IDESCAT

NPpmh2020Miniatura

Padró municipal d'habitants. Població estrangera. 2020

La població estrangera augmenta un 8,7% durant el 2019 i arriba a la xifra d'1.260.619 persones a 1 de gener de 2020

A la Segarra i l'Alt Empordà, 1 de cada 4 persones és de nacionalitat estrangera

query_builder   25 febrer 2021 10:31

event_note Nota de premsa

Padró municipal d'habitants. Població estrangera. 2020

La població estrangera augmenta un 8,7% durant el 2019 i arriba a la xifra d'1.260.619 persones a 1 de gener de 2020

A la Segarra i l'Alt Empordà, 1 de cada 4 persones és de nacionalitat estrangera

NPpmh2020Gràfic

La població estrangera resident a Catalunya és d'1.260.619 persones a 1 de gener de 2020 i representa el 16,2% de la població catalana. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquest és el valor més elevat registrat a Catalunya, després que el 2010 s’arribés a 1.198.538 estrangers, que representaven el 16,0% de la població. El nombre d'estrangers s'ha incrementat en 101.192 persones en relació amb un any enrere, xifra que representa un augment d’un 8,7%.

Des del punt de vista territorial, 16 comarques i Aran superen la proporció mitjana de població estrangera de Catalunya, i destaquen la Segarra (27,8%), l’Alt Empordà (24,7%), el Gironès (21,1%), el Barcelonès (21,0%), la Selva (20,7%), el Baix Empordà (20,2%), seguides pel Segrià, el Pla d’Urgell i l’Urgell amb proporcions al voltant del 19%. Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Moianès (9,2%), el Pallars Sobirà (9,2%), l’Anoia (9,3%), el Vallès Oriental (9,4%) i el Berguedà (9,9%). Per municipis, destaquen Guissona (52,3%), Castelló d'Empúries (44,0%), la Portella (40,8%) i Salt (39,3%).

Per àmbits del Pla territorial, 4 àmbits superen aquest valor mitjà (16,2%). A les Comarques Gironines es registra el valor més alt amb un 20,6% de població estrangera, seguit per Ponent amb el 19,3%, el Camp de Tarragona amb el 17,0%, i les Terres de l’Ebre amb el 16,7%. Les menors proporcions es registren en el Penedès amb un 12,7%, les Comarques Centrals i l’Alt Pirineu i Aran amb un 13,8% i el Metropolità amb un 15,8%.

Tots els àmbits del Pla territorial registren increments del nombre d’estrangers, que oscil·len entre el 10,1% observat a l’Àmbit Metropolità i el 4,6% a les Terres de l’Ebre. Per comarques, totes han augmentat l’estoc de població estrangera, excepte el Pallars Sobirà (-5,3%). Destaquen 12 comarques amb increments superiors a la mitjana de Catalunya, entre les quals es troben el Berguedà (19,8%), l’Anoia (13,6%), el Moianès (12,4%), el Pallars Jussà (12,3%) i el Ripollès (12,1%).

En relació amb la localització de la població estrangera al territori, el 38,6% del total resideixen al Barcelonès (486.655 persones). També, destaquen les comarques del Vallès Occidental amb el 8,6% i el Baix Llobregat amb el 7,3% de població estrangera En conjunt aquestes tres comarques concentren el 54,5% de la població estrangera.

Al municipi de Barcelona hi resideix el 28,5% del total d'estrangers de Catalunya (359.087 persones). El creixement del darrer any és del 12,1%, amb un increment en valors absoluts de 38.705 persones. Altres municipis que destaquen són l'Hospitalet de Llobregat amb 61.348 persones de nacionalitat estrangera i Badalona amb 33.678.

Procedències

Les variacions en el nombre d'estrangers estan afectades no només per la intensitat dels fluxos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del seu creixement vegetatiu i pel procés de naturalització d'aquesta població. L'any 2019, 24.123 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola,[1] el 36,3% dels quals eren originaris d'Àfrica i el 33,2% d'Amèrica del Sud.

La població d’origen americà és la que registra el creixement més alt (14,9%) amb la incorporació el darrer any de 46.251 persones. El 68,9% d’aquest augment correspon a l’aportació de la població d’Amèrica del Sud.

La població europea s’incrementa en 20.490 persones, amb un creixement del 5,5%. L’augment més alt correspon als europeus comunitaris (15.619 persones), mentre que els originaris de la resta d'Europa s’incrementen en 4.877 persones. En el cas de les poblacions africanes, l’augment és de 19.531 persones (6,4%), que procedeix majoritàriament d'Àfrica del Nord (15.179). Finalment, la població d'origen asiàtic s'incrementa en 14.767 persones (8,6%) que procedeixen fonamentalment d'Àsia del Sud (10.224).

Per nacionalitats, destaquen pels increments la població originària de Marroc (14.344 persones), de Colòmbia (11.253), d'Hondures (8.402), d'Itàlia (7.716) i de Veneçuela (7.471). En termes relatius, cal destacar l’increment de la població veneçolana, que augmenta un 32,6% i arriba a les 22.929 persones residents, i el de la colombiana, que augmenta un 30,9% amb un estoc de població de 36.521 persones.

Principals nacionalitats

La població europea és la més nombrosa i representa el 31,1% conjunt d’estrangers residents a Catalunya. El segon lloc correspon als originaris d’Amèrica amb un 28,2% seguit per la població africana amb un 25,7%. Més allunyada d’aquests col·lectius, la població asiàtica representa el 14,9% del total.

A Catalunya, la comunitat marroquina és la més nombrosa, amb 238.003 persones, que equival al 18,9% del total d’estrangers El segon lloc l’ocupa la població de Romania, amb 90.583 persones (7,2%); seguida de la població italiana, amb 69.316 (5,5%); la xinesa, amb 65.048 (5,2%) i la pakistanesa, amb 54.571 (4,3%).

La població marroquina és la primera nacionalitat a 27 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és a 9 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la boliviana; a la Garrotxa, l'índia; a l'Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.

Estructura per edats

El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població en edats actives (80,8%) i amb una presència majoritària d'homes (51,6%). L'edat mitjana és de 34,3 anys, mentre que per a la població de nacionalitat espanyola és de 44,4 anys.

Pel que fa a l'estructura per edats del conjunt de la població estrangera, el darrer any es registren increments a totes les edats, amb major intensitat en els trams d'edats entre els 20 i els 54 anys. En conjunt, aquestes edats concentren el 69,5% de l'increment anual.

[1] Informació procedent de l’Estadística d’adquisicions de nacionalitat espanyola de residents, de l‘INE.

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 286

Taules

Taules
XLSX | 87