Cultura

FOTO

El Museu Maricel de Sitges dona el tret de sortida a l'Any Anglada-Camarasa amb una exposició sobre els seus anys parisencs

query_builder   19 juny 2021 13:00

event_note Nota de premsa

El Museu Maricel de Sitges dona el tret de sortida a l'Any Anglada-Camarasa amb una exposició sobre els seus anys parisencs

  • S’exposen, per primera vegada a Catalunya, un gran conjunt de les litografies que Anglada va fer durant aquell període i que no es van comercialitzar, i la majoria dels olis pintats en aquest període i conservats a Catalunya

 

  • L’exposició obre al públic demà diumenge, 20 de juny, i es podrà visitar fins al final d’any
Fleurs du mal

Amb motiu de l’Any Anglada-Camarasa, en el que es commemora els 150 anys del naixement del pintor, els Museus de Sitges presenten l’exposició Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París en la qual es mostren obres del seu període parisenc, a cavall entre els segles XIX i XX, posant en context les dues pintures d’Anglada-Camarasa que conserva l’antiga col·lecció de Santiago Rusiñol al Cau Ferrat.

 

Hermen Anglada-Camarasa (Barcelona, 1871 – Port de Pollença, Mallorca, 1959),  bon amic de Santiago Rusiñol, fou sens dubte un dels pintors catalans de l’època del Modernisme més avançat i que guanyà una major projecció internacional. El pintor s’establí a París a les acaballes del segle XIX, on creà un estil propi plenament lligat al postimpressionisme més modern. Això el convertí en molt poc temps en un dels pintors joves més famosos del món.

 

Quan ell exposà els fruits d’aquest nou estil a la Sala Parés de Barcelona, la primavera del 1900, Santiago Rusiñol li comprà dos olis extraordinaris, tot i les seves dimensions reduïdes. Són els que formen part de les col·leccions del Cau Ferrat.

 

L’exposició que ara es presenta se centra exclusivament en obres pertanyents a aquests primers anys del seu èxit internacional. És el primer cop que s’exposen a Catalunya la major part de les litografies que Anglada va fer aleshores per gust, ja que no consta que es comercialitzessin.

 

Anglada, a París, tingué la sort de fer amistat amb l’artista peruà Carlos Baca-Flor (Islay, Arequipa, 1867 – Neuilly-sur-Seine, França, 1941), pintor present a la mostra amb quatre obres, que era una mica més gran que ell. Baca-Flor ja feia un cert temps que era a París, i també havia passat per Roma. De fet els temes nocturns de la Belle Époque que a Anglada li varen donar tan ràpidament fama internacional, els va conèixer de la mà del peruà, assidu dels cabarets, els restaurants i els teatres on tot seguit Anglada desenvolupà aquell llenguatge seu tan personal.

 

Baca-Flor acabaria essent un retratista molt cotitzat que va tenir clients de màxim nivell arreu del món. Quan Anglada tornà a França com exiliat, en guanyar Franco la Guerra Civil, es retrobaren a París i varen fer plans que el ràpid esclat de la Segona Guerra Mundial frustraria.  

 

L’Anglada-Camarasa del tombant de segle a París s’havia format en l’entorn del grup dels nabís, pintors postimpressionistes que es van denominar a ells mateixos amb aquesta paraula,  que significa “profeta” en hebreu i “inspirat” en àrab. Anglada no es va limitar a pintar com ho feien Pierre Bonnard, Édouard Vollard o Maurice Denis, sinó que va donar a aquesta línia del postimpressionisme una visió absolutament personal.

 

Anteriorment a Catalunya havia fet un paisatgisme d’un detallisme extrem, i ara, a París,  trencava del tot amb els detalls i la fidelitat a les aparences externes, i fonia les seves imatges amb taques de colors  molt intensos. Es tracta d’un llenguatge que sintetitza les composicions, on sovint algunes figures gairebé desapareixen. D’altres es reconeixen, però amb un tractament del color fora del món aparent.

 

L’exposició també incorpora dues obres del pintor Albert de Belleroche  (Swansea, Gal·les, Regne Unit, 1864 – Rustington, West Sussex, Anglaterra, 1944).  Conèixer Belleroche significà per a Anglada poder experimentar amb la litografia, un art que abans desconeixia. Belleroche, a més, es movia en el món de Singer Sargent i de Toulouse-Lautrec, i va fer d’Anglada i la seva dona d’aleshores –la pintora Isabelle Beaubois– magnífics retrats litogràfics presents en aquesta mostra.

 

L’exposició de Sitges mostra les litografies que Anglada va fer al taller de Belleroche, que no consta que es comercialitzessin. Sembla que Anglada només les va fer per gust, però els resultats van ser extraordinaris. Mai no se n’havia exposat a Catalunya un conjunt tan gran com el que apareix en aquesta exposició. 

 

Els olis del pintor presentats al Museu de Maricel són la majoria dels pintats per Anglada en aquest període i conservats a Catalunya, molts dels quals es podran veure per primera vegada. Cal destacar també una important obra cedida pel Museo de Bellas Artes de Asturias a Oviedo,  “Venedor de galls”, extraordinària i atípica obra d’Anglada en aquests moments de la seva trajectòria per les seves mides (167 x 224 cm).

 

L’exposició Hermen Anglada-Camarasa. Els anys de París es pot visitar al Museu de Maricel de Sitges a partir de demà diumenge 20 de juny fins al 10 d’octubre de 2021. Més informació al web dels Museus de Sitges.

 

 

Any Anglada-Camarasa

El Govern de la Generalitat va declarar el gener passat el 2021 com l’Any Anglada Camarasa, amb motiu de la commemoració dels 150 anys del naixement del pintor. De renom internacional, Hermen Anglada-Camarasa va ser representant del postimpressionisme a Catalunya i un dels pintors més internacionals de la cultura catalana. Nascut a Barcelona, va viure a Arbúcies, a París i al Port de Pollença, on va morir.

 

L’Any Anglada-Camarasa està comissariat per l’historiador de l’art Francesc Fontbona, màxim expert en Anglada Camarasa, i Bernat Puigdollers, crític d’art i investigador de l’art català des de mitjan segle XIX fins a la postguerra.

 

La Comissió de Commemoracions és l’òrgan que impulsa i proposa els esdeveniments i les personalitats susceptibles de ser commemorats anualment, en el marc de la política commemorativa del Govern de la Generalitat. La tasca principal de la comissió és recuperar i divulgar la memòria de fets històrics i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals d’especial rellevància en la història de Catalunya.

 

 

3  

Imatges

logo

logo 198

Retrat d'Hermen Anglada-Camarasa_Albert de Belleroche

Retrat d'Hermen Anglada-Camarasa_Albert de Belleroche 7212

Hermen Anglada-Camarasa -- Fleurs de Paris / Fleurs du mal

Hermen Anglada-Camarasa -- Fleurs de Paris / Fleurs du mal 4525