunístics d’interès de l’espai que, a banda de protegir l’espècie, serveixin per millorar la gestió dels seus hàbitats i prevenir impactes.

 

Amb la posta de sol

 

El cens comença amb la posta de sol, i fins ben entrada la foscor, perquè és quan els mascles comencen a cantar per marcar el territori, i a la tardor i l’hivern, també per atraure les femelles en un ritual reproductiu observat també en altres espècies de rapinyaires nocturns com el gamarús o mamífers com el cérvol, ambdues presents a altres punts de Catalunya.

 

Així, el recompte fa referència només als mascles territorials, perquè és gairebé impossible detectar les femelles (de 19 territoris només en un es va veure o sentir la femella) o els joves que no emeten cant perquè no estan encara en edat reproductora.

 

El duc és una espècie protegida per Directives Europees i prioritària a nivell de conservació, que es troba en regressió en gran part de Catalunya. Diferents factors hi intervenen, com ara la forestació dels hàbitats oberts que sol ocupar, la disminució de les seves preses, molèsties en els llocs de reproducció, ús de raticides en zones agrícoles i periurbanes, etc. La bona presència a Cap de Creus evidencia que al parc gran part d’aquests factors no hi són presents. Així, el Parc Natural de Cap de Creus és un dels indrets amb major densitat de tot Catalunya.