Drets Socials

DTASF

Treball, Afers Socials i Famílies commemora el Dia Internacional per a l'erradicació de la discriminació racial

El conseller Chakir el Homrani ha presidit l'acte organitzat aquest migdia pel Departament als jardins del Palau Robert de Barcelona

query_builder   21 març 2021 14:01

event_note Nota de premsa

Treball, Afers Socials i Famílies commemora el Dia Internacional per a l'erradicació de la discriminació racial

El conseller Chakir el Homrani ha presidit l'acte organitzat aquest migdia pel Departament als jardins del Palau Robert de Barcelona

El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha organitzat aquest migdia als jardins del Palau Robert de Barcelona un acte per commemorar el Dia Internacional contra la Discriminació Racial.

L’acte, presidit pel conseller Chakir el Homrani, ha comptat amb diferents testimoniatges i amb actuacions musicals del grup de cambra d’integració social Vozes. El youtuber català Long Li Xue ha llegit el manifest de la Taula de Ciutadania i Immigració amb motiu d’aquest dia internacional.

 

Manifest amb motiu del Dia Internacional per a l’erradicació de la discriminació racial

Catalunya és, ha estat i continuarà sent una societat diversa. Una diversitat que ens defineix com a país i de la qual n’hem d’estar orgullosos.

A Catalunya hi vivim persones nascudes arreu del món. Persones procedents de fins a 174 estats que han triat aquest país per establir-s’hi, fer-hi arrels i desenvolupar-hi el seu projecte de vida. No hi ha dubte que l’arribada constant de persones al llarg del darrer segle han transformat i enriquit de manera importantíssima la nostra societat.

Som un país divers, també, per molts altres motius. A Catalunya hi conviuen des de fa segles diferents minories ètniques i culturals, com ara el Poble Gitano, que va arribar fa 600 anys al nostre país. El Parlament de Catalunya va reconèixer, a 2001, la seva identitat i el valor de la seva cultura. En altres casos som un país divers perquè els nostres avantpassats van venir a viure a Catalunya des d’altres contrades i ens han deixat com a llegat determinats bagatges culturals o fins i tot determinats trets físics que han arribat fins a les generacions actuals. Ciutadans i ciutadanes amb els mateixos drets i deures que qualsevol altre però que malgrat tot sovint es veuen qüestionats -quan no obertament discriminats- pel simple fet de tenir determinades costums o característiques físiques que no són majoritàries.

La diversitat, però, també és un fenomen que té a veure amb la lliure elecció. I és que  no podem oblidar que no són pocs els ciutadans i ciutadanes que han decidit adoptar determinades creences o costums culturals que són percebuts com a estranys per bona part de la població. Maneres de fer i de viure plenament legítimes però que topen amb la  incomprensió de determinades capes de la ciutadania.

Som efectivament un país divers, però malauradament encara no hem aconseguit que aquesta diversitat es visqui amb plena normalitat. Centenars de milers de catalans i catalanes veuen la seva vida condicionada pels prejudicis racials que encara son presents a la nostra societat.

El racisme, un fenomen ampli que afecta a totes i tots

El racisme és una forma de dominació basada en la desigualtat que necessita i fomenta una construcció de l’alteritat i provoca segregació. Es tracte d’un concepte ampli que no només fa referència a discriminacions en base a suposades diferències biològiques, sinó també a qüestions de caire cultural.

A casa nostra el racisme es fonamenta bàsicament en tres realitats socials que es retroalimenten. En primer lloc, en el fet que diversitat i desigualtat social són dos fenòmens encara massa vinculats. En efecte, tenir un determinat origen, un determinat color de pell o professar una determinada religió comporta massa sovint partir d’una situació de desavantatge. Un desavantatge que pot afectar les possibilitats de desenvolupament escolar, laboral i social i que resulta enormement difícil de pal·liar a menys que s’endeguin mesures correctores des dels poders públics.

El segon fet que condiciona l’emergència del racisme és la persistent manca d’interacció entre persones de diferents orígens. Un 45 % dels catalans i catalanes reconeix que en el seu entorn no hi ha relació entre les persones de diferents nacionalitats, cultures o religions. Un contacte que s’ha demostrat com la millor eina per lluitar contra l’emergència de prejudicis entre la ciutadania i que, per això mateix, és important impulsar des de tots els àmbits de la nostra societat.

I finalment, el racisme beu també de l’existència i l’acceptació social d’uns discursos que el legitimen; uns discursos massa arrelats en determinats sectors i que fan que determinades formes de racisme siguin percebudes com quelcom acceptable o fins i tot “banal” en comptes de com una forma de discriminació que cal erradicar de manera immediata.

En resum, el racisme, és un fenomen amb conseqüències greus sobre la cohesió social, que cal combatre.

Un compromís col·lectiu per lluitar contra el racisme

Combatre el racisme requereix d’una estratègia de país. Una estratègia que queda recollida en l’informe La discriminació per motius d’origen racial o ètnic a Catalunya del departament de Treball, Afers Socials i Famílies i que exigeix ser implementat sense dilacions.

Per tot el que s’ha exposat, les entitats que conformem la Taula de Ciutadania i Immigració de Catalunya demanem.

A. A les administracions públiques
  1. Que adoptin les mesures oportunes per tal que la seva composició, -tant pel que fa als càrrecs polítics com tècnics-, reflecteixi cada vegada més la diversitat de la societat per a la qual treballen
  2. Que endeguin polítiques específiques destinades a evitar que el fet de pertànyer a un grup ètnic o cultural minoritari continuï suposant enfrontar-se a situacions de desigualtat. Cal regular, al mateix temps, marcs jurídics concrets que protegeixen les víctimes de racisme i discriminació
  3. Que estableixin estratègies per garantir que el conjunt de la ciutadania percep els serveis públics com a propis, amb independència de quin sigui el seu origen, la seva llengua materna, el seu fenotip o la seva religió
  4. Que impulsin iniciatives destinades a fomentar el coneixement i el reconeixement de la diversitat cultural entre el conjunt de la població, en tant que aquesta és la millor eina per evitar que sorgeixin mostres de racisme i d’intolerància
  5. Que promoguin iniciatives ciutadanes de rebuig i condemna als discursos racistes
  6. Que impulsin accions per garantir l’atenció i la reparació a les víctimes d’accions de caire racista
  7. Que facin una reflexió sobre el racisme institucional que preval a Catalunya, no com un qüestionament a les administracions, sinó com una oportunitat per a trencar amb prejudicis, estereotips i pràctiques que exclouen i discriminen.

B. Al conjunt de la societat

  1. Que el conjunt de les entitats del nostre país es comprometin a dur a terme accions per tal de reflectir cada vegada més la diversitat en el si de les seves organitzacions
  2. Que el conjunt dels actors socials impulsin un acord per garantir l’accés al treball, l’educació i la formació per a tota la població, sense discriminació
  3. Que el conjunt dels actors socials implicats en la matèria impulsin un pacte per tal que tothom pugui tenir accés a l’habitatge, sense discriminació
  4. Que el conjunt dels actors socials impulsin un o diversos acords per tal de garantir que tothom pugui tenir accés als béns i serveis públics sense discriminació
  5. Que el conjunt dels agents socials impulsin accions per dotar d'eines a tota la ciutadania per desmuntar i combatre els discursos racistes
  6. Que fem una reflexió respecte als prejudicis i estereotips que tenim individualment i com a societat tenim, perquè només a partir del seu reconeixement podrem buscar la seva eliminació.
C. A les forces polítiques
  1. Que es mantinguin fidels als compromisos adquirits en l’Acord per a un debat responsable sobre immigració i contra el racisme i la xenofòbia signat l’1 d’abril de 2019
  2. Que perseverin en l’estratègia d’aïllar els partits d’extrema dreta i tots aquells que vulguin extreure rèdit electoral mitjançant discursos racistes.
  3. Que es comprometin a aprovar i donar suport a les normes jurídiques i institucions que busquen posar fi al racisme i la discriminació racial.