query_builder 10 juny 2021 14:07
event_note Nota de premsa
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat aquest matí que la transformació social i econòmica que ha d’afrontar el país no es pot separar de la resolució del conflicte polític amb l’Estat. “Necessitem encaminar amb tota la urgència i la voluntat transformadora la sortida de la crisi, però aixòno ha d’eclipsar que necessitem un bon marc institucional i precisa d’afrontar la resolució del conflicte polític amb l’Estat. La sortida de la crisi, doncs, no ha d’abandonar aquesta qüestió”, ha alertat.
“Per això no em cansaré de dir que com a Govern liderarem la reactivació social i econòmica del país en clau transformadora i, alhora, dedicarem també tots els esforços a la resolució del conflicte polític amb l’estat”, ha afegit. Un camí que ha apostat fer amb la bandera de “l’amnistia i l’autodeterminació”, buscant la complicitat de la ciutadania, la societat civil i els agents socioeconòmics.
També ha alertat que el conflicte polític “no acabaria tampoc només amb uns indults”.“Tenim exiliats i exiliades, companys i companyes pendents de judici, i Catalunya encara ha de poder exercir en llibertat el dret a decidir el seu futur polític. És una situació l’excepcionalitat que cal resoldre per afrontar trotes les transformacions que es plantegen”, ha reblat.
El president ha fet aquestes declaracions durant l’acte de presentació de les conclusions del Grup de Treball Catalunya 2022, que ha definit en un informe les polítiques per a la reactivació del país post Covid-19. En un acte al Palau de la Generalitat, on també hi ha assistit l'expresident Quim Torra, el grup ha presentat dotze objectius, ordenats en tres àmbits (societat, economia i administració) i desplegats en 91 accions concretes. “Una eina excel·lent” que Aragonès ha assegurat que “complementarà de forma determinant l’agenda transformadora que estem impulsant i impulsarem encara amb més força des del Govern”.
Una nova etapa
El president ha defensat que la pandèmia ha evidenciat més que mai que “el país necessita una sacsejada” i que afrontar els canvis, “que són imparables”, implica conduir-los per tal que repercuteixin positivament en la societat i no acabin provocant un augment de les desigualtats, “que ens fan més fràgils com a societat i que acaben dividint el país”. Per això “era tan important activar un grup de treball que, amb total independència i llibertat de criteri, ens ajudés a pensar en l’endemà. Amb la voluntat de construir un futur de prosperitat, benestar i felicitat per a tothom”.
Després de la presentació de les conclusions de l’informe, Aragonès ha agraït “la feina ingent” que el grup ha dut a terme en els darrers mesos i la generositat de posar “el coneixement, l’experiència i el talent al servei del país, en un moment d’extrema dificultat com el que hem viscut aquest any”.
L’informe, ha defensat, ha d’ajudar a “fer realitat unatransformació social, verda, feminista i democràtica” i a “dotar-nos d’unmodel productiu més resilient i sostenible”. També ha de servir per “impulsar unatransició energètica i una autèntica revolució verda,que avui són del tot inajornables”, així com a impulsar la transformació feminista “que ha de fer arribar la igualtat de gènere arreu” i a implementar la transformació democràtica.
El Grup de Treball Catalunya 2022 va ser creat el 2 de juny de 2020 com a òrgan assessor del president de la Generalitat i del Govern, amb l’objectiu d’incorporar el talent d’experts d’àmbits i disciplines diferents i el compromís de la societat civil en la definició de polítiques orientades a garantir la competitivitat i el desenvolupament del país en els escenaris futurs que es puguin derivar de la covid-19.
Els dos coordinadors del Grup de Treball, l’actual consellera d’Acció Exterior i Transparència, Victòria Alsina, i l’expert Genís Roca, han explicat els detalls de les propostes i conclusions incloses en el document lliurat al Govern. També hi han estat presents els vocals d’aquest òrgan assessor: Joan Abellà Barril; Jordi Amat Fusté, Oriol Amat i Salas, Josep Maria Benet Ferran, Elisenda Bou-Balust, Elies Campo i Cid, Mònica Campos Estévez, Albert Cañigueral Bagó, Mercè Crosas i Navarro, José Antonio Donaire Benito, Martina Font Olivé, Anna Garriga Ripoll, Gabriel Jené Llabrés, Jacint Jordana Casajuana, Josep Maria Martorell Rodon, Ramon Maspons Bosch, Neus Monllor Rico, Cristina Nadal Sanmartin, Laura Peracaula Basagaña, Mercedes Pujol Artigas, Coral Regí Rodríguez, Josep Maria Salas i Prat, Jordi Sellas i Ferrés, Maria Sisternas Tusell, Montse Solsona Pairó, Lluís Torner Sabata, Laura Urquizu Barasoain i MontserratVendrell Rius.
Es pot consultar l’informe sencer del Grup de Treball Catalunya 2022 al següent enllaç: https://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/catalunya-2022
2
