El Parc Natural del Montsant inaugura avui una exposició sobre la història de la ramaderia en aquest espai natural protegit. La mostra, ubicada a la seu del Parc, a la Morera de Montsant, és d’accés gratuït i es podrà visitar fins a principis de juliol.

Inicialment l’exposició s’havia d’inaugurar el mes de desembre passat, però a causa de la situació de pandèmia no s’ha pogut fer fins ara.

La mostra, produïda conjuntament amb el Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa és el resultat, en gran part, d’una tasca de recerca per recuperar la memòria oral a l’entorn d’aquest ofici a través de converses amb antic pastors de la zona i d’altre que havien portat el seus ramats dalt del Montsant, preferentment a l’estiu.

L’exposició està formada per un conjunt de 10 plafons que recorren la història de la ramaderia a Montsant, un territori que des de fa segles ha acollit ramats de cabres i ovelles, i on l’ofici de pastor ha estat un ofici cabdal i present en les comunitats.

La mostra s’acompanya amb l’exhibició d’un audiovisual amb imatges sobre l’ofici de la pastura des del passat fins a l’actualitat i una petita mostra d'art popular dels pastors, gràcies a la col·laboració del Museu de Reus (Institut Municipal Reus Cultura). Entre altres peces, s’exhibeixen un seguit de collars amb esquelles i de clavilles de fusta, emprades amb els ramats que feien transhumància entre la Ribera d'Ebre i Montsant. Les clavilles són peces amb que es tanca el collar de cuir que subjecta l'esquella al coll de l'animal. Les clavilles antigues, obrades en fusta, molts cops de boix, però també de sabina, ginebre o corner, tenien forma de clau. Treballades amb ganivet, eren sovint decorades amb motius tallats sobre la fusta.

També es pot veure alguns collars de defensa de gos d’atura, testimoni de l’existència de llops a la serra de Montsant, cedits per particulars de la comarca. Un d’ells, recollit a Ulldemolins a mitjan segle XX i que es conserva al Museu de Reus, mantenia la indicació que els últims llops van ser eliminats de la muntanya a finals del segle XIX.

La pastura, una eina de desenvolupament sostenible

L’exposició també es fixa en l’actualitat d’aquesta activitat i la seva contribució al desenvolupament sostenible del territori. Des del punt de vista de la gestió i la conservació, el pasturatge és una eina de gestió de la muntanya mediterrània perquè manté ecosistemes oberts, alhora que és un mecanisme per a mantenir infraestructures per a la prevenció d’incendis. Així mateix, l’existència de pastors al territori també contribueix al desenvolupament econòmic local.

En aquest sentit, des del Parc Natural del Montsant es dóna suport a la pastura, ja sigui subvencionant directament aquesta activitat, recuperant instal·lacions ramaderes per a vells i nous usos o redescobrint els antics camins que creuaven la serra. D’altra banda, també s’impulsa iniciatives de promoció dels productes locals derivats, fet que contribueix al manteniment del necessaris escorxadors municipals com el de Cornudella de Montsant.

Després d’exhibir-se a la seu del Parc, es preveu que l’exposició viatgi a d’altres municipis de la zona.