Mossos d'Esquadra

Mossos d'Esquadra i Policia Nacional desarticulen una "paradeta financera" que utilitzava noms de persones famoses com a ganxo per atreure més víctimes

query_builder   8 juliol 2021 09:57

event_note Nota de premsa

Mossos d'Esquadra i Policia Nacional desarticulen una "paradeta financera" que utilitzava noms de persones famoses com a ganxo per atreure més víctimes

  • La investigació, coordinada per EUROJUST i EUROPOL, ha acabat amb la detenció de vuit persones- dos a Espanya, cinc a Bulgària i una a Israel- acusades de delictes d’estafa, i blanqueig de capitals 
  • Tots ells conformaven una organització criminal internacional que simulava la operativa d’una empresa de serveis d’inversió en criptomonedes i diamants 
  • S’estima que el frau supera els 8 milions d’euros a l’Estat espanyol i els 30 milions a la resta de països de la Unió Europea

Agents de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra, juntament amb agents de la Policia Nacional han desarticulat una paradeta financera, també coneguda com boiler room, que utilitzava els noms de persones famoses com a ganxo per atreure més víctimes, sense el seu consentiment.

L’operació ha finalitzat amb la detenció de vuit persones- dos a Espanya, cinc a Bulgària i una a Israel- acusades de delictes d’estafa, i blanqueig de capitals per tota Europa, mitjançant inversions fraudulentes. A més, hi ha deu persones més investigades, no detingudes, que realitzaven funcions de “mules de diners”. Aquestes eren les encarregades d’obrir comptes corrents a Espanya on es rebien transferències dels clients estrangers, i es canalitzaven a d’altres comptes a l’exterior. 
 
La investigació s’inicia amb la recepció de diverses denúncies, a través d’EUROPOL, provinents de diferents països de la Unió Europea, totes elles sobre estafes d’inversió en criptomonedes i diamants. Només a Espanya s’han registrat més de 300 denúncies.

Els investigadors van determinar que l’organització criminal va estafar més de 8 milions d’euros a l’Estat espanyol i més 30 milions a la resta de països de la Unió Europea durant els anys 2018 i 2019.

El seu objectiu era persuadir el major número de víctimes possible perquè realitzessin inversions. Per a tal efecte, elaboraven un sistema que simulava la prestació dels serveis que contractaven i que els servia de tapadora per fer-se amb el seu capital, fent-los creure que invertien en alta rendibilitat. A més, creaven programes informàtics des d’on els afectats podien controlar les seves suposades inversions, i aprofitaven per introduir-hi virus per cometre d’altres tipus de delictes informàtics.

Les víctimes, que eren tant espanyoles com d’altres països de la Unió Europea, acostumaven a ser particulars amb certa capacitat d’estalvi, que validaven la inversió en veure que persones famoses, entre les que es trobaven empresaris, presentadors de televisió i esportistes d’elit, publicitaven els productes que oferia l’organització criminal.

Durant la investigació s’han detectat 17 plataformes d’inversió, molt similars entre sí i anonimitzades, totes gestionades des de l’exterior, concretament des d’oficines ubicades a Bulgària i Macedònia del Nord. A nivell internacional s’han investigat dues plataformes més, s’han dut a terme dotze detencions i registres, a banda de sis ordres de retenció d’actius, per valor de més de dos milions d’euros, que afecten a Bulgària, Macedònia del Nord, Polònia, Suècia i Israel.

Àrea de Comunicació
Barcelona, 8 de juliol de 2021