• El Pla vol garantir la màxima protecció i conservació d’un espai natural de gran rellevància, proposa un augment dels espais lliures i projecta una nova estratègia per a l’ús públic

 

El Govern, a proposta del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha aprovat avui definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). Aquest pla ordena i regula els usos i les activitats d’aquest espai natural de gran rellevància a l’àmbit metropolità de Barcelona i en vol garantir la màxima protecció i conservació.

 

El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) té una naturalesa mixta; ambiental i urbanística. L'àmbit d'aplicació del Pla inclou la totalitat de l'espai del PEIN Serra de Collserola, que coincideix amb el lloc d'importància comunitària i zona especial de conservació (codi ES5110024), tot incorporant el Parc Natural i les reserves naturals parcials, d’acord amb la delimitació definitiva establerta pel Decret 146/2010 i les posteriors modificacions aprovades pel Govern i publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. També s'hi inclouen terrenys de l'interior o l’exterior de l'espai protegit atesa la seva funció rellevant per garantir el compliment dels objectius bàsics de la declaració de Parc Natural. Aquests terrenys situats fora de l’espai PEIN es defineixen com a Espai funcional.

 

La superfície de l'àmbit del Parc Natural és de 8.156 ha i abasta terrenys dels termes municipals de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac. La superfície de l’Espai funcional és de 3.676 ha i abasta, a més dels municipis de l’àmbit del PEPNat, els municipis de Castellbisbal, Sant Joan Despí, Ripollet i Santa Coloma de Gramenet.

 

El Pla ha estat redactat i tramitat fins a l’aprovació provisional per part de l’AMB en un marc de governança i de consens molt ampli i sota la tutela d’una comissió tècnica i una comissió institucional formada pel conjunt d’administracions (Generalitat, AMB, Diputació de Barcelona, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i els nou ajuntaments inclosos al Parc) i presidides pel director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat. Posteriorment, el Pla ha estat aprovat pel Consell Metropolità de l’AMB, les respectives comissions d’urbanisme i, finalment, pel Govern de la Generalitat. Es culmina així un llarg camí des que el desembre de 2012 es va constituir la Comissió institucional.

 

El document aprovat dona compliment a les determinacions del Decret 146/2010, de declaració del Parc Natural de la Serra de Collserola i de les reserves naturals parcials de la Font Groga i de la Rierada-Can Balasc, i deroga l'anterior Pla especial d'ordenació i protecció del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo) del 1987. Ha estat redactat i tramitat en paral·lel a la Modificació puntual del Pla general metropolità en l’àmbit del Parc Natural de la Serra de Collserola (MPGM).

 

L'objectiu principal del Pla és garantir la màxima protecció i conservació d'aquest espai natural de vital importància per a la metròpolis de Barcelona. Per això, la nova planificació proposa un augment dels espais lliures de més de 700 ha i es projecta una nova estratègia per a l'ús públic. El nou Pla defineix un model basat en dos eixos fonamentals: la preservació de la biodiversitat i la potenciació dels serveis ecosistèmics en el marc d'una gestió dinàmica i adaptativa.

 

La importància del Parc rau en els valors que conté, que cal preservar, així com en els beneficis que aporta al medi ambient, a la societat i a la qualitat de vida. Aquest gran pulmó verd ofereix benestar i salut a la població metropolitana, un augment de la riquesa ecològica, un marc per a la sensibilització envers la sostenibilitat i el lleure per a la ciutadania i un reforç de la infraestructura verda metropolitana.

 

Principals objectius del nou Pla

 

El PEPNat té com a eix vertebrador i transversal una estratègia ecològica que defineix un model de parc estructurat en els sis àmbits següents:

 

• Preservació i millora dels valors ambientals. S'aposta per la màxima protecció de tot el Parc i es fan propostes al voltant de quatre idees estratègiques: millora de la connectivitat, conservació dels elements de valor ecològic, control de les pertorbacions i foment de l'economia verda.
• Valorització dels recursos naturals. Amb l'objectiu de fomentar el mosaic agroforestal i l'economia verda, el PEPNat es basa en la corresponsabilitat i cogestió com a elements de conservació activa de l'espai natural i fa partícips els propietaris dels terrenys en la seva gestió. Actualment, el 60% dels terrenys són de titularitat privada.
• Infraestructures i serveis. S'aposta per minimitzar l'ocupació i la fragmentació dels espais lliures de Collserola. Es minimitza l'efecte barrera provocat per les infraestructures, com ara carreteres, línies ferroviàries o instal·lacions per al transport de l'energia, i es potencien i s'adeqüen els passos per a la fauna en punts estratègics, com la riera de Vallvidrera o el torrent de Batzacs.
• Espai funcional. Es crea un espai de transició entre les zones naturals i urbanes, que té un paper regulador en les dinàmiques de l'espai natural: les activitats i usos es concentren en aquests "espais vora". Es tracta de traslladar l'oferta d'activitats a la part exterior del Parc, com les àrees de lleure. Alhora, el nou pla pretén millorar la integració de la serra de Collserola dins la infraestructura verda metropolitana, buscant la sinergia entre els espais naturals i les zones urbanes i fent compatibles els usos lúdics amb la preservació dels valors naturals.
• Ús públic. Es defineix una xarxa bàsica per a l'ús públic a partir de la infraestructura existent amb l'objectiu de fomentar el Parc com a espai de salut, benestar i coneixement. Aquesta xarxa concentra les activitats en determinats espais i camins, ubicats preferentment a les vores del Parc, i així s'evita la dispersió dels usuaris.
• Patrimoni construït. No s'admeten noves edificacions i s'aposta pel manteniment i la millora del patrimoni arquitectònic, històric i cultural existent, a través del catàleg de masies i de l'inventari del patrimoni cultural. Es preveu l’eliminació de les construccions il·legalment implantades.

 

Principals novetats

 

Els principals canvis i novetats d’aquest nou Pla i la modificació puntual del Pla general metropolità que l’acompanya són aquests:

 

1. S'identifiquen i es posen en relleu determinats espais que, des del punt de vista ambiental, requereixen un tractament diferenciat (espais d'interès connector, illes de tranquil·litat, àrees d'especial significació...).
2. S'incrementen els espais lliures en una superfície de més de 700 ha.
3. S'estableix una qualificació específica per al sistema hidrogràfic format pels principals rius i torrents.
4. Es potencien les activitats agropecuàries que afegeixen valor al Parc, basades en el desenvolupament d'una economia verda.
5. Es redueix el sòl destinat a infraestructures viàries i equipaments en més de 400 ha.
6. Es defineix un nou model d'ús públic i social per potenciar un lleure responsable que no malmeti els valors naturals del Parc. Aquest nou model ordena la forta concurrència d'usuaris: concentra les activitats i fa valer els recursos existents en consonància amb la diversitat d'activitats demandades.

 

El pla i la documentació annexa es poden consultar al web del Departament de Territori i al Registre de planejament urbanístic de Catalunya, mitjançant aquest enllaç:

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureFitxa&codiPublic=2015/56783/M&set-locale=ca