Estimular la resiliència d’un espai envers el foc és, però, l’objectiu en la majoria dels casos –ja sigui a efectes de gestió forestal, reduint combustible i afavorint la maduració dels boscos, o de manera estratègica: condicionant un territori en funció de pautes conegudes. Per exemple, al Cap de Creus (Alt Empordà), els incendis repeteixen sovint patró de comportament. A la carretera entre Roses i Cadaqués s’hi ha cremat matoll als peus de l’alzina surera per fer més segura una zona on probablement caldrà maniobrar-hi en cas d’incendi. La crema es va programar al febrer, aprofitant la hivernació de la tortuga autòctona.
Precisament són aquestes cremes estratègiques les més practicades durant la recent campanya: el 59 % de les actuacions tenien aquest objectiu. En elles, s’ha cremat el 45 % de les 162 hectàrees tractades. La majoria de superfície cremada, però, ha estat de pastures del Pirineu lleidatà: el 60% de l’extensió corresponia a aquesta classe de terreny. Serveix per a rejovenir l’herba: s’aconsegueix, a la vegada, millor aliment pels animals ruminants i s’elimina la vegetació baixa més seca i inflamable.
Altres tipus de cremes que s’han dut a terme en aquesta campanya són de conservació i millora d’hàbitat (a Bonastre, al Baix Penedès, es va efectuar una crema d’alta intensitat a requeriment d’un propietari perquè l’àliga cuabarrada recuperés espais de campetx), de gestió forestal (per aclarir els sotaboscos i fer esporga tèrmica als arbres, eliminant-ne les branques baixes i l’excés de fulles sense afectar-los) de protecció dels nuclis urbans aïllats (molt perjudicats i exposats, al igual que les pastures, a l’increment del risc d’incendi que provoca l’abandonament de l’activitat agrícola i ramadera) i de caràcter formatiu