Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

La secretària d'Acció Climàtica defensat la moció per garantir un major reconeixement dels governs regionals i locals dins la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura

El Departament d'Acció Climàtica aconsegueix que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura reconegui el paper clau de les regions i els governs locals

query_builder   14 setembre 2021 12:21

event_note Nota de premsa

El Departament d'Acció Climàtica aconsegueix que la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura reconegui el paper clau de les regions i els governs locals

  • La modificació en els estatuts d’aquesta organització ambiental, la més antiga i extensa del món, és una fita significativa per als governs regionals i locals

 

  • La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha defensat la modificació durant l’Assemblea General, que ha tingut lloc a Marsella
La secretària d'Acció Climàtica , Anna Barnadas
La secretària d'Acció Climàtica defensat la moció per garantir un major reconeixement dels governs regionals i locals dins la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura

L’Assemblea General de Membres de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) ha votat aquesta setmana a Marsella (França) a favor d’una moció de modificació dels seus estatuts per garantir un major reconeixement dels governs regionals i locals dins l’organització. Aquesta moció de governança, l’ha defensada la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, en representació del Govern de Catalunya. L’acord obre les portes a augmentar el paper del nostre país a l’hora de prendre decisions sobre conservació de la natura.

Paper cabdal dels governs regionals i locals

Catalunya ha defensat des de l’any 2008 que l’estructura de la UICN ha de reflectir la rellevància que els governs locals i regionals de molts països tenen en la conservació de la natura, principalment a través de la planificació territorial, l’aprofitament dels recursos naturals, la conservació, o el disseny de polítiques ambientals i sectorials, tots fonamentals i complementaris a la funció dels governs estatals. Barnadas ha reivindicat el reconeixement legítim de la responsabilitat i importància d’aquests governs amb una estructura, funcions i competències pròpies. Finalment, la Unió ha integrat en els estatuts aquests nivells de govern atorgant-los-hi un vot a l’Assemblea de Membres.

La UICN és l’organització ambiental més antiga i extensa del món. La Generalitat de Catalunya n’és membre des de l’any 1990, i l’any 2008, amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, va acollir-hi el quart Congrés.

Treballs tècnics i institucionals

El Congrés, que se celebra cada quatre anys, ha reunit líders de governs i representats del sector públic, i també d’organitzacions no governamentals, d’empreses, d’agències de les Nacions Unides i d’organitzacions indígenes per discutir i prendre decisions sobre els reptes més urgents en matèria de medi ambient i desenvolupament. Consta d’un fòrum tècnic de l’assemblea general de membres i un espai d’exposició dels membres.

Enguany, s’ha debatut sobre el marc de conservació de la biodiversitat post2020; el paper de la natura en la recuperació de la pandèmia, i la necessitat de transformar el sistema financer mundial i dirigir les inversions en projectes positius per a la natura. A més, l’Assemblea ha adoptat 148 resolucions i recomanacions tècniques i de governança, i ha conclòs amb l’aprovació del Manifest de Marsella que fa una crida a l’acció en temps de recuperació postCOVID19, crisi de la biodiversitat i emergència climàtica.

Les quatre palanques de canvi del Govern per aturar la pèrdua de biodiversitat

En l’àmbit del Congrés, la Generalitat ha exposat com Catalunya fa front al repte d’aturar la pèrdua de biodiversitat. En aquest sentit, ha presentat les quatres palanques de canvi:

L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat per generar el coneixement i la gestió de la informació sobre el patrimoni natural que ha d’orientar les polítiques i accions de conservació. L’Observatori aplegarà les entitats de recerca en l’estudi de la natura, universitats, administracions, associacions privades i ONG i centenars de persones voluntàries agrupades en projectes de ciència ciutadana.

L’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya és el full de ruta per a l’any 2030 i contribuirà a implantar un model territorial i econòmic compatible amb la conservació del patrimoni natural i garantir la provisió de serveis ecosistèmics.

L’Agència de la Natura és l’instrument necessari per fer efectives les polítiques de conservació de la biodiversitat, generar valor afegit al territori i fixar capital humà al món rural.

El Fons del Patrimoni Natural, que s’ha de nodrir del 50% de l’Impost sobre les Emissions de CO2 i que servirà per finançar actuacions de conservació.