Direcció General de Comunicació

Any Triadú

Budó: "L'Any Triadú arriba en el moment just per recordar-nos que ens cal valentia, compromís i perseverança per fer realitat les nostres aspiracions com a poble lliure"

query_builder   19 febrer 2021 12:49

event_note Nota de premsa

Budó: "L'Any Triadú arriba en el moment just per recordar-nos que ens cal valentia, compromís i perseverança per fer realitat les nostres aspiracions com a poble lliure"

Any Triadú
  • El Govern engega oficialment la commemoració del centenari del naixement de Joan Triadú i Font amb l’objectiu de reivindicar el llegat i el compromís cívic del pedagog, escriptor i activista cultural de Ribes de Freser
  • La commemoració vol “donar a conèixer un dels referents cívics i ètics més potents del país de l’últim segle”, segons ha destacat el comissari de l’Any, Joan Josep Isern

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha presidit la roda de premsa de presentació del programa d’actes de l’Any Joan Triadú, que s’ha celebrat aquest matí al Palau de la Generalitat. L’objectiu principal de la commemoració és demostrar que el llegat de Triadú i les causes que defensava encara són plenament vigents i necessàries, així com propiciar el diàleg entre les generacions que el van conèixer i la gent més jove que vol seguir la seva petjada. Mitjançant exposicions, conferències, taules rodones, articles, etc., el programa de la commemoració posarà en relleu la triple dimensió de Joan Triadú: pedagog, crític literari i referent cívic pioner en la lluita per l’ensenyament del català i en català.

“Catalunya viu moments transcendentals. Ens trobem en una cruïlla de la nostra història en què hem de decidir quin país volem construir per al futur i la commemoració de l’Any Triadú ha arribat en el moment just i necessari per recordar-nos que ens cal valentia, compromís i perseverança per fer realitat les nostres aspiracions com a col·lectivitat i com a poble lliure”, ha manifestat la consellera.

Budó ha valorat que el més important d’aquest centenari és que el llegat de Joan Triadú “continua plenament vigent” i ha assegurat que la trajectòria vital de Triadú és també “la història de la resistència cultural catalanista de l’interior”. En aquest sentit, ha lamentat que la majoria de les causes per les quals ell va lluitar continuen obertes avui dia, fet que “reclama la mateixa actitud de defensa ferma d’uns principis que tenia Triadú”. Entre aquestes causes, Budó ha destacat el català com a llengua nacional; l’escola plenament catalana; el rigor i la exigència constants, i la reivindicació d’una cultura lliure de peatges, pròpia i sense subordinacions, autoodis ni complexos.

La consellera ha fet aquestes declaracions acompanyada del comissari de l’Any, Joan Josep Isern, que ha detallat les activitats previstes. “Volem donar a conèixer un dels referents cívics i ètics més potents que tenim al país en l’últim segle”, ha destacat Isern.

Per a Isern, Triadú “és un dau amb moltes cares i en totes hi ha bon joc: mestre, pedagog, home de lletres, escriptor i prescriptor, crític literari, traductor, defensor del català a peu i a cavall, activista cultural...”. Precisament per la seva contribució polièdrica, l’Any Triadú està adscrit al Departament de la Presidència i amb dos departaments associats: Educació i Cultura. “Volem abastar totes les versions de l’home i de la figura pública”, ha afegit la consellera Budó.

Una vida lligada a l’evolució catalana del segle XX

Joan Triadú i Font va néixer a Ribes de Freser (Ripollès) el 30 de juliol de 1921 i va morir a Barcelona el 30 de setembre de 2010. Mestre, pedagog, crític literari, escriptor, traductor, defensor de la llengua catalana i activista cultural, la seva trajectòria vital va lligada estretament a l’evolució de la cultura catalana del segle XX.

L’any 1942 es va llicenciar en Filosofia i Lletres i poc després una malaltia el va obligar a recloure’s a Cantonigròs (Osona) on el 1944, i fins al 1968, va ser l’ànima del Concurs Parroquial de Poesia, una de les primeres manifestacions públiques de la literatura catalana perseguida pel franquisme.

El 1946 va ser un dels fundadors de la revista ‘Ariel’, entre 1948 i 1950 va fer de lector a la universitat de Liverpool i el 1951 va protagonitzar una de les primeres controvèrsies del món cultural, tant de l’interior com de l’exili, amb la publicació de les dues antologies, la de poesia (1900-1950) i la de contistes (1850-1950).

Aquell mateix 1951 va començar a donar classes al CICF, entitat de la qual —convertida en Institució Cultural del CIC— va arribar a ser director tècnic fins al 1993. Va viure de prop la creació, l’any 1961, d’Òmnium Cultural i de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC), convertida el 1969 en Delegació d’Ensenyament del Català (DEC).

Autor de milers d’articles sobre pedagogia i literatura catalana, va ser una presència habitual a la revista ‘Serra d’Or’ i a les pàgines de cultura del diari Avui des que va començar a publicar-se, l’abril de 1976, fins a la seva mort el 2010.

Creu de Sant Jordi (1982); Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1992); Doctor Honoris Causa per la Universitat Ramon Llull (1998) i Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2001), entre altres distincions, la seva bibliografia aplega una trentena de títols entre dietaris, memòries, traduccions, crítica literària i reflexions sobre l’ofici d’educar.

Un ambiciós programa d’actes per difondre la persona i l’obra de Triadú

Amb la presentació d’avui, el Govern dona el tret de sortida oficial a un any ple d’activitats que implicaran universitats, editorials, biblioteques, artistes, festivals literaris, premis, clubs de lectura, etc., amb l’objectiu de commemorar i redescobrir la figura del pedagog i escriptor nascut a Ribes de Freser. Coincidint amb el centenari del seu naixement, la població acollirà l’estrena d’una sardana dedicada a Joan Triadú i composada especialment per a l’ocasió pel músic Ivan Joanals. Abans que acabi el curs escolar es batejarà l’Institut Escola de Ribes de Freser amb el nom de Joan Triadú.

Un altre dels llocs que van marcar la vida de l’escriptor és Cantonigròs (Osona), on es va instal·lar per recuperar-se d’una tuberculosi. Allà se li dedicarà un homenatge en record de la seva vinculació amb el Concurs Parroquial de Poesia (1944-1968) i, durant la Festa Major de la localitat, es representarà l’espectacle del poeta Josep Pedrals basat en el llibre 100 poesies catalanes que cal conèixer.

A Barcelona, es col·locarà una placa commemorativa a la casa familiar de l’avinguda Riera de Cassoles, 9, al districte de Gràcia, i també s’assignarà el nom de Joan Triadú a algun espai urbà significatiu de la zona. Així mateix, s’està treballant perquè l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès anomeni Joan Triadú al carrer ‘Camí de can Graells’ situat en la zona on hi ha l’Escola Thau Sant Cugat, de la qual en va ser fundador.

Per Sant Jordi, el Departament de Cultura i el Departament de Territori i Sostenibilitat celebraran la diada batejant amb el nom de Joan Triadú un tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Aquesta unitat-tren se sumarà, així, al conjunt de les que FGC ha batejat els últims anys amb noms d’escriptors i escriptores. A més, s’editarà una làmina sobre la figura de Sant Jordi amb una il·lustració del pintor Romà Panadès i un text escrit els anys cinquanta per Joan Triadú.

La commemoració també arribarà a la universitat, amb l’organització d’un seminari dedicat a l’escriptor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB, el 2 de juny, i amb la celebració d’un homenatge durant la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada de Conflent, a l’agost.

Les diferents dimensions de Triadú seran objecte de tres exposicions itinerants: “A dins de classe soc feliç...”, que girarà entorn de Joan Triadú com a pedagog; “Joan Triadú a la ciutat dels llibres’, centrada en la seva faceta d’escriptor, crític literari i prescriptor, i “Joan Triadú, activista”, que s’endinsarà en la seva tasca com a activista i promotor cultural.

Així mateix, es publicarà una edició commemorativa del centenari de Joan Triadú de Memòries d’un segle d’or a l’editorial Pòrtic; el llibre d’entrevistes a Joan Triadú, Joan Triadú, de viva veu, a cura de Susanna Àlvarez (Eumo) i la versió digitalitzada dels llibres Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent (Proa, 2001) i Memòries d’un segle d’or (Proa, 2008).

A l’octubre, se celebrarà l’acte institucional d’homenatge a Triadú al Palau de la Generalitat.

Més informació sobre el programa al dossier de premsa adjunt.

Joan Josep Isern, comissari de la commemoració

El comissari de l’Any Triadú, Joan Josep Isern (Barcelona, 1950), és crític literari i escriptor. L’any 2013 va ser també comissari, conjuntament amb Susanna Àlvarez, de l’exposició “Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú 1921-2010” que va circular arreu del país fins a quedar dipositada definitivament a la biblioteca de Ribes de Freser.

Va ser cap del servei d’Informació i Difusió del Departament de Cultura i membre del Consell Editorial de la Generalitat de Catalunya i de la Xarxa Tècnica de Política Lingüística fins al 2013. A partir de 1989, i durant vint anys, va coincidir amb Joan Triadú en les col·laboracions de crítiques literàries al suplement de Cultura del diari Avui.

Joan Josep Isern escriu articles a diverses publicacions com Serra d’Or, Vilaweb i Enderrock, i ha estat membre de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes. Soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i del Pen Club Català, també ha format part del jurat de diversos premis literaris, entre els quals el Premi Sant Jordi de novel·la, el Premi de la Crítica Catalana, el Premi Ciutat de Barcelona i dels ajuts a la creació convocats per la Institució de les Lletres Catalanes, entre altres.

1  

Imatges

Foto de la roda de premsa (Jordi Bedmar)

Foto de la roda de premsa (Jordi Bedmar) 231

2  

Fitxers adjunts

Dossier de Premsa

Dossier de Premsa
PDF | 659

Imatge institucional

Imatge institucional
PDF | 4974