Justícia

.

Ciuró: "Cal una Administració de justícia pròxima i àgil, que promogui la mediació, que tingui el dret civil català com a referència i que es pugui prestar i rebre en català"

query_builder   5 juliol 2021 12:18

event_note Nota de premsa

Ciuró: "Cal una Administració de justícia pròxima i àgil, que promogui la mediació, que tingui el dret civil català com a referència i que es pugui prestar i rebre en català"

.
  • La consellera de Justícia ha comparegut a la Comissió de Justícia del Parlament per explicar les línies del Departament per a aquesta legislatura
  • Lourdes Ciuró afirma que la repressió no acaba amb els indults. “Encara hi ha persones a l’exili i més de tres mil víctimes de la persecució ideològica”
  • Anuncia la presentació de la Llei catalana de memòria democràtica catalana, que recollirà sancions per als incompliments
  • Planteja buscar una nova seu per al Memorial Democràtic en un lloc “central i emblemàtic” i aposta per ubicar-la a la comissaria de la Via Laietana per convertir-ho en un “referent a fer pedagogia de valors democràtics”
  • Fomentar vocacions de jutges i fiscals a Catalunya, la mediació com a sistema de resolució de conflictes, i la formació en tots els àmbits seran prioritats de la legislatura
  • Desnonaments: s’està treballant en un projecte de notificacions proactives per connectar la justícia amb els serveis de l’habitatge i amb els serveis socials a partir de l’admissió a tràmit de la demanda
  • Es crearà l’Observatori d’Afers Legals i Drets Humans, amb l’objectiu de posar el focus d’atenció en l’actuació judicial en sentit ampli

 

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha comparegut avui a la Comissió de Justícia del Parlament per explicar quines seran les línies mestres que el Departament vol imprimir en aquesta legislatura. Una legislatura que ha començat amb els indults als presos i preses polítiques, però “la repressió no acaba amb la posada en llibertat d’aquestes persones”, ha afirmat la consellera, “perquè encara tenim persones a l’exili, com el president Puigdemont, els consellers Comín, Ponsatí i Puig, i Marta Rovira i Anna Gabriel”.

Ciuró ha volgut recordar també que hi ha tres mil persones més “víctimes de la persecució ideològica” i ha considerat que l’informe del Consell d’Europa marca els passos a seguir: alliberament dels presos, retirada de les euroordres dels exiliats, cap renúncia a les idees polítiques, necessitat de reformar els delictes de rebel·lió i de sedició del codi penal, amnistia i fi de la repressió. En definitiva, l’informe “diu que la política es faci des de la política i no des de la judicatura”.  En aquest punt, ha afirmat Ciuró que “si ara volen que entrem en una nova etapa, ens hi trobaran, però amb les mateixes conviccions que des de sempre hem defensat i que ens defineixen: el dret a l’autodeterminació per la via pacífica i democràtica, la voluntat d’aconseguir la independència per tenir un millor país per a tothom, i també l’amnistia”.

"No hem vingut només a gestionar el dia a dia"

"Volem una Administració de justícia que no sigui només prestadora de serveis, sinó que sigui una justícia pròxima al ciutadà que li garanteixi l’exercici dels seus drets i llibertats, com pot ser el d’expressar-se en català, si així ho desitja”.

La consellera de Justícia ha afirmat, en iniciar la seva intervenció, la seva voluntat que l’Administració de justícia no sigui només prestadora de serveis, sinó una justícia pròxima al ciutadà que li garanteixi l’exercici dels seus drets i llibertats, com pot ser expressar-se en català, si així ho desitja.

No hem vingut només a gestionar el dia a dia”, ha afirmat amb contundència Ciuró. “Volem des de l’Administració de la justícia incidir en la societat i millorar-la, i exercir la nostra capacitat legislativa”. I això vol dir, per exemple, reforçar el paper de la mediació per agilitzar la justícia; que les presons i els centres de justícia juvenil siguin un espai per a la formació i la reinserció; o que la memòria democràtica sigui un instrument per reforçar les conviccions democràtiques i per la lluita contra el feixisme i la intolerància.

“La justícia, en essència, són un conjunt de valors en els quals basem la nostra societat: el respecte, l’equitat, la igualtat i la llibertat, valors que són també la garantia dels drets i les llibertats de tots nosaltres. L’Administració de justícia, doncs, ha d’estar al servei d’aquests valors, per estar així al servei de les persones”, ha reblat la consellera de Justícia.

Llei integral de memòria democràtica i nova seu per al Memorial

Com a societat, les polítiques de memòria són la millor inversió que podem fer en qualitat democràtica perquè són un veritable mur de contenció d’aquelles accions i opinions que encara avui banalitzen i blanquegen el feixisme”, ha afirmat la consellera, tot expressant així el seu compromís ferm de continuar amb la feina que s’ha fet des de la Direcció General de Memòria Democràtica, des del Memorial Democràtic, el Museu Memorial de l’Exili (MUME), el Consorci dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i totes les entitats memorialistes del nostre país.

En aquesta línia, ha anunciat els tres eixos d’actuació que durà a terme els propers quatre anys: la recerca, localització, recuperació i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura; el reconeixement i reparació de les víctimes; i el foment de la memòria democràtica.

I per donar cobertura normativa a aquests tres eixos, ha anunciat la presentació en breu de la Llei catalana de memòria democràtica que en aquests moments s’està redactant, un instrument legislatiu integral ajustat als principis internacionals de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició. Aquesta llei integral incorporarà noves mesures, seguint el que s’està fent a nivell internacional, com el d’evitar actes públics d’exaltació o d’homenatge al franquisme, i evitar que siguin contraris a la dignitat de les víctimes o dels seus familiars. La regulació d’aquesta llei contemplarà un règim de sancions per als supòsits en què s’infringeixi la norma.

En l’ àmbit de foment de la memòria democràtica, la consellera de Justícia ha informat de la necessitat de buscar una nova seu per al Memorial Democràtic, un lloc que sigui “central i emblemàtic de la capital de Catalunya”. En aquest sentit, ha apuntat l’aposta per ubicar aquesta nova seu a la comissaria de Via Laietana, una ubicació que, per a Ciuró, pot constituir un “referent a fer pedagogia de valors democràtics ja que només la transmissió intergeneracional assegurarà que preservem la memòria d’aquests valors democràtics a la nostra societat”.

En la seva compareixença també ha fet referència al monument a la Batalla de l’Ebre a Tortosa i a la darrera resolució judicial que exigeix aturar el desmantellament mentre no es dictin les mesures cautelars. “Ho tenim tot a punt per procedir en la data fixada al desmantellament”, ha assegurat la consellera.

Administració de justícia pròxima al ciutadà i àgil que aposti per la mediació

La consellera Ciuró ha explicat a la comissió parlamentària la voluntat de situar “el ciutadà al centre de l’acció política com a destinatari del servei públic de justícia”. Per això, segons Ciuró, “necessitem una Administració de justícia que sigui pròxima i àgil, que promogui la mediació i els procediments alternatius de resolució de conflictes, que tingui el dret civil català com a referència, que es pugui prestar i rebre en català i que sigui un reflex de la nostra realitat social i cultural”.

Fer més àgil l’Administració de justícia passa per accelerar la transformació digital, completant la posada en marxa de l’e-justicia.cat a l’àmbit penal i dissenyar, i dissenyant, l’Estratègia Justícia Digital 2030 per a Catalunya; i tenir equipaments ben condicionats: donant una solució definitiva per als grans equipaments judicials pendents -els de Sabadell, Tarragona i Martorell- i completar la reforma integral del de Vic.

Fomentar vocacions de jutges i fiscals a Catalunya i promoure la mediació

Una de les apostes de la consellera Ciuró durant aquesta legislatura per agilitzar l’Administració de justícia serà promoure les vocacions de jutges i fiscals a Catalunya, una mesura per evitar els perjudicis que generen les elevades mobilitats als jutjats. “Necessitem tenir jutges i jutgesses catalans, amb coneixement de la nostra realitat i amb un arrelament que contraresti l’alt nivell de rotació actual de jutges i jutgesses, i de lletrats i lletrades”, ha assegurat.

Així mateix, la mediació i la resolució alternativa de conflictes en tots els àmbits serà una altra de les apostes de Ciuró i, per aquest motiu, la Direcció General de Drets i Entitats Jurídiques es dirà també de Mediació. En aquest àmbit, ha anunciat el projecte de llei de prevenció, gestió i resolució de conflictes, i el Pla sobre una política pública d’impuls dels mecanismes alternatius de resolució de conflictes a Catalunya. Així mateix, vol consolidar el Pla de mediació en l’àmbit contenciós administratiu i fomentar l’increment de la mediació del propi sector públic.

Així mateix, es desplegarà un nou protocol d’acollida per a professionals de la mediació dels registres del Centre de Mediació de Catalunya, es culminaran els treballs preparatoris per publicar l’any 2022 el nou Diccionari de la mediació i els mètodes de resolució de conflictes; i finalment, dins d’aquest àmbit, es reprendran les actuacions previstes per a la creació de la Comissió Interdepartamental en Matèria de Resolució Extrajudicial de Conflictes (que es va interrompre arran de la Covid-19).

Aposta ferma pel dret civil català

I per fer l’Administració de justícia més pròxima, sensible i adaptada a la realitat del país i que estigui al costat dels ciutadans, Lourdes Ciuró ha destacat també com a prioritat d’aquesta legislatura “reivindicar, potenciar i posar al dia el dret civil català com a base de la praxis de l’Administració”.

En aquesta  línia, ha anunciat diverses mesures:

  • L’aprovació de la Llei d’actualització del Codi civil de Catalunya, per incorporar canvis fruit de l’evolució de la societat, com pot ser implementar el principi de capacitat jurídica de totes les persones, potenciar la mediació o protegir els animals en l’àmbit del dret civil.

  • Iniciar l’estudi per introduir els canvis necessaris en la regulació de la filiació en el Covi civil de Catalunya que exigeixen les noves realitats (respecte de la filiació dels nascuts com a conseqüència de la fecundació assistida).

  • Avançar en els treballs del llibre sisè del Covi civil de Catalunya i especialment treballar en la nova llei catalana d’arrendaments urbans.

  • Ajustar la normativa catalana als continguts de la Convenció de les Nacions Unides de 13 de desembre de 2006 (Convenció de Nova York) sobre els drets de les persones amb discapacitat.

  • Ajustar la normativa catalana a la nova realitat sorgida de la pandèmia per tal que les entitats puguin reunir-se i prendre acords via telemàtica de manera ordinària.

Per posar el dret civil català en primer pla, “la formació és una baula imprescindible” i, en aquest sentit, ha anunciat que el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) augmentarà l’oferta formativa en dret civil català per a l’àmbit de la judicatura i la fiscalia, i també es treballarà per conscienciar sobre la seva aplicació entre els diferents agents i operadors jurídics.

La realitat és que moltes de les sentències i resolucions judicials es prenen sense tenir en compte que Catalunya té un dret civil propi i es prenen aplicant el dret civil comú. L’objectiu passa per “arribar a un públic més plural”.

Augmentar l’ús del català a la justícia

La consellera de Justícia ha situat la defensa del català a la justícia com una altra de les prioritats de la legislatura i, en aquest sentit, s’ha compromès a promoure mecanismes per augmentar l’ús de la presència del català, tant oral com escrit, amb l’objectiu que aquesta sigui la llengua vehicular en tot els àmbits. “Volem que tant el ciutadà com l’advocat o els altres operadors jurídics, quan van a la justícia, ho facin sabent que el jutge els entén. I això passa no només per ampliar les plantilles de jutges i fiscals catalans, sinó també per què el català sigui d’una vegada per totes un requisit i no només un mèrit en la provisió de places a la justícia”, ha reblat la consellera.

D’altra banda, ha anunciat l’adopció de diverses mesures com ara la realització d’una auditoria que faci una radiografia exacte de l’ús del català a la justícia, i posar en marxa un grup de treball interdisciplinari per implementar noves línies d’acció que complementin la formació que ja s’està duent a terme.

Desnonaments: formalitzar el Protocol, i projecte de notificacions proactives per evitar desnonaments

Una Administració propera al ciutadà passa, segons Ciuró, per seguir potenciant la justícia pròxima i gratuïta i una Administració que doni respostes als problemes reals dels ciutadans, com ara el tema de l’habitatge. En aquest sentit, la consellera de Justícia ha anunciat que “hem de formalitzar el Protocol de desnonaments amb el TSJC, amb els col·legis professionals i els operadors jurídics, amb els serveis socials dels ajuntaments i amb entitats socials”.

“Ens cal millorar la protecció de les persones vulnerables en risc de desnonament”, des de l’admissió a tràmit de la demanda. I aquesta millora passa per interconnectar serveis i sistemes dels diferents agents que intervenen en les polítiques d’habitatge i en els processos de desnonament. Per això, ha afirmat que “treballarem en un Projecte de notificacions proactives, per connectar la justícia amb els serveis de l’habitatge i amb els serveis socials a partir de l’admissió a tràmit de la demanda”. Es tracta d’un projecte que neix a iniciativa del Departament de Justícia i “tenim els recursos, les eines i la capacitat de poder-ho fer i sistematitzar”, ha assegurat.

D’altra banda, la consellera també ha afegit que cal protegir les persones, les famílies i les administracions de la “usurpació” dels seus habitatges. Ha esmentat el cas ocorregut a El Masnou en què persones d’alt poder adquisitiu van ocupar habitatges socials per concloure que “aquestes situacions cal combatre-les” i ha afegit que “l’ocupació il·legal no pot ser una forma establerta i tolerada d’accés a un habitatge”.

Creació de l’Observatori d’Afers Legals i Drets Humans

La justícia és un pilar de l’Estat de dret i, per això, ha de ser “eficient, àgil, neutral, imparcial i protegir els drets humans”, ha afirmat la consellera. És per això que ha anunciat la creació de l’Observatori d’Afers Legals i Drets Humans, un observatori que ha de “posar el focus d’atenció en l’actuació judicial en sentit ampli, en la vulneració de drets, però també en aquelles ineficiències del dia a dia que per petites i reiterades no deixen de ser una vulneració dels drets del ciutadà a qui li correspon rebre una justícia efectiva, eficaç i eficient pròpia del segle XXI”.

Aquest observatori, que estarà format per experts, servirà, segons la consellera, d’instrument per facilitar el desplegament en l’àmbit de la justícia del Pla de drets humans de Catalunya, que va presentar el Síndic de Greuges, i que “també permeti el seguiment de les recents recomanacions del Consell d’Europa”. Es tracta d’un observatori que vetlli per un sistema judicial, dotat de recursos personals i materials suficients, i fent ús de les noves tecnologies per poder donar la resposta adequada i amb celeritat al ciutadà.  “Si la justícia és lenta i ineficient tampoc és justícia”, ha sentenciat la consellera.

Aposta per la formació

La consellera de Justícia ha situat la formació com a una altra prioritat del Departament en els propers anys per assolir una Administració eficaç i eficient. En aquest sentit, ha explicat que el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada té diverses línies de treball. En primer lloc, cal adaptar la formació per poder donar compliment a la nova legislació en matèria d’eradicació de violència masclista, més enllà de l’àmbit de la parella, regulant la violència institucional per identificar-la i evitar-la, proporcionant eines, formació i divulgació.

Però també es vol incidir en altres àmbits: el laboral, el social i comunitari i el digital. I en aquest sentit, algunes de les actuacions previstes passen per dissenyar i implementar una formació estratègica, obligatòria, per al personal de l’Administració de la justícia per abordar els procediments judicials relacionats amb la violència masclista i obrir aquesta formació més enllà del jutjats especialitzats en violència sobre la dona per incorporar-hi els jutjats d’instrucció, penals, de família i socials.

En aquest punt, ha avançat que instaurarà els Premis de l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista per fomentar, reconèixer i premiar la realització de treballs d’investigació relacionats amb aquest tema.

En la seva compareixença, la consellera ha explicat també que des del Departament es promouran les actuacions necessàries per tal que la segona oportunitat sigui realment efectiva efectuant les modificacions legislatives necessàries per tal que el benefici de l’exoneració del deutor s’estengui també als crèdits de dret públic, com els de la seguretat social i hisenda, tal com han avalat diverses sentències judicials, i es farà de la mà dels col·legis professionals i el teixit econòmic i social.

Sistema d’execució penal català: política social amb majúscules

El sistema d’execució penal català és un servei públic de primer ordre, a vegades oblidat i silenciat; és política social amb majúscules perquè amb ell incidim sobre una de les baules més dèbils de la nostra societat”. Aquesta ha estat la declaració de principis que ha fet la consellera per posar de relleu el nostre model d’execució penal, basat en la rehabilitació i la reinserció, un model que “conjugui els drets dels interns a començar de nou i a reinserir-se socialment i laboralment, i alhora reconegui i dignifiqui la feina que fan els treballadors de les presons i centres de justícia juvenil”.

Amb aquests principis i amb la intenció de reforçar tota l’estructura de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i  Atenció a la Víctima, una de les primeres mesures que ha pres la consellera d’ençà que va prendre possessió ha estat recuperar la Direcció General d’Afers Penitenciaris, amb la voluntat que aquesta direcció sigui un instrument que ajudi a focalitzar l’atenció en el sistema penitenciar, diferenciant-lo de la justícia juvenil i de les mesures penals alternatives.

La consellera està realitzant les darreres setmanes visites als centres penitenciaris i educatius de justícia juvenil per parlar obertament amb les direccions dels centres, els diferents comandaments i treballadors per escoltar les seves inquietuds i demandes. També s’ha reunit amb els sindicats més representatius i amb altres col·lectius professionals amb la voluntat d’escoltar tothom. “M’han transmès la seva preocupació per moltes mancances, algunes històriques” i s’ha compromès a estudiar-les totes “amb la voluntat de trobar solucions” en benefici dels servidors públics i del model català d’execució penal.

Ciuró també s’ha compromès a arribar a acords amb tots els operadors del sistema d’execució penal, amb la negociació d’un nou acord de condicions laborals que doni resposta als nous serveis i als nous sistemes de treball que s’han produït els darrers anys. Entre ells, hi figura la  definició de la carrera professional dels servidors públics en l’àmbit de l’execució penal, les necessitats de plantilla dels centres, la disminució de la temporalitat, la seva renovació i encarar el repte de rejovenir-les.

Un dels reptes que ha plantejat la consellera per a aquesta legislatura és “abordar amb valentia els problemes de l’excessiva interinitat en el sistema d’execució penal”, tot i que la solució no depèn només de la Generalitat perquè es tracta d’una problemàtica més global; i la jubilació anticipada de determinats col·lectius, així com redefinir el catàleg de llocs de treball susceptibles de ser ocupats en segona activitat.

La formació és un altre dels aspectes que considera cabdals, tant del personal penitenciari com de les persones privades de llibertat. Pel que fa al personal penitenciari, en la seva fase d’incorporació, dels interins, que no poden incorporar-se als seus llocs de treball sense formació o amb una formació mínima. I cal promoure i facilitar la formació continua.

Pel que fa la formació de les persones privades de llibertat, la reinserció a la societat serà possible i més efectiva si l’intern surt de la presó amb una major capacitació. I també és necessari que aquesta formació als centres penitenciaris sigui reconeguda. Això caldrà tractar-ho amb col·laboració amb el SOC, i aquesta serà una de les tasques del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció, el CIRE, un centre pioner que ens permet potenciar la funció resocialitzadora en l’àmbit de l’execució penal,.

En aquest sentit, algunes de les accions relacionades amb la formació i amb l’ocupació passen per: crear una escola d’oficis i treball perquè les persones internes dels mòduls residencials tinguin igualtat de condicions i implementar i executar un projecte de transformació digital a les aules de formació i als tallers ocupacionals o la posada en marxa d’una borsa de treball telemàtica. La pandèmia ha demostrat que aquesta digitalització és un sistema útil i que facilita i optimitza recursos.

Increment dels problemes lligats a la salut mental amb la pandèmia

Amb la pandèmia s’ha detectat un increment dels problemes lligats a la salut mental a la societat i a les presons i els centres educatius de justícia juvenil s’han vist també agreujats per múltiples circumstàncies, com ara addicions, soledat, canvi d’entorn, etc. En aquest sentit, s’ha compromès a buscar solucions a aquesta problemàtica en col·laboració amb el Departament de Salut.

Precisament, els darrers dies s’han produït episodis de suïcidis que estan en fase d’investigació i que la consellera ha lamentat. “Totes les vides tenen igual valor, siguin o no conegudes”. Per bé que el programa de suïcidis està actualitzat i revisat pel Departament de Salut i reconeguts experts, la consellera de Justícia, ha afirmat que “cal que fem més”.

“Després de cada suïcidi, a banda d’obrir una informació reservada, desenvoluparem una anàlisi de l’incident juntament amb Salut. Hem de poder millorar en base a les conclusions tant de prevenció com de detecció” ha assegurat.

Pla específic per a la població penitenciària jove i per a les dones

Amb l’objectiu de millorar la rehabilitació i reinserció, la consellera ha anunciat també que es promourà un Pla d’execució específic per a la població penitenciària jove i per a les dones de Catalunya, en col·laboració amb altres departaments que hi poden estar implicats com Salut, Educació, Treball o Afers Socials, perquè la realitat dels interns joves, d’entre 18 a 24 anys, ingressats en els centres penitenciaris del nostre país, i la de les dones també internes en centres penitenciaris, és una realitat molt diferent si la comparem amb la dels centres penitenciaris d’adults masculins o els centres educatius de justícia juvenil.

En l’àmbit de la justícia juvenil, es donarà continuïtat a les actuacions que ja s’estan duent a terme i se n’incorporaran de noves. En aquest àmbit es treballa amb gairebé 1700 joves, ja sigui per  atasques d’assessorament tècnic, com de medicació, de medi obert o amb joves interns.

La consellera Ciuró ha expressat la seva voluntat “d’incrementar l’aposta pel medi obert com la millor eina de reeducació dels joves”. I l’altra aposta passa, segons Ciuró, “per enfortir el sistema de mesures penals alternatives per evitar els ingressos en centres penitenciaris i de justícia juvenil”.

I finalment, en l’àmbit de l’atenció a la víctima, la consellera ha anunciat l’elaboració del Pla estratègic d’atenció a les víctimes del delicte a Catalunya, amb l’objectiu d’esdevenir un punt de referència i servei del Govern en l’atenció integral a totes les víctimes d’un fet delictiu, per evitar la victimització secundària.

En el marc d’aquest Pla, també es treballarà en paral·lel un tema transversal a tota l’execució penal i que és un dret reconegut per a les víctimes de delictes, que és l’accés gratuït als serveis de justícia restaurativa.

I Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència

Una altra de les àrees de gestió del Departament és el que fa referència al dret a la llibertat religiosa i de consciència. Lourdes Ciuró ha afirmat que “la Generalitat ha de ser el referent essencial davant les confessions religioses presents a Catalunya” i ha avançat que s’està actualitzant el Mapa religiós de Catalunya per al període 2021-2024.

En aquest àmbit, la consellera de Justícia ha anunciat la celebració del I Congrés Internacional sobre Llibertat Religiosa i de Consciència a Catalunya, i la promoció d’accions de visualització del paper de les dones en les diferents confessions, i les diferents maneres de viure la religió des de la diversitat de gènere o sexual, acompanyant el col·lectiu LGTBI+.


 

2  

Imatges

La consellera Ciuró

La consellera Ciuró 193

La consellera Ciuró 2

La consellera Ciuró 2 167