IDESCAT

imatge decorativa

Padró d'habitants residents a l'estranger. 2021

Catalunya té 340.514 ciutadans residint a l'estranger, a 1 de gener de 2021

Per primera vegada, s'ha registrat una disminució de residents a l'Àmerica del Sud

query_builder   22 abril 2021 10:33

event_note Nota de premsa

Padró d'habitants residents a l'estranger. 2021

Catalunya té 340.514 ciutadans residint a l'estranger, a 1 de gener de 2021

Per primera vegada, s'ha registrat una disminució de residents a l'Àmerica del Sud

Gràfic. Evolució de la població resident a l'estranger per continent de procedència.

El nombre de catalans residents a l’estranger és de 340.514 persones, a 1 de gener de 2021, xifra que representa un increment de 9.325 persones i una variació anual del 2,8%, la més baixa des del 2009, inici de la sèrie, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). La limitació de la mobilitat internacional arran la pandèmia de la covid-19 ha suposat un alentiment significatiu del creixement del nombre de catalans residents a l’estranger.

Per continents, l’augment més significatiu de residents catalans correspon a Europa, amb un increment de 8.077 persones. En canvi, l’augment de residents a la resta de continents és molt menor, amb un creixement de 706 residents al continent americà, que correspon al creixement d’Amèrica del Nord (902) i Amèrica Central (136), atès que s’ha registrat, per primera vegada, una disminució de residents a l’Amèrica del Sud (-332). Pel que fa al continent asiàtic l’augment és de 298 residents, al continent africà de 147 residents i de 97 residents a Oceania.

Per països, l’increment més alt s’ha registrat al Regne Unit, on resideixen 26.759 catalans a 1 de gener de 2021, 2.243 persones més que l’any anterior, quan aquest país formava part de la Unió Europea. També han crescut de forma significativa els residents a França (2.194), Alemanya (1.311) i els Estats Units (833), mentre que el major descens es registra a quatre països d’Amèrica del Sud: Equador (-241), Veneçuela (-187), Xile (-90 ) i Perú (-67).

Evolució per comarques i municipis

Totes les comarques i Aran han incrementat el nombre d’inscrits a les oficines consulars, amb l’excepció de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Els augments més alts en valors absoluts es registren al Barcelonès (3.501 persones), al Vallès Occidental (761), al Baix Llobregat (659) i al Vallès Oriental (566). En termes relatius destaquen el creixement del Moianès (6,4%), el Montsià (6,3%) i la Garrotxa i el Solsonès, ambdós amb un creixement del 6,2%.

Pel que fa als municipis amb més de 1.000 residents a l’estranger, els de major creixement han estat Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Palafrugell i Salt. Els municipis que han registrat un creixement més baix de residents a l’estranger (menys del 2%) són Sant Cugat del Vallès, Roses, Barcelona i Vilanova i la Geltrú. La Seu d'Urgell registra el mateix nombre de residents a l’estranger que l’any anterior.

Residents a l’estranger per comarques i municipis d’inscripció

França, que és el principal país de residència dels catalans a l’estranger, és la primera destinació de l’Aran (amb 62,6% dels residents a l’estranger localitzats al país veí) i de 32 comarques, encapçalades per la Cerdanya (48,2%), seguida de l’Alt Empordà (46,7%).

Argentina és la primera destinació a 6 comarques, entre les quals destaca la Noguera amb un 57,6% i el Pallars Jussà amb un 46,2%. Andorra és la primera destinació dels residents a l’estranger procedents de l’Alt Urgell (84,3%) i del Pallars Sobirà (33,6%). I Alemanya és la principal destinació dels residents a l’estranger de la comarca d’Osona, amb un 32,2% del total de residents a l’estranger.

Més de la meitat dels residents a l’estranger estan inscrits a la comarca del Barcelonès (173.853), els principals països de residència dels quals són l’Argentina (9,9%), França (9,0%) i Regne Unit (8,2%). Per municipis, el 45,7% dels residents a l’estranger estan inscrits al municipi de Barcelona. El segueixen, amb proporcions més reduïdes, els municipis de l’Hospitalet (2,2%), Terrassa (2,1%) i Sabadell (2,0%).

Composició per edat i sexe

Per grans grups d’edat, els menors de 15 anys representen un 20,1% de la població resident a l’estranger, els de 15 a 64 anys són el grup majoritari amb un 65,4%, i les persones majors de 64 anys són el 14,5%. L’edat mitjana de la població resident a l’estranger és de 38,5 anys, és a dir 3,4 anys més jove que la del conjunt de Catalunya (42,0 anys). La relació de masculinitat és de 103 homes per cada cent dones.

Destaquen per una alta proporció de població jove (menor de 15 anys), els residents a l’estranger procedents de les comarques d’Osona (36,5%), el Solsonès (30,6%) i el Vallès Oriental (30,0%). A l’altre extrem, la població resident a l’estranger que presenta una estructura per edats més envellida, amb proporcions de població de 65 anys i més superiors al 30%, són els procedents de la comarca del Pallars Sobirà (40,5%), seguida a més distància de la Terra Alta (32,8%), la Noguera (32,2%), el Pallars Jussà (31,9%), les Garrigues (30,9%) i el Priorat (30,1%).

Lloc de naixement

El 62,5% dels inscrits a les oficines consulars van néixer a l’estranger, dels quals el 47,8% van néixer al mateix país on ara resideixen (162.811) i el 14,6% a altres països (49.858). Un terç (33,3%) dels residents a l’estranger van néixer a Catalunya (113.288 persones) i, finalment, el 4,2% a la resta d’Espanya (14.139).

La població nascuda a Catalunya que viu a l’estranger resideix fonamentalment a Europa (65,5%) i,  també, els nascuts a la resta d’Espanya (72,4%) i a altres països (67,7%). Mentre que la població nascuda al mateix país on viuen es localitzen majoritàriament al continent americà (62,1%).

Dels països amb més de 5.000 residents catalans a l’estranger, Andorra és el que té una major proporció de nascuts a Catalunya (el 61%) seguit, amb proporcions a l’entorn del 45%, d’Itàlia, Països Baixos, Regne Unit i Alemanya. Són nascuts a l’estrangers més del 80% dels residents a Xile, Argentina, Mèxic i Perú, mentre que els països amb més proporció de nascuts a la resta d’Espanya (a l’entorn del 7%) són Andorra, França i Itàlia.

Noves inscripcions

Durant l’any 2020, hi va haver 19.173 noves inscripcions als registres consulars, que corresponen a les altes produïdes per emigració a l’estranger, naixement, nacionalització i omissió.

En relació amb l’any anterior hi va haver un 31,8% menys de noves inscripcions. El descens de les noves inscripcions es dona amb diferent intensitat segons el continent. És especialment important a Amèrica (-47,5%) i Àfrica (-37,3%), mentre que el descens a Oceania (-31,5%), Àsia (-27,2%) i Europa (-20,2%) se situa per sota la mitjana. Els països d’Amèrica del Sud són els que registren el major descens de noves inscripcions, amb disminucions de gairebé el 60% a Mèxic, Bolívia, Xile i Perú i a l’entorn del 50% a països com ara Colòmbia, Veneçuela, Argentina, Equador i Brasil.

El nombre més alt de noves inscripcions es registra a Europa, amb una representació del 59,7% (11.451 inscripcions). El 36,1% correspon a la Unió Europea (6.912) i el 23,7% a països no comunitaris (4.539). A Amèrica es concentren 5.587 noves inscripcions consulars (29,1%), de les quals 3.076 corresponen a Amèrica del Sud (16,0%), i se’n van registrar 2.511 a Amèrica del Nord i Amèrica Central (13,1%). Per països, destaquen França (3.080 inscripcions), Regne Unit (2.848), Alemanya (1.728) i els Estats Units (1.254).

Per grans grups d’edat, el 39,2% d’aquestes noves inscripcions corresponen al grup de menors de 16 anys, el 57,5% a persones amb edats compreses entre els 16 i 64 anys, i el 3,3% a persones de 65 anys i més.

Pel que fa a la composició per lloc de naixement, el 39,4% de les inscripcions registrades durant l’any 2020 corresponen a persones que han nascut al mateix país on ara resideixen; un 36,4%, a persones nascudes a Catalunya; un 21,1% van néixer en altres països i un 3,1% a la resta d’Espanya.

2  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 183

Taules

Taules
XLSX | 46

El Govern a les xarxes
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia