Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

platja

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible alerta sobre la situació límit de la costa catalana i urgeix a prendre mesures per garantir-ne la sostenibilitat

query_builder   9 setembre 2021 12:26

event_note Nota de premsa

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible alerta sobre la situació límit de la costa catalana i urgeix a prendre mesures per garantir-ne la sostenibilitat

L’òrgan assessor del Govern en l’àmbit de la sostenibilitat presenta l’informe Un litoral al límit, on formula propostes estratègiques per incrementar la resiliència de la costa catalana davant del canvi climàtic i ambiental

Platja
L'informe assenyala la la urbanització del litoral com un dels aspectes més preocupants

La costa catalana es troba en una situació preocupant. Així es desprèn de l’informe Un litoral al límit, lliurat al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) i que ha estat presentat avui en un acte virtual presidit per la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i pel president del CADS, Ramon Roca.

La costa catalana, amb una longitud d’aproximadament 580 km, és un àmbit territorial d’una importància cabdal per a Catalunya: els seus 70 municipis, tot i abastar el 6,7% de la superfície del país, acullen el 43,3% de la seva població i concentren una part molt important de l’activitat econòmica, amb una referència especial al turisme. A més, acull hàbitats d’alt valor natural i ofereix un conjunt de serveis ecosistèmics clau.

L’informe, basat en l’anàlisi d’estudis i publicacions científiques recents, alerta que la costa catalana es troba en una situació límit i destaca la fragilitat dels seus hàbitats i dels serveis ecosistèmics.  Així, des de l’any 2017, s’observa una regressió significativa de les platges en alguns sectors del litoral metropolità, amb taxes de regressió mitjana de fins a 9,8 m/any a Badalona i de 7,5 m/any a Montgat, i només un 20% de la costa disposa de prou espai d’acomodació per continuar enretirant-se davant de la pujada del nivell del mar. La reducció de cabals i de les aportacions de sediments dels rius està supo­sant regres­sions dels deltes a causa de l’erosió i de processos de subsidència, especialment al delta de l’Ebre, on s’observa un retrocés de la costa de més de 10 metres/any a la desembocadura del riu. La desembocadura del Llobregat, al seu torn, ha retrocedit gairebé 1 km durant el darrer segle.

En aquest sentit, el treball recorda que entre els anys 2002 i 2010 es van aportar aproximadament 775.000 m3/any de sorra al litoral, majoritàriament a les platges de Barcelo­na, i alerta que la regeneració de sorra amb mitjans mecànics és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics i ambientals elevats i creixents.

D’altra banda, un 70% de les espècies i un 50% dels hàbitats dels sistemes litorals i marins inclosos a la Directiva Hàbitats estan en mal estat de conservació i no­més un 17% dels hàbitats presenten un estat favorable. També s’observa una regressió de les praderies de posidò­nia i altres fanerògames, els hàbitats roco­sos dominats per macroalgues i el coral·ligen.  

La gravetat de la situació de la costa també rau en la urbanització del litoral. El 59% de la franja costanera està urbanitzada en els seus primers 100 metres i hi ha planificada la construc­ció d’uns 120.000 habitatges nous, situació que està sent revisa­da per mitjà dels Plans Directors Urbanístics de Revisió de Sòls No Sostenibles, com el del litoral gironí, aprovat l’any 2021, que té previst evitar la construcció de 15.000 habitatges nous.

A més, l’informe subratlla que els impactes del canvi climàtic sobre la costa afectaran les infraestructures ubicades al litoral, ja siguin de transport (com la línia ferroviària R1 de Rodalies), d’energia, de sanejament o de comunicacions, els ports i les obres de protecció, moltes de les quals es troben en zones vulnerables al canvi climàtic.

Cal recordar que el gener de 2020 el temporal Glòria va causar danys amb un cost estimat de més de 75 milions d’euros només en reparacions de ports, platges i passeigs marítims. 

Una crida a repensar la costa i a prendre mesures per garantir-ne la sostenibilitat

L’informe assenyala que l’aprovació de la Llei 8/2020, de protecció i ordenació del litoral, l’aprovació del Pla Director Urbanístic de Revisió dels Sòls No Sos­te­nibles del litoral gironí i l’impuls del Pla de Revisió dels Sòls No Sos­te­nibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar i del Pla de protecció i ordenació del litoral constitueixen passos importants per a l’ordenació i gestió del litoral.  

No obstant això, l’informe fa una crida al Govern i a les altres administracions i actors vinculats al litoral a accelerar el procés d’adaptació climàtica i repensar la costa per fer-la més resistent als seus impactes (especialment, a la puja­da del nivell del mar i la intensificació de la freqüència i magnitud dels temporals), i a fer-ho ampliant l’escala territorial de les actuacions de gestió del li­toral perquè abasti l’àmbit de la conca hidro­gràfica i la zona marina d’in­fluència.

Com a eina per fer possible aquesta adaptació, l’informe recomana la creació del Conservatori del Litoral (instrument que havia de crear-se en el termini màxim d’un any a partir de l’aprovació de la Llei 8/2020, de protecció i ordenació del litoral) amb funcions de planificació i gestió del litoral i les competències i els recursos necessaris per a l’adquisició de sòl i la realització d’actuacions de desrigidització, restauració i conservació d’ecosistemes.  

El treball del CADS també suggereix l’impuls de tota una sèrie de plans d’actuació com ara un Pla per a la restau­ració i conservació de la costa, un Pla territorial sectorial de turisme, que prevegi la reestructuració de l’activitat turística tenint en compte la capacitat de càrrega del territori, un Programa d’actuacions urgents d’adaptació al canvi climàtic en infraestructures de mobilitat, hidràuliques i de protecció i un Pla de transformació i rehabilitació de l’hàbitat urbà litoral que imbriqui l’espai urbanitzat amb els espais naturals o seminaturals per millorar el paisatge i el benestar de la ciutadania, la connectivitat ecològica i la provisió d’ecosistemes, tot millorant la capacitat d’adaptació al canvi climàtic.

Altres mesures necessàries incloses a l’informe son el restabliment de la dinàmica hidromorfològica de la xarxa hidrogràfica i del litoral per garantir l’aportació de sediment als sistemes costaners i un funcionament correcte dels ecosistemes fluvials, l’ampliació dels instruments de conservació, restauració i gestió ecosistèmica en els sistemes litorals marins que garanteixin el manteniment de la biodiversitat i la sostenibilitat de l’explotació pesquera i dels altres usos de l’Economia Blava, i el foment dels mecanismes de cogovernança.

Finalment, el CADS recomana per a la costa catalana desenvolupar els instruments legislatius necessaris per implantar un model d’economia més circular i de gestió de residus que redueixi la càrrega de plàstics i altres residus i contaminants que arriben a mar, la introducció de nous instruments de fiscalitat ambiental que cobreixin els múltiples usuaris i usos del litoral i facin efectiu el principi de “qui contamina, paga”, i una estratègia coordinada de vigilància i monitoratge del sistema litoral per garantir un bon coneixement del seu estat i de la seva evolució amb el desenvolupament del Servei d’Oceanografia Operacional de Catalunya i l’impuls a les campanyes de ciència ciutadana sobre el litoral.

Trobareu l’informe ‘Un litoral al límit’ penjat en el següent enllaç: http://cads.gencat.cat/ca/informes/informes-per-anys/2021/

1  

Imatges

La urbanització del litoral agreuja la situació de la costa catalana

La urbanització del litoral agreuja la situació de la costa catalana 54