Forts contrastos de temperatura
El desembre (figura 2) va tenir anomalies positives en general, a excepció del terç nord, més afectat per les entrades d’aire del nord de principis i finals de mes. A mitjans de desembre, l’anticicló dominant va inhibir aquestes masses d’aire fred, fent que la temperatura mensual fos superior a la mitjana a la major part de Catalunya.
L’episodi fred que va començar a finals de desembre va continuar fins a la meitat del gener, i va resultar el més persistent des de l’onada de fred de la primera quinzena de 2012, malgrat que no es van enregistrar rècords de temperatura mínima. Tot i que a partir de llavors, la temperatura va remuntar de manera notable, el gener es pot qualificar de fred o normal a bona part del territori.
Des de finals de gener i durant tot el febrer la situació va canviar radicalment: la temperatura es va mantenir en valors elevats, a causa de la circulació zonal que impedia l’arribada de masses d’aire fred, i es van produir adveccions del sud amb pols sahariana. A les comarques de Ponent, aquest febrer va ser el més càlid des de 1990. D’altra banda, al litoral la temperatura màxima no es va enfilar fins a valors alts a causa de l’aparició de núvols baixos, formats pel contacte de la massa d’aire temperada amb la Mediterrània. Aquesta nuvolositat també va provocar nits molt suaus per l’època, que van tenir com a conseqüència rècords de temperatura mínima diària més alta en un mes de febrer. Destaquen valors superiors a 15 °C el dia 1 a punts de la Costa Daurada.
Plujós a l’oest i sec sobretot a l’est, amb excepcions puntuals
La distribució de les anomalies de precipitació (figura 3) mostra una clara zonificació: més plujós al Pirineu occidental i Ponent, i més sec al litoral i prelitoral. Prop de dos terços de la superfície del territori han tingut un hivern que es pot qualificar de sec, amb els dèficits més notables, entre el 30% i el 50% de la precipitació mitjana climàtica, situats al prelitoral Nord i Central, litoral Nord i extrem sud de Catalunya. L’excepció plujosa més cridanera, al sud del Vallès Occidental, va ser causada només per un episodi, l’excepcional aiguat del 18 de desembre.
L’hivern es pot qualificar de plujós a poc més d’un 20% del territori: gran part del Pirineu occidental, indrets del Pirineu oriental i les comarques de Ponent, fins a arribar a àrees del prelitoral Sud, a més de l’esmentat punt molt plujós del Vallès Occidental, al voltant de Cerdanyola del Vallès.
Pel que fa als valors absoluts de precipitació, les quantitats més abundants han arribat a superar els 400 mm en àrees elevades del Pirineu occidental. A l’extrem oposat, s’han recollit menys de 50 mm en àrees de la Catalunya Central i punts del litoral i prelitoral Central i Montsià.
Figura 3: Mapes de precipitació acumulada durant l’hivern 2020-2021 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.