Justícia

.

Va morir al front de Madrid al desembre de 1936 defensant la República

Justícia inicia els treballs per recuperar les restes del poeta cubà Pablo de la Torriente

Va ser corresponsal de guerra i voluntari internacional

query_builder   28 abril 2021 11:57

event_note Nota de premsa

Va morir al front de Madrid al desembre de 1936 defensant la República

Justícia inicia els treballs per recuperar les restes del poeta cubà Pablo de la Torriente

Va ser corresponsal de guerra i voluntari internacional

Els arqueòlegs obren una fossa al cementiri de Montjuïc

.

El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria, ha iniciat els treballs d’obertura d’una fossa al Cementiri de Montjuïc on podria estar enterrat el poeta cubà Pablo de la Torriente Brau, mort pels volts del 19 desembre de l’any 1936 al front de Madrid, mentre defensava la República com a voluntari internacional. Tenia 35 anys.


De Madrid a Barcelona


Pablo de la Torriente va ser inicialment enterrat al Cementiri de Chamartín de la Rosa, a Madrid, pocs dies després de morir. Posteriorment, el cadàver va ser embalsamat i traslladat a Barcelona, amb la intenció de repatriar el cos a Cuba en vaixell. Les despulles, però, no van poder moure’s de Catalunya, a causa de la situació de guerra. 


El nínxol 3.772


El poeta, llavors, va ser enterrat provisionalment al nínxol 3.772 del Cementiri de Montjuïc, el 13 de juny de 1937. L’any 1939, ja acabada la Guerra, va exhaurir-se el termini d’ubicació temporal i les restes van ser exhumades i traslladades a la fossa que ara s’obre, situada a pocs metres del nínxol, on possiblement també hi ha enterrades unes altre onze persones sense identificar.


Pablo de la Torriente Brau: ‘El héroe de Majadahonda’ 

Poeta, periodista i revolucionari, Pablo de la Torriente va ser un intel·lectual cubà autor de diversos contes, assaigs i novel·les. Va marxar de Cuba al setembre de 1936 per exiliar-se a Nova York, a causa de la dictadura de Gerardo Machado. Amb l’inici de la Guerra Civil, va viatjar a Espanya per fer de corresponsal de guerra. Sense deixar d’enviar les cròniques, va acabar formant part de la lluita armada com a voluntari internacional. Va morir en combat a Majadahonda, a pocs quilòmetres de Madrid, en l’anomenada batalla de la niebla. Al seu país va convertir-se en un símbol i va ser conegut com “El héroe de Majadahonda”. A l’Havana hi ha el Centro Cultural Pablo de la Torriente, dedicat a la preservació de la memòria.

Acord amb el consolat cubà i l’Ajuntament de Barcelona


La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el Consolat General de la República de Cuba van signar un conveni l’any 2018 per als treballs de recuperació i repatriació del poeta. 

 

El Departament de Justícia, com a administració competent, s’encarrega de l’excavació de la fossa i dels treballs per identificar el cos amb l’encreuament de dades del Programa d’identificació genètica. L’Ajuntament garanteix l’accés al Cementiri de Montjuïc i el suport logístic. El consolat, per la seva banda, aportarà la mostra d’ADN de la família i, en cas d’èxit, es farà càrrec de la repatriació del cos a Cuba.


Pla de fosses

 

Aquesta excavació és la 35a actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones.

 

12 d’aquestes persones han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb perfils genètics dels familiars de les víctimes i perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.


Mostres d’ADN


El Programa disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. La donació d’ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les restes de les fosses.

 

Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’encarrega d’extreure la mostra del frotis bucal.

 

Al Cens de persones desaparegudes hi consten uns 6.000 casos inscrits. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.

6  

Imatges

Inici dels treballs al Cementiri de Montjuïc

Inici dels treballs al Cementiri de Montjuïc 291

La consellera Capella, amb la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, i el regidor de Drets de Ciutadania i Participació de Barcelona, Marc Serra, a Montjuïc

La consellera Capella, amb la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, i el regidor de Drets de Ciutadania i Participació de Barcelona, Marc Serra, a Montjuïc 123

Llibres del poeta Pablo de la Torriente

Llibres del poeta Pablo de la Torriente 142

Nínxol d'on van ser exhumades les restes del poeta l'any 39

Nínxol d'on van ser exhumades les restes del poeta l'any 39 167

La consellera Capella, en l'inici dels treballs d'obertura de la fossa

La consellera Capella, en l'inici dels treballs d'obertura de la fossa 113

Un moment dels treballs d'obertura de la fossa al Cementiri de Montjuïc

Un moment dels treballs d'obertura de la fossa al Cementiri de Montjuïc 201