El conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, Jaume Giró, ha comparegut aquest dimarts davant la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament per exposar les línies mestres que guiaran l’actuació del Departament durant la present legislatura. Giró ha estructurat la seva intervenció al voltant dels eixos prioritaris sobre els quals pivotarà la política econòmica del Govern, que passen per millorar la capacitat econòmica de la Generalitat, impulsar el creixement econòmic del país, promoure la sensibilitat social i aconseguir una administració més àgil i eficient. Seguidament, ha detallat les eines que preveu que ajudaran a desenvolupar aquesta política: el pressupost, els fons europeus, l’Institut Català de Finances i la fiscalitat.

Precisament, en matèria de pressupostos, Giró ha anunciat que “avui mateix” ha signat l’Ordre que dona el tret de sortida a l’elaboració dels comptes públics per al 2022. Per al conseller, l’actual context econòmic i social derivat de la pandèmia “reclama” tant al Govern com als partits polítics “que siguem capaços de posar-nos d’acord per assentar les bases del que volem que sigui Catalunya no l’any que ve, sinó els propers deu anys”. En aquest sentit, ha fet una crida a tots els grups de l’arc parlamentari català “a fer un exercici de responsabilitat” i “tirar endavant els pressupostos que necessita el país, tenint en compte aquesta mirada a mitjà termini”. 

Per això, el màxim responsable de les finances del Govern de la Generalitat ha explicat que encararà la seva elaboració al voltant de tres objectius “irrenunciables”: una gestió dels recursos prudent, garantint la seva sostenibilitat a mitjà i llarg termini; una assignació i gestió de recursos alienada amb les necessitats i les prioritats estratègiques; i l’obtenció del màxim valor de cada euro públic. “Treballaré per fer uns pressupostos amb el màxim consens i amb la visió de futur més àmplia possible”, ha assegurat.

Més enllà del consens en matèria de pressupostos, Giró també ha demanat als grups polítics “fer causa comuna” amb el Govern de la Generalitat per corregir el dèficit fiscal i d’inversions “endèmic” que pateix Catalunya “i reclamar-ne els recursos que ens corresponen” per “millorar la capacitat econòmica de la Generalitat”. Per al conseller, la qüestió del dèficit fiscal “no és una cantarella, sinó una injustícia” que es pot demostrar amb xifres reconegudes pel mateix Govern espanyol. “D’altra manera, no s’explica que des de l’any 2017 hagin deixat de donar les dades que permetien calcular un dèficit que va ser de 17.000 milions d’euros l’any 2016”, ha puntualitzat, i ha afegit que, segons les estimacions del Govern, actualment “se situaria entre els 18.000 i els 20.000 milions”.  Alhora, el conseller també ha manifestat que “l’horitzó del Govern és la sobirania plena i això també significa disposar d’una Hisenda pròpia”.

En matèria de finançament, el conseller d’Economia també ha assegurat en la compareixença al Parlament que “volem anar recuperant la sobirania financera de la Generalitat i poder tornar als mercats de forma progressiva, reduint la dependència dels Fons de Finançament de les Comunitats Autònomes”. Amb aquest objectiu, s’ha marcat com a fites que aquest any es puguin començar a formalitzar “operacions singulars i préstecs bancaris amb el Banc Europeu d’Inversions, per finançar projectes com la llançadora a l’aeroport, l’ampliació de Fira Gran Via i la remodelació de Montjuïc, o les inversions en la xarxa de subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona” i s’ha mostrat convençut que en els propers anys “tornarem a emetre deute als mercats mitjançant emissions de bons”.

 

Lluita contra el frau fiscal i aposta per la fiscalitat verda

En aquest sentit, el responsable econòmic del Govern català ha posat l’accent en la lluita contra el frau fiscal i en l’eficàcia i l’eficiència de la gestió de l’administració. “M’agradaria que Catalunya destaqués per ser implacable contra el frau fiscal i per la generalització d’una cultura pública en què el delicte fiscal fos considerat un crim inacceptable contra la societat”, ha remarcat. Ja que, al seu parer, “la solidaritat d’un país es mesura bàsicament per la disposició dels seus ciutadans a pagar els impostos”. Per aconseguir aquest objectiu, Giró ha anunciat que d’una banda el Govern desplegarà 75 mesures incloses en el Pla de prevenció i reducció del frau i de foment de les bones pràctiques tributàries; i, de l’altra, que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) convocarà 140 places als cossos tributaris: 120 del cos tècnic de gestors; i 20 del cos superior d’inspectors.

Durant la seva compareixença, el conseller ha recordat que tot i que les competències de la Generalitat en política fiscal “són molt limitades”, “és l’eina principal dels Estats per fer polítiques econòmiques”. Així, segons ha explicat, l’objectiu del Govern per a la present legislatura passa per assentar i consolidar les darreres modificacions normatives aprovades en la llei de pressupostos de la Generalitat per al 2020, i per potenciar la fiscalitat verda en línia amb les recomanacions de la Unió Europea. En paraules del conseller, això significa “desplegar plenament els tributs aprovats pel Parlament en la Llei del canvi climàtic”, i  “aprofundir en els tributs mediambientals que ja existeixen” com l’impost sobre les emissions d’òxids de nitrogen que produeix l’aviació comercial, o l’impost sobre l’emissió a l’atmosfera de gasos i partícules, en aquest cas per la indústria.

 

Fons Europeus

En matèria de Fons Europeus, Giró ha recordat que la Generalitat “ja ha fet els deures” per rebre una part dels recursos que la Unió Europea ha mobilitzat per promoure la modernització i el progrés durant les pròximes dècades.  De fet, tal com ha subratllat, el Govern de la Generalitat ja ha identificat els eixos estratègics i els primers projectes clau, i ha creat la Secretaria d’Afers Econòmics i Fons Europeus i la direcció general que serà l’encarregada de dirigir, planificar i coordinar els Fons Next Generation EU, els Feder, els REACT o “altres que puguin venir”. “En aquesta trena tan espessa només queda un cap per lligar, el de l’Estat. Encara no sabem com ho vol fer”, ha lamentat el conseller. “Pel bé del país, esperem que la Generalitat no hagi de jugar un paper de simple gestoria en el repartiment d’aquests fons”, ha insistit. 

 

L’ICF, com a instrument de finançament de projectes estratègics i de futur

Pel que fa al paper de l’Institut català de Finances (ICF), el màxim responsable de la política econòmica del Govern ha explicat que mantindrà la seva activitat de facilitar fons a pimes i autònoms. Amb tot, “el que ens proposem es que l’ICF esdevingui una entitat de crèdit i que progressivament vagi obrint el seu perímetre d’actuació. I que, per exemple, també financi projectes estratègics i de futur”, ha destacat.

Bona part d’aquests projectes seran inversions sostenibles de transformació de l’automoció, la mobilitat i la transició energètica, de la mateixa manera que “tenim molt clar que l’ICF s’ha de consolidar com a banca pública del país i que ha de ser un instrument de referència en el suport als projectes finançats pels fons Next Generation o el FEDER”, ha afegit el conseller.

Així mateix, l’ICF obrirà noves línies de crèdit per ampliar el parc d’habitatges de protecció oficial en règim de lloguer.

 

Una administració eficient

Finalment, Giró també ha desgranat una sèrie d’accions en l’àmbit de l’eficiència de l’administració, i ha destacat tres iniciatives. La primera se centra en la voluntat de la direcció general del Patrimoni de col·laborar en l’ampliació del parc d’habitatge públic procedent d’herències intestades. La voluntat és que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya gestioni aquests habitatges per destinar-los a situacions d’emergència habitacional.

Una segona iniciativa, també en temes de patrimoni, és la millora de la coordinació i la gestió eficient entre els departaments de la Generalitat i el seu sector públic. Així, el conseller ha afirmat que aquesta coordinació es concretarà en l’elaboració del Projecte de Llei de Patrimoni, “que volem tenir enllestit en un any”. En els propers dotze mesos també es vol prioritzar la creació d’una societat holding que agrupi la titularitat de les accions i participacions empresarials directes de la Generalitat. 

I la tercera iniciativa és l’elaboració d’una Llei de Contractació Pública, en virtut de l’Acord de Govern entre Junts i ERC. Aquesta nova Llei  simplificarà els processos, per tal de guanyar agilitat, transparència, qualitat i promoure l’ús de productes i serveis de proximitat. Segons el conseller Giró, “la Llei haurà de fixar criteris socials i laborals als plecs de contractació pública i s’incorporaran clàusules ambientals, amb l’objectiu de contribuir a l’assoliment dels objectius de l’Agenda 2030”.