La consellera de Justícia, Ester Capella, lliurarà a la família les pertinences del deportat Joan Lladó aquest divendres 19 de març a les 11 h al Museu Memorial de l’Exili (MUME), al carrer Major, 43-47, de la Jonquera (Alt Empordà). Els mitjans disposaran de rack de premsa.

El Departament de Justícia, a través del Museu Memorial de l’Exili (MUME), retornarà a la família un objecte personal que els nazis van confiscar a Joan Lladó i Mas, un deportat català que va estar empresonat al camp de concentració de Neuengamme, al nord d’Alemanya.

Es tracta d’un rellotge de polsera que va formar part de la mostra “#StolenMemory” (memòria robada), que el MUME va acollir fins al passat 14 de febrer. La consellera Ester Capella el lliurarà als familiars Isabel Fernàndez Lladó, Esteve Fernàndez Lladó i Jaume Fernàndez Lladó, fills d’una cosina de Joan Lladó. 

Presoner 30.857

Joan Lladó i Mas va néixer a Manresa el 13 de desembre de 1914. De ben petit, després de la mort de la seva mare, va traslladar-se a Calonge de Segarra, d’on era originària la família del seu pare. No va participar en la Guerra Civil com a combatent, però un cop va acabar, l’any 1939, va decidir exiliar-se a França. Va estar al camp de concentració d’Argelers, a la Catalunya Nord.  Al març de 1944 fou detingut per la Gestapo a Rennes, a la Bretanya francesa, per col·laboració amb  la resistència.

Posteriorment fou deportat al camp de concentració de Neuengamme, al nord d’Alemanya, amb el numero de presoner 30.857. Poc després el van traslladar al camp de Ravensbrück, on a l’abril de 1945 va morir a causa d’una pulmonia, conseqüència de les pèssimes condicions de vida dels camps de concentració. Només faltaven cinc dies perquè el camp fos alliberat. Tenia 31 anys.

La recerca

El Centre Arolsen tenia constància que el rellotge pertanyia a Joan Lladó, però desconeixia l’existència de familiars vius.

La investigació comença fa només dos mesos, a principis del 2021, quan el nét d’una cosina de Joan Lladó, Èric Torra, localitza el nom de Lladó en una llista d’una cinquantena d’espanyols arrestats a Rennes l’any 1944. Torra s’assabenta així del destí final del seu parent: el camp de Neuengamme.

Posteriorment, ell mateix contacta amb els Arxius Arolsen, que l’informen de l’existència del rellotge i li expliquen que justament és un dels objectes inclosos en l’exposició “#StolenMemory” al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. 

L’exposició del MUME ajuda a localitzar familiars

“#StolenMemory” és una exposició itinerant dedicada a mostrar els objectes personals recuperats de presoners internats en diversos camps de concentració nazis. Són fotografies, rellotges, cadenes o anells que custodien els Arxius Arolsen. Aquest Centre Internacional de la Persecució Nazi encara conserva prop de 3.000 pertinences i n’organitza mostres en diferents països europeus per ajudar a localitzar els familiars dels presoners.

Arran d’haver acollit l’exposició, i gràcies a un conveni signat amb els  Arxius Arolsen, el MUME conserva una desena d'objectes que pertanyien a deportats catalans i espanyols. Quedaran exposats a la sala permanent del Museu per un període de dos anys per ajudar a localitzar nous familiars.

De moment, a part del rellotge que es lliura divendres, ja s’ha pogut retornar un rellotge i una cadena als familiars de qui fou alcalde de Sils durant la Guerra Civil, Baldiri Soler. També s’està pendent de fer el retorn de les pertinences de dos altres presoners del mateix camp de concentració de Neuengamme: Josep Vergés, un combatent republicà natural de la Garrotxa, i Vicente Borjabad, un deportat nascut a Sòria.