Cultura

L'Any Palmira Jaquetti clou amb un acte a l'ESMUC i la presentació d'un llibre de poemes

query_builder   7 maig 2021 11:01

event_note Nota de premsa

L'Any Palmira Jaquetti clou amb un acte a l'ESMUC i la presentació d'un llibre de poemes

  • La cloenda es farà demà dissabte, 8 de maig, i es podrà seguir de forma telemàtica des del canal de Youtube de Cultura
CULTURA

Demà, dissabte 8 de maig, a les 18.30 hores, es farà l’acte de cloenda de l’Any Palmira Jaquetti, a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb la participació de la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, M. Àngels Blasco; la comissària de l’any, Carme Oriol; i la directora de l’ESMUC, Núria Samper, que faran un breu balanç de l’any i presentaran el llibre L’estel dins la llar. La cloenda es podrà seguir de forma telemàtica des del canal de Youtube de Cultura.

L’acte de cloenda vol tancar oficialment aquest any dedicat a homenatjar la Palmira Jaquetti d’una manera molt propera a la seva sensibilitat poètica, i per això, el fil conductor serà la lectura de poemes L’estel dins la llar, publicat l’any 1938, l’únic llibre de poemes publicat en vida, i del qual se n’ha fet una edició commemorativa expressament per a aquest acte.

L’acte serà conduït per l’actriu Montserrat Alcoverro, que també en serà la rapsode, i comptarà amb la col·laboració d’estudiants de l’ESMUC per interpretar breus peces musical de Palmira Jaquetti extretes dels seus llibres de cançons infantils, de Nadal i de Caramelles. La participació de l’ESMUC en un acte com aquest obre la possibilitat a continuar buscant col·laboracions que relacionin la formació musical amb la investigació i la interpretació de la música del país, molta de la qual queda amagada sota l’anonimat dels seus creadors i encara més de les seves creadores.

El Departament de Cultura ha commemorat enguany (el 2 de març de 2020 es va fer l’acte d’inauguració a l’Ateneu Barcelonès) el 125è aniversari del naixement de Palmira Jaquetti, escriptora i poetessa, pedagoga, compositora i recol·lectora de cançons per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Una dona que es va fer un lloc destacat en l’àmbit cultural i des de la seva condició de dona en un món molt masculinitzat.

Durant aquest any, s’han dut a terme nombroses activitats, concerts, lectures de poemes, actuacions teatrals, conferències, exposicions i publicacions diverses, arreu del país, malgrat les condicions d’excepcionalitat absoluta que la pandèmia ha comportat i que han fet cancel·lar o ajornar algunes de les propostes previstes. Tot i així, la difusió de la seva figura i de la seva obra s’ha donat a conèixer arreu, i ja es pot dir que ha sortit de l’anonimat més punyent i d’altra banda, ha generat descobertes de la seva obra inèdita i propostes per fer investigacions més agosarades sobre ella mateixa, sobre altres dones de recorregut paral·lel com a activistes de la cultura i del context que els va tocar viure.

Palmira Jaquetti i Isant (Barcelona, 21 de setembre de 1895 - Els Monjos, 8 de maig de 1963), va ser una persona de forta sensibilitat literària i musical que es va lliurar en cos i ànima, des de molt jove, a l’estudi, ensenyament i divulgació de la nostra cultura, amb el condicionant social de ser dona en la primera meitat del segle XX. És una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, van contribuir a millorar el nivell cultural del país a partir de les seves inquietuds musicals, literàries, pedagògiques i humanístiques en general. Com a dona d’una època en què era difícil ésser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de tantes altres dones, també anònimes, que van contribuir a construir un model de país.

L’any 1914 es va graduar com a Maestra Superior de Primera Enseñanza, va estudiar piano i composició al Liceu i a l’Escola Municipal de Música. Més endavant, el 1927, va convalidar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, on va obtenir la llicenciatura en Filosofia i Lletres. En la seva obra, a banda del vessant literari, hi ha també el de compositora —amb peces musicals que van des del gènere orquestral fins als goigs— poetessa, pedagoga o traductora. A més, va col·laborar amb l’Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona fundat per Francesca Bonnemaison a Barcelona.

Des de l’any 1925 va participar en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. L’Orfeó Català, que juntament amb la Fundació Patxot dirigia aquest projecte, li va encomanar una missió a la Seu d’Urgell. Aquesta va ser la primera de moltes altres que duria a terme acompanyada de Maria Carbó, Mercè Porta o Enric d’Aoust. Durant aquesta nova etapa en la seva vida professional, alternà la seva faceta de folklorista amb la seva labor educativa.