Territori i Sostenibilitat

Imatge

La població de trencalòs al Pirineu oriental s'estabilitza

query_builder   26 febrer 2021 12:02

event_note Nota de premsa

La població de trencalòs al Pirineu oriental s'estabilitza

  • El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, en col·laboració amb la Federació de Reserves Naturals Catalanes, ha enllestit l’últim cens transfronterer, que mostra que aquesta espècie amenaçada està present en 8 punts d’aquesta àrea

 

  • El recompte s’ha dut a terme amb la participació d’una cinquantena de persones tècniques i voluntàries, que han fet observacions  el dia 17 de febrer a 22 punts, 11 al Ripollès i l’Alta Garrotxa i 11 més al Vallespir i el Conflent
Imatge

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser ha enllestit l’últim cens transfronterer, en col·laboració amb França, per al seguiment de la població de trencalòs al Pirineu oriental.

 

El recompte s’ha dut a terme el dia 17 de febrer de manera simultània, i gràcies a la participació d’una cinquantena de persones, tècniques del parc natural, del Departament i dels Serveis Territorials, del Cos d’Agents Rurals, del Consorci de l’Alta Garrotxa i dels Espais d’Interès Natural del Ripollès, i voluntàries. S’han repartit en equips d’entre dues o tres persones en punts estratègics amb bona visibilitat i zones de pas. L’observació s’ha desenvolupat en total a 22 punts diferents, 11 dels quals entre el Ripollès i l’Alta Garrotxa, a Catalunya, i 11 més al Vallespir i el Conflent, a França.

 

8 punts de nidificació

 

L’últim cens transfronterer ha permès comprovar que la població d’aquesta espècie amenaçada es troba estable en aquesta àrea del Pirineu. Així, s’han localitzat 7 punts de nidificació a França i 1 punt a Catalunya, similar a les xifres de l’any passat (6 punts a França i cap a Catalunya).

L’orografia i les característiques del terreny fan més fàcil la nidificació del trencalòs a la banda francesa. La raó és que l’animal està sotmès a una pressió humana menor, en tant que la zona és més escarpada i menys accessible, i les parelles mostren més predisposició a fer el niu.

 

El cens transfronterer es du a terme de forma periòdica des de fa ja uns 10 anys conjuntament amb la Federació de Reserves Naturals Catalanes, dins del marc que estableix el decret de creació del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser per a crear un gran àmbit de gestió i interessos compartit amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i amb les Reserves Naturals Catalanes.

 

El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser ha habilitat un punt d’alimentació, per facilitar que es puguin fixar parelles a la zona. Aquesta actuació s’emmarca dins els objectius del Pla de Recuperació del Trencalòs a Catalunya (Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s’aprova el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya), així com en l’Estratègia de conservació estatal i el Pla d’Acció a nivell europeu.

 

El trencalòs a Catalunya

 

Cap a finals del segle XIX l'espècie era present a tota la península Ibérica, però al llarg del segle XX va patir una forta regressió. Cap als anys 80 la seva àrea de distribució es va veure reduïda a la part més occidental de la serralada pirinenca.

 

En aquesta dècada, a Catalunya la població era només d'unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Llavors es va iniciar un procés de recuperació i es va arribar als 97 adults l'any 2018, distribuïts en 48 territoris segurs a les comarques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès, la Garrotxa i Osona.

 

Les últimes dades, del 2020, xifren la població de trencalòs a Catalunya es al voltant de les 46 parelles.

2  

Imatges

Imatge

Imatge 879

Imatge

Imatge 1330

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 437