Recerca i Universitats

CIC

El Consell Interuniversitari de Catalunya insta a flexibilitzar els criteris d'acreditació del nivell B2 en terceres llengües en els estudis universitaris de grau

query_builder   26 març 2021 16:00

event_note Nota de premsa

El Consell Interuniversitari de Catalunya insta a flexibilitzar els criteris d'acreditació del nivell B2 en terceres llengües en els estudis universitaris de grau

  • L’acord, adoptat en la Junta del CIC celebrada aquest matí, planteja la necessitat de modificar la llei que estableix l’obligatorietat del B2 i proposa alternatives a la via del certificat oficial
  • El CIC també acorda allargar per al pròxim curs 2021-2022 el període excepcional i el model híbrid de docència universitària, davant l’evolució incerta de la situació de pandèmia
  • Es crea el grup de treball per desenvolupar la Competència Digital Docent entre els professionals d’educació infantil, primària i secundària de Catalunya
CIC

El Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), integrat per representants del Govern i de les dotze universitats catalanes, ha aprovat avui un acord que insta a modificar la llei que estableix l’obligatorietat d’acreditar un nivell B2 en una tercera llengua en els estudis universitaris de grau. El CIC considera necessari flexibilitzar els criteris i adaptar-los a les necessitats i especificitats de cada universitat.

Concretament, l’acord proposa “modificar la normativa sobre l’aprenentatge i l’acreditació de coneixements i competències en terceres llengües en el sistema universitari de Catalunya amb l’objectiu de substituir l’exigència actual d’un únic nivell per a tot l’estudiantat universitari en acabar els seus estudis per una regulació més flexible, més àmplia i adaptable a les possibilitats i necessitats de cada universitat, d’acord amb la seva  autonomia universitària.”

L’exigència de l’acreditació del nivell B2 afecta ara mateix els estudiants que van començar els estudis de grau a partir del curs 2018-2019 i, per tant, ja s’hauria d’aplicar als estudiants dels graus de 180 crèdits que finalitzaran aquest curs, i als dels graus de 240 crèdits que finalitzaran el curs vinent. Davant la proximitat d’aquests terminis, el CIC ha dut a terme un procés d’anàlisi de la situació i de revisió de la normativa, i  planteja la conveniència d’adaptar la llei a les circumstàncies actuals de les universitats catalanes. Concretament, el CIC insta el Govern de la Generalitat a presentar al Parlament de Catalunya la modificació de la Llei 1/2018, del 8 de maig, de modificació de la Llei 2/2014, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

En aquesta línia de flexibilització dels criteris, el CIC proposa que es consideri una possible ampliació del ventall de llengües incloses en l’acreditació –actualment són les llengües estrangeres establertes en les PAU, és a dir, l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià–, per posar en valor la riquesa plurilingüe de Catalunya i reforçar la funció social de les universitats. Igualment, també demana que es pugui valorar l’establiment d’exempcions de l’acreditació de nivell per atendre la diversitat en aquells casos en què hi hagi dificultats importants per a l’adquisició de competències lingüístiques.

Així mateix, l’acord proposa la flexibilització de les vies que permetin demostrar els coneixements i competències en terceres llengües, com a complement de l’acreditació mitjançant certificats oficials. A tall d’exemple, l’acord del CIC recull algunes opcions com ara:

  • Haver cursat i superat un mínim de 9 crèdits ECTS d’assignatures impartides íntegrament en una tercera llengua, de qualsevol tipologia, en què l’avaluació s’hagi realitzat en aquesta llengua.
  • Elaborar, defensar i superar el treball de fi de grau en una tercera llengua.
  • Fer una estada en una universitat o empresa estrangera en el marc d’un programa de mobilitat o d’un conveni de cooperació educativa en què l’activitat es faci en una tercera llengua, dins un estudi universitari oficial, i haver obtingut un mínim de 9 crèdits ECTS. En el cas que l’estada inclogui activitats d’avaluació, cal que es realitzin en aquesta tercera llengua.

Aquesta flexibilització permetria que cada universitat pugui establir les vies que consideri més adequades, tenint en compte la situació específica de les seves facultats i centres, per tal que els seus estudiants tinguin més opcions de demostrar els seus coneixements i competències en terceres llengües.

Allargament del model híbrid per al curs 2021-2022

Davant l’evolució incerta de la situació de pandèmia, la Junta del CIC també ha acordat allargar el “període excepcional” i el model híbrid de docència, presencial i virtual, per al sistema universitari de Catalunya fins a la finalització del curs acadèmic 2021-2022, independentment de la situació de l'estat d’alarma declarada pel Govern de l'Estat. En aquest sentit, l’acord subratlla que si bé es produeix una millora lenta i progressiva pel que fa a la pandèmia i als indicadors de control de la transmissió que permet seguir avançant en el procés de recuperació d'activitats, l’evolució continua sent massa incerta, tant pel que fa als indicadors, com al ritme de la vacunació dels diferents col·lectius.

Davant d’aquesta realitat, el CIC considera que no és possible assegurar que el curs acadèmic 2021-2022 es pugui desenvolupar amb plena normalitat. La Junta del CIC podrà revisar i modificar, si s’escau, aquest període que, en tot cas, finalitzarà de manera automàtica quan el Govern de la Generalitat consideri que s’ha tornat a la situació prèvia a la pandèmia.

Competència digital en la formació docent inicial

D’altra banda, en el marc del CIC, la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement, el Departament d’Educació, i totes les universitats catalanes han acordat impulsar un grup de treball conjunt amb l’objectiu de desenvolupar les accions necessàries per assegurar l’assoliment de la Competència Digital Docent (CDD) a la formació inicial de les i els mestres i del professorat.

Això comportarà, d’una banda, integrar aquesta competència, la CDD, als plans d’estudi dels títols de grau en Educació Infantil i Educació Primària i del màster universitari en Formació del Professorat d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyaments d’Idiomes (MUFPS). I, de l’altra, reconèixer la CDD assolida per part del col·lectiu de persones titulades dels estudis esmentats. Per assolir aquests objectius, aquest nou grup (anomenat Grup de Seguiment per a la integració de la Competència Digital Docent en la Formació Universitària Inicial de les i els Mestres i del Professorat) dissenyarà una estratègia comuna i propostes operatives, a nivell de sistema universitari català, per assegurar aquesta competència.

Els equips del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) i del Programa de Millora del MUFPS, coordinaran i gestionaran aquest grup de seguiment, que també disposarà de la col·laboració de la resta d’agents implicats, especialment universitats catalanes, així com la Direcció General d’Universitats del Departament d’Empresa i Coneixement; la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital, del Departament d’Educació; i AQU Catalunya.