Territori

Conseller Calvet

Calvet: "La Llei de barris va marcar una fita en l'actuació integral, portant en una sola mà programes físics i socials"

El projecte d'intervenció integral al barri de Bellavista de les Franqueses del Vallès, de 8,2 MEUR, va resultar beneficiari de la setena convocatòria de la Llei de barris

query_builder   10 maig 2021 14:39

event_note Nota de premsa

Calvet: "La Llei de barris va marcar una fita en l'actuació integral, portant en una sola mà programes físics i socials"

El projecte d'intervenció integral al barri de Bellavista de les Franqueses del Vallès, de 8,2 MEUR, va resultar beneficiari de la setena convocatòria de la Llei de barris

  • El Pla de barris ha permès rehabilitar elements comuns de 45 comunitats de veïns; suprimir barreres arquitectòniques; crear l‘eix cívic de Bellavista, al carrer Rosselló; posar en marxa nous equipaments, i impulsar programes de dinamització comunitària, cohesió social, integració, suport a les comunitats de veïns i mediació.

  • Les convocatòries d’ajuts de la Llei de barris van arribar a possibilitar 112 projectes d’intervenció integral, altres 29 de petits municipis i quatre intervencions de continuïtat, beneficiant més d’un milió de persones
Un moment de la visita, aquest matí, a les Franqueses del Vallès.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha visitat avui, acompanyat de l’alcalde de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), Francesc Colomé, el barri de Bellavista del municipi, en ocasió de la finalització del seu Pla de barris. Bellavista va ser un dels 29 projectes que van resultar beneficiaris de la setena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris, que es va resoldre l’any 2010. A la visita també hi han estat presents els regidors encarregats d’executar el Pla de barris durant aquests 11 anys, així com representants de les associacions veïnals.

La Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial es va aprovar el 2004 i tenia com a objectiu incentivar una actuació pública integral en àrees urbanes amb necessitats especials per tal de garantir-hi la qualitat urbana, ambiental i la cohesió social. Es volia canviar les dinàmiques urbanístiques i socials d’aquests barris ajudant els ajuntaments a finançar Programes d’intervenció no només urbanístics o arquitectònics –millora de carrers i places, accessibilitat dels habitatges, rehabilitació- sinó també de caire social, adreçats a col·lectius determinats, o de dinamització del comerç. Per això, la Llei es va acompanyar de la creació d’un Fons econòmic, amb el qual es van obrir set convocatòries d’ajuts.

La darrera convocatòria, resolta l’any 2010, va beneficiar un total de 29 projectes presentats per 28 municipis, que sumaven una inversió total de 170 MEUR. D’aquesta quantitat, el Govern podia aportar un màxim de 99 MEUR.

Un total de 12 projectes d’11 municipis, entre els quals el del barri de Bellavista de les Franqueses del Vallès, eren projectes ordinaris de rehabilitació integral. El projecte de Bellavista estava valorat inicialment en 8,7 MEUR, dels quals el Govern podia aportar 4,39 MEUR. A data d’avui, l’Ajuntament ha justificat despeses per valor de 6,8 MEUR i el Departament li ha abonat 3,42 MEUR. Finalment, el pressupost executat ha estat de 8,2 MEUR.

El Pla de barris de Bellavista

Segons el Projecte presentat per l’Ajuntament el 2010, Bellavista era un barri amb baixa activitat econòmica i aïllat per les infraestructures, amb manca de zones lliures i habitatges sense ascensor. Es preveia urbanitzar la plaça de l’Esbarjo i plaça Espanya, impulsar la rehabilitació, crear dos espais cívics i socials i millorar les passeres existents amb ascensors.

Les actuacions finalment dutes a terme mantenen l’equilibri entre els camps d’actuació proposats al programa inicial. Calvet n’ha fet un balanç “molt positiu” perquè “estem aconseguint el que desitjàvem”. “S’ha fet un gran esforç per actuar sobre el propi barri, sobre les places, els carrers, i amb la instal·lació d’ascensors en algun punt on eren necessaris per facilitar una mobilitat més adequada als seus ciutadans”. “El Pla de barris també ha permès actuar en 45 comunitats de veïns, segur que hem aconseguit més qualitat de vida” per als seus residents, ha emfasitzat el conseller.

Així, és remarcable la despesa per a rehabilitar els elements comuns dels habitatges, que representa el 23% de la despesa executada fins el moment i que ha permès actuar en 45 comunitats de veïns.

El 34% del pressupost s’ha destinat a millorar la qualitat de l’espai públic i la supressió de barreres arquitectòniques. S’han reurbanitzat diverses places i el carrer Barcelona, convertit en un eix cívic que travessa el barri i facilita la comunicació entre la plaça Espanya i els equipaments cívics, culturals i educatius.

Una nova zona d'esbarjo al barri de Bellavista.
Una nova zona d'esbarjo al barri de Bellavista.

La línia de ferrocarril que corre paral·lela al límit del barri constituïa una barrera física amb els equipaments esportius i el parc lineal situat a l’altra banda de la via. Aquesta dificultat s’ha pogut superar amb la reforma i muntatge de dos ascensors i un pas soterrat per a vianants i bicicletes.

També s’ha actuat a la plaça dels Països Catalans (entre el passeig d’Andalusia i el carrer de Navarra) per tal de facilitar la mobilitat. Així, s’ha instal·lat un ascensor i una passera, entre el passeig central del barri i la zona d'equipaments culturals i educatius.

Nous ascensors a la passera sobre les vies del tren.
Nous ascensors a la passera sobre les vies del tren.

El 22% de la despesa s’ha destinat a programes de dinamització comunitària, de cohesió social, integració, de suport a les comunitats de veïns i de mediació. En aquest sentit, el conseller de TES ha valorat que “la llei de barris va marcar una fita molt important en l’actuació integral als barris” perquè “portava en una sola mà programes amb una visió transversal entre allò físic i allò social”.

Un altre 21% de la despesa ha permès millorar l’espai cívic i social del carrer Rosselló. S’ha reformat i ampliat l’antiga escola bressol com a servei d’atenció ciutadana i oficina de polítiques socials i oficina del Pla de barris; s’ha reformat un local municipal com a espai familiar; s’han instal·lat nous vestidors a la zona esportiva, i s’ha reformat un local municipal, situat al carrer Barcelona núm. 33, per dedicar-lo a seu de diferents entitats del barri. També en el camp d’equipaments, s’ha iniciat el projecte del centre de dia per a gent gran, a través del Pla de barris, i es continuarà avançant en la seva execució durant el propers mesos amb fons propis de l’Ajuntament.

Per commemorar l’execució del Pla de barris, l’Ajuntament ha editat una revista resum de les principals les actuacions, que es lliurarà a tots els veïns de la zona.

La setena convocatòria

En aquella mateixa setena convocatòria dels ajuts de la Llei de barris, altres 14 projectes de municipis de menys de 10.000 habitants van ser escollits en la modalitat de Viles amb projectes (es podia finançar fins el 75% del cost) i 4 projectes més van correspondre a ajuntaments que ja havien acabat un projecte ordinari i volien impulsar noves actuacions en barris concrets.

Projectes beneficiaris del ajuts de la setena convocatòria de la Llei de barris
Projectes beneficiaris del ajuts de la setena convocatòria de la Llei de barris

La major part dels projectes es troben en la fase d’acreditació de les actuacions realitzades i de justificació de la despesa realitzada.

Amb la convocatòria del 2010, el Programa de barris va arribar a abastar, en total, 112 projectes d’intervenció integral, 29 de petits municipis i quatre contractes de barri, beneficiant més d’un milió de persones.

El conjunt de les 7 convocatòries d’ajuts de la Llei de barris va suposar “una inversió directa de la Generalitat de 575 MEUR, que va  generar inversions per un total de 1.200 MEUR”, ha recordat el conseller. “Són xifres colossals per posar al dia aquest entorn físic dels barris, les seves places, els seus carrers, els seus equipaments, però també els seus habitatges”, ha posat en valor.

El 2010 es van haver de suspendre les convocatòries d’ajuts “per la profunda crisi financera que estàvem vivint”, que feia necessari derivar els fons a altres ajuts. De fet, durant el període des de 2010 fins ara, “és quant més ajuts hem concedit per pagar lloguer per a famílies vulnerables o quant més pisos hem comprat pel dret de tanteig i retracte”, ha remarcat Calvet.

 

La voluntat del Govern, ha avançat el conseller, “és que puguin haver de nou programes transversals per als barris”. “Segurament haurem de posar paràmetres diferents dels que teníem fins ara, de demografia, socioeconòmics i referents a la vulnerabilitat de les famílies, a més d’un anàlisi de la realitat física del barri”, ha explicat Calvet.

 

4  

Imatges

fotografia 1

fotografia 1 463

Fotografia 2

Fotografia 2 535

Fotografia 3

Fotografia 3 589

Mapa

Mapa 76

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 1045